Els noms dels carrers

Cada nom de carrer del Prat té un motiu i una història. Aquí en podreu conèixer tots els detalls i les curiositats.

Nom Tipus de via Descripció
Aeroport Ctra El Prat té un camp d'aviació des de 1916.
Aeroport Av. El Prat té un camp d'aviació des de 1916.
Agramunt C. Municipi de la comarca de l'Urgell.
Agricultura Pl. Agricultura.
Aigua Pl. Element
Aleix Aguilera i Ginabreda C. El Prat 1874-1969. Alcalde del Prat.
Alta Ribagorça C. Comarca de la província de Lleida.
Amelia Earhart C. Atchison, Kansas, 24 de juliol de 1897 - desapareguda a Howland Island, Oceà Pacífic, 2 de juliol de 1937. Aviadora nord-americana.
Ametllers C. Arbre de fulla caduca.
Amistat Pl. Sentiment
Amposta C. Ciutat i capital de la comarca del Montsià.
Andalusia Jardins Comunitat autònoma.
Aneto C. Muntanya pirinenca de la província d'Osca.
Àngel Guimera Jardins Àngel Guimerà Jorge. Santa Cruz de Tenerife 1845 - Barcelona 1924. Dramaturg i poeta.
Anna Frank Pl. Anneliese Marie Frank. Frankfurt 1929 - Camp de concentració Bergen-Belsen (Hamburg) 1945. Escriptora. Víctima del nazisme.
Antic de Viladecans Camí Camí que connectava El Prat amb Viladecans
Antoine de Saint-Exupéry C. Lió, 1900 - en accident aeri a la Mediterrània, 1944. Escriptor i pilot francès.
Antoni Tàpies C. Barcelona, 1923 - 2012. Pintor.
Antonio Martín Sánchez Pl. Palma del Rio (Còrdova) 1947 - Barcelona 1981. Alcalde del Prat, primer alcalde dels ajuntaments democràtics després del franquisme.
Antonio Machado Pl. Sevilla 1875 - Cotlliure (França) 1939. Poeta.
Apel•les Mestres Av. Barcelona 1854-1936. Poeta, dibuixant, músic i escriptor.
Apel•les Mestres Ptge. Barcelona 1854-1936. Poeta, dibuixant, músic i escriptor.
Arquitecte Moragas C. Joaquim Moragas Ixart. Barcelona 1897-1970. Arquitecte municipal del Prat.
Arús Ptge. Família propietària de terres al Prat.
Aragó C. Comunitat autònoma
Autovia Ptge. Via de comunicació.
Autovia Castelldefels Ctra. Via de comunicació inaugurada l'any 1950.
Aviació Ctra. El Prat té un camp d'aviació des de 1916.
Bages C. Comarca de la província de Barcelona.
Baix Llobregat Av. Comarca de la província de Barcelona.
Ballestera C. Serra del municipi d'Arnes a la comarca de la Terra Alta
Barcelona C. Capital de la comarca del Barcelonès.
Barceloneta C. Barri de la ciutat del Prat.
Barri d'Orcasitas Pl. Barri de la ciutat de Madrid.
Begues C. Municipi de la comarca del Baix Llobregat.
Berguedà C. Comarca de la província de Barcelona.
Blanes Pl. Ciutat de la comarca de la Selva.
Bruguers C. Muntanya del massís del Garraf a la comarca del Baix Llobregat.
Bunyola Ctra. Districte rural del Prat.
Ca l'Alaio Ctra. Antiga masia del Prat.
Ca l'Arana C. Rep el nom de la  masia més propera, Ca l'Arana
Càceres C. Ciutat de la Comunitat Autònoma d'Extremadura.
Cadaqués C. Municipi de la comarca de l'Alt Empordà.
Cal Bitxot Camí Antiga masia del Prat.
Cal Bitxot C. Antiga masia del Prat.
Cal Coracero C. Masia del Prat
Cal Fernando C. Antiga masia del Prat.
Cal Lluquer C. Antiga masia del Prat
Cal Maginet Camí  
Cal Malet C. Antiga masia del Prat
Cal Minguet C. Antiga masia del Prat
Cal Monés Camí Antiga masia del Prat
Cal Nyepa C. Antiga masia del Prat
Cal Patrici Camí Antiga masia del Prat
Cal Patrici C. Antiga masia del Prat
Cal Pelut Camí Antiga masia del Prat
Cal Silet Camí Antiga masia del Prat
Cal Tet Camí Antiga masia del Prat
Cal Truco C. Antiga masia del Prat
Cal Xeix Camí Masia del Prat.
Cal Xiquirín C. Masia del Prat
Caldetes C. Nom popular del municipi de Caldes d'Estrac de la comarca del Maresme.
Cal Penyasco Camí Antiga masia del Prat.
Cal Pi de l'Olla C.  
Can Farrés Camí Antiga masia del Prat.
Can Fernando Camí Masia del Prat.
Can Ribas Camí Antiga masia del Prat.
Canal Av. Abreviatura del Canal de la Dreta del riu Llobregat.
Canal Trav. Abreviatura del Canal de la Dreta del riu Llobregat.
Canalias Ptge. Família propietària de terres al Prat.
Canet de Mar C. Municipi de la comarca del Maresme.
Canudas C. Josep Canudas i Busquets. Barcelona 1894 - Suïssa 1975. Primer pilot català amb titulació oficial.
Carlos Stulemeijer C. Holanda 1880-1968. Fundador i president de "La Seda".
Carretera de l'Aviació C. Antiga carretera que portava a l'aeroport.
Carretera de la Bunyola C. Districte rural del Prat.
Carretera de la Marina C. Districte rural del Prat.
Carretera de la Platja C.  
Carretera Fonda Camí  
Casanovas Camí Família propietària del Prat.
Cases d'en Janet C. Cases del segle XVIII que porten el nom del seu propietari.
Castella C. Regió de l'Estat espanyol. Antic regne.
Catalunya C. Comunitat autònoma.
Catalunya Pl. Comunitat autònoma.
Cementiri Vell C. Antic cementiri inaugurat l'any 1858.
Centre C. Referència al Centre Artesà, antiga societat pratenca fundada el 1843 que el 1919 s'escindí per qüestions ideològiques. D'aquesta escissió en sorgí el Centre Autonomista, que s'instal•là a la plaça de la Vila, mentre que el Centre Artesà va decidir la construcció del nou local en aquest carrer.
Cerdanya C. Comarca de la província de Girona.
Cerdanya Ptge. Comarca de la província de Girona.
Cerdanyola C. Ciutat de la comarca del Vallès Occidental.
Cervera C. Capital de la comarca de la Segarra.
Charles Lindbergh C. 1902-1974. Aviador. Charles Augustus Lindbergh, nord-americà. Primer pilot  a creuar l’Atlàntic en solitari i sense escales el 1927  (Nova York-París)
Ciutat de Consuegra C. Ciutat de la província de Toledo.
Ciutat de l'Hospitalet Pg. Ciutat de la comarca del Barcelonès.
Clara Campoamor Ptge. Madrid, 1888 - Lausana, 1972. Advocada, escriptora i política, defensora dels drets de la dona.
Collar i Barberán C. Joaquim Collar i Serra: Figueres, 1906 - Mèxic, 1933. Mariano Barberán: Guadalajara, 1895 - Mèxic, 1933. Militars i pilots d'aviació. Protagonistes de la proesa del vol del Cuatro Vientos
Conca del Barberà C. Comarca de la província de Tarragona.
Constitució Pl. Commemora l'aprovació de la Constitució espanyola del 1978.
Coronel Sanfeliu C. Jaume Sanfeliu Codina. El Prat 1839 - Barcelona 1899. Militar.
Disset de setembre Pl. Recorda una manifestació popular al Prat en defensa del riu i contra el desviament el 17 de setembre de 1976.
Doctor Felip Hita C. Felip Hita Pérez. Mula (Múrcia) 1815 - El Prat 1893. Metge.
Doctor Gallart i Monés Av. Francesc Gallart i Monés. El Prat 1880 - Barcelona 1960. Metge.
Doctor Martí i Julià C. Domènec Martí i Julià. Barcelona 1861-1917. Polític i metge.
Doctor Robert C. Bartomeu Robert i Yarzábal. Tampico (Mèxic) 1842 - Barcelona 1902. Polític i metge.
Doctor Soler i Torrens C. Barcelona 1884 - El Prat 1968. Metge.
Dolores Ibárruri C. Gallarta (Biscaia) 1895-1989. Política. Coneguda com "La Pasionaria".
Eduard Blasco i Ejarque C. Bordón (Terol) 1866 - El Prat 1929. Mestre.
Emilio Herrera C. Granada, 1879 - Ginebra, 1967. Enginyer militar espanyol, destacat com aviador i científic. President del Govern de la República espanyola en l'exili.
Empordà C. Regió de la província de Girona formada per les comarques de l'Alt Empordà i el Baix Empordà.
Empúries C. Antiga ciutat romana i grega a la comarca de l'Alt Empordà.
Enric Borràs C. Barcelona 1863-1957. Actor.
Enric Morera C. Barcelona 1865-1942. Músic i compositor.
Enric Prat de la Riba Av. Castellterçol (Vallés Oriental) 1870-1917. Polític.
Èol C. Mitologia grega, déu grec dels vents
Ernest Lluch C. Vilassar de Mar, 1937 - Barcelona, 2000. Economista i polític.
Església Pl. Infraestructures i serveis.
Espanya Pl. Estat d'Europa.
Esplugues de Llobregat C. Ciutat de la comarca del Baix Llobregat.
Estació Ptge. Infraestructures i serveis.
Estany de la Magarola C. Estany del delta
Estany de la Messeguera Av. Antic estany del Delta avui desaparegut. Rebia el nom de la masia més propera Cal Messeguer
Estany de l'Albufera C. Antic estany del Delta avui desaparegut.
Estany de l'Illa C. Estany del Delta.
Estany de Port Av. Antic estany del Delta avui desaparegut.
Estany de la Murtra C. Estany del Delta.
Estany de la Ricarda C. Estany del Delta.
Estany de Sant Maurici C. Estany del riu Llobregat.
Estany de Sant Maurici Pl. Estany del riu Llobregat.
Estel Polar C. Estel visible a simple vista. La posició aparent del qual és més pròxima al pol celeste, és a dir, es troba alineat amb l'eix de rotació de la terra.
Esteve Terradas C. Barcelona, 1883 - Madrid,1950. Doctor en física i enginyeria.
Eucaliptus C. Arbre de fulla perenne.
Eusebi Soler C. Enginyer. Constructor del canal de la Dreta del riu Llobregat, 1855.
Felip Díaz Sandino C. Caldes d'Estrac, Maresme, 1891 - Colòmbia, aprox. 1960. Militar i aviador català.
Felip Trapero Ptge. Arnedo (La Rioja) 1920 - El Prat 1990. Activista social i cultural.
Ferran Puig C. Girona 1815 - Barcelona 1901. Propietari agrícola, industrial i polític.
Ferrocarril C. Infraestructures i serveis.
Flaquer C. Pere M. Flaquer i Tos. Propietari i jurista.
Fondo d'en Peixo Zona Bassa que es formava de manera quasi permanent al costat de la masia de Can Peixo.
Francesc Balcells C. Barcelona 1880-1954. Propietari. Els seus fills van cedir els terrenys per a la construcció de l'escola Jacint Verdaguer.
Francesc Macià Jardins Vilanova i la Geltrú 1859 - Barcelona 1933. Militar i polític. President de la Generalitat de Catalunya (1932-1933)-
Frederic Soler C. Barcelona 1839-1895. Dramaturg i poeta. Signà amb el pseudònim "Serafí Pitarra".
Frederica Montseny C. Madrid 1905 - Toulouse (França) 1994. Sindicalista, escriptora i periodista . Primera dona ministra d'Espanya i d'Europa (1936-1937).
Gabriel Voisin C. França, 1880 - 1973. Enginyer i industrial francès. Precursor de l'aviació francesa.
Garbí C. Punt cardinal i vent
Gaiter del Llobregat C. Joaquim Rubió i Ors. Barcelona 1818-1899.Escriptor.
Garraf C. Comarca de la província de Barcelona.
Garrigues Av. Comarca de la província de Lleida.
Garrotxa C. Comarca de la província de Girona.
Garrovillas Jardins Municipi d'Extremadura agermanat amb el Prat des de 1997
Gavà C. Ciutat de la comarca del Baix Llobregat.
Germà Estruch C. Jaume Estruch Argelaga, "Hermano José Benjamin". El Prat 1915. Mestre, pedagog i pintor.
Germans Lumière Jardins Louis Jean: Bensançon (França) 1864 - Bandol (França) 1948. Auguste: Bensançon (França) 1862 - Lió (França) 1954. Inventors. Pioners del cinema.
Germans Montgolfier C. Joseph Michael: Annonay, Llenguadoc, 1740 - 1810. Jacques-Étienne: Annonay, Llenguadoc, 1745 - 1799. Inventors del globus aerostàtic d'aire calent.
Germans Wright Pl. Orville (1871-1948) i Wilbur Wright (1867-1912). Reconeguts com els inventors de l'avió.
Girona C. Capital de la comarca del Gironès.
Girona Ptge. Capital de la comarca del Gironès.
Granja Pol. Rep el  nom d'on de La Granja Avícola Prat ubicada en aquesta zona
Granja Pl. Rep el  nom d'on de La Granja Avícola Prat ubicada en aquesta zona
Gregal C. Punt cardinal i vent
Hort de la Virtudes Jardins Virtudes Farrés Ribas. Propietària. Filla de la mestra Rosa Ribas Parellada
Ícar C. Mitologia. Personatge mitològic. Fill de Dèdal. Reclòs, juntament amb el seu pare, en el laberint de Creta, aconseguí de fugir-se gràcies a les ales de cera que aquell li fabricà. Però, havent-se acostat massa al Sol, se li fongueren i caigué, a la mar anomenada, en record seu, mar d'Icària.
Ignasi Iglesias C. Sant Andreu de Palomar (Barcelona) 1871 - Barcelona 1928. Dramaturg.
Ignasi Iglesias Ptge. Sant Andreu de Palomar (Barcelona) 1871 - Barcelona 1928. Dramaturg.
Igor Sikorsky C. Kíev, 1889 — Easton, Connecticut, 1972. Enginyer i inventor nord-americà d’origen ucraïnès.
Igualada C. Capital de la comarca de l'Anoia.
Industrial Estruch Pol. Família propietària.
Indústries C. Indústria.
Jaume Casanovas C. El Prat 1844-1911. Propietari i polític.
Jaume Codina C. Jaume Codina Vilà. El Prat 1923-2007. Historiador local i del Baix llobregat. Alcalde del Prat de l'1 de gener de 1957 a l'1 de gener de 1964
Jean Mermoz C. Aubenton, Aisne, 1901 – desaparegut a l'oceà Atlàntic, 1936. Aviador francès.
Jeppesen C. Elrey Borge Jeppesen(1907- Colorado 1996) . Aviador. Primer en fer cartes aeronàutiques que encara s'utilitzen
Joan Cirera i Pons C. Vallromanes (Barcelona) 1863 - El Prat 1912. Mestre.
Joan Fuster Pl. Sueca (València) 1922-1992. Escriptor.
Joan García Nieto Pl. Barcelona 1929 - Cornellà 1994. Sacerdot, sindicalista i escriptor.
Joan Maragall C. Barcelona 1860-1911. Escriptor i poeta.
Joan Miró C. Barcelona 1893 - Palma 1983. Pintor, escultor, gravador, ceramista.
Joan Oliver C. Sabadell 1899 - Barcelona 1989. Poeta i dramaturg. "Pere Quart"
Joan Salvat-Papasseit Jardins Barcelona 1894-1924. Poeta.
Joaquim Maria Bartrina C. Reus 1850 - Barcelona 1880. Poeta, periodista, assagista.
Joaquim Sostres C. Barcelona 1853-1913. Polític. Diputat pel partit liberal. Va ser president de la Diputació de Barcelona del novembre de 1905 a l'abril de 1907. També en fou vicepresident de 1895 a 1905 i de 1909 fins a la seva mort. Va participar en els debats sobre la canalització del riu.
Jorge Loring C. Jorge Loring Martínez (1889-1936). Malagueny. El 1919 s'uneix als Tallers Hereter de Barcelona i crea el Departament d'Aeronàutica a l'empresa.
Assassinat el 1936.
Josep Anselm Clavé Av. Barcelona 1824-1874. Músic, poeta i polític.
Josep Brufau C. Josep Brufau Basanta (1918-1939). Pilot. D’origen gallec. Va morir en un combat aeri sobre el port de Cartagena, intentant evitar l’ocupació franquista de la ciutat, el març del 1939.
Josep Canudas i Busquets Ronda Barcelona, 1894 - Friburg, 1975. Pilot aviador, un dels propagadors de l’aviació a Catalunya.
Josep Carreras Dexeus C. Reus, 1906- Salou, 20 d’agost de 1982. Pilot d'aviació. Casat amb Pepa Colomer.
Josep Guilera i Molas C. El Prat 1885-1945. Farmacèutic.
Josep Nicolau Pg. Aparellador. Va intervenir en la remodelació de Sant Cosme.
Juan de la Cierva C. Múrcia, 1895 - Croydon, Anglaterra, 1936. Enginyer i inventor, fill de Juan de la Cierva y Peñafiel.
Juan Manuel Durán C. Juan Manuel Durán González (1899-1926) . Aviador que va participar en el vol del Plus Ultra. Va morir en caure al mar a causa de l'aturada d'un dels motors de l'avió que tripulava.
Jules Verne C. Nantes, 1828 - Amiens, 1905. Escriptor francès.
Julien Mamet C. Bourges, França, 1877 - 1932. Pilot d'aviació. L'any 1910 protagonitzà el primer vol amb avió de Catalunya.
Karl Marx C. Trèveris (Alemanya) 1818 - Londres 1883. Filòsof, economista i polític.
l'Alt Camp C. Comarca de la província de Tarragona
Leonardo da Vinci C. Vinci, Toscana, 1452 - Le Clos-Lucé, Amboise, 1519. Pintor, dibuixant, escultor, enginyer, arquitecte, músic, filòsof i inventor italià.
Lleida C. Capital de la comarca del Segrià.
Llevant Rda. Punt cardinal i vent. El llevant és el punt cardinal est, i en la rosa dels vents s'anomena també llevant el vent que prové d'aquest punt cardinal
Llibertat Av Símbol.
Lloret de Mar C. Ciutat de la comarca de la Selva.
Lluís Companys Jardins El Tarròs (Lleida) 1882 - Barcelona 1940. Polític i advocat. President de la Generalitat (1934-1940).
Lluis Serra Giribert C. El Prat 1903-1939. Alcalde del Prat
Louis Blériot C. Cambrai, Cambrésis, 1872 - París, 1936. Enginyer i aviador francès.
Louis Braille Pl. Coupvray (París) 1809 - París 1852. Inventor d'un sistema d'escriptura per a persones invidents.
Madoz C. Pascual Madoz Ibáñez. Pamplona 1806 - Gènova 1870. Polític i economista.
Major C. Carrer més antic del Prat.
Malgrat C. Ciutat de la comarca del Maresme.
Manuel Bertrand C. Manuel Bertrand i Salsas. Molins de Rei 1848 - Barcelona 1911. Propietari agrícola i industrial.
Marconi C. Marconi Guglielmo. Bolonya 1874-Roma 1937 Enginyer elèctric italià conegut pel desenvolupament d'un sistema telegràfic
Maresme C. Comarca de la província de Barcelona.
Margarida Xirgu Ptge. Molins de Rei, Baix Llobregat, 1888 — Montevideo, 1969. Actriu.
Maria Aurèlia Capmany Pl. Barcelona 1918-1991. Escriptora i política.
Mariscal Joffre C. Josep Joffre. Ribesaltes (Roselló) 1852 - París 1931. Militar.
Masnou C. Ciutat de la comarca del Maresme.
Matagalls C. Muntanya de la serralada del Montseny.
Mataró C. Capital de la comarca del Maresme.
Maurici Vilomara C. Barcelona 1847 - 1930. Escenògraf.
Mercat Ptge. Infraestructures i serveis.
Mercè Rodoreda Jardins Barcelona 1908 - Girona 1983. Escriptora.
Mestral C. Cardinals
Mestre Estalella Pl. Joan Estalella i Roig. El Prat 1884-1956. Músic.
Mestre Jesús Ortí C. Jesús Ortí Martí. Morella (Castelló) 1899 - ? 1974. Mestre. Va exercir a l'escola de la Papelera.
Mestre Ventura i Tort Pl. Jaume Ventura i Tort. L'Hospitalet de Llobregat 1912-1985. Músic i compositor. Autor de la sardana "Festa Major del Prat".
Mestre Vigo i Garreta C. Guillem Vigo Garreta. Aja (Girona) 1872 - El Prat 1959. Mestre.
Miguel Hernández Ptge Orihuela (Alacant) 1910 - Alacant 1942. Poeta.
Miquel Martí i Pol C. Roda de Ter (Barcelona) 1929 - Barcelona 2003. Poeta.
Mon Racó Jardins Descriptiu.
Montjuïc C. Muntanya de la Serralada Litoral, a la comarca del Barcelonès.
Montsant C. Serralada de la comarca del Priorat.
Montserrat Roig Pl. Barcelona 1946-1991. Escriptora, periodista, assagista.
Montsià C. Comarca de la província de Tarragona.
Moreres C. Arbre de fulla caduca.
Mossèn Cinto Verdaguer C. Folgueroles (Barcelona) 1845 - Vallvidrera (Barcelona) 1902. Poeta.
Muntadas C. Carles Muntadas Prim ?-1937. Aviador.
Músic Blai Carmona C. El Prat 1910-1955. Músic i compositor. Va formar part de l'orquestra municipal i del Gran Teatre del Liceu de Barcelona.
Narcís Baiges C. El Prat 1914-1992. Músic.
Narcís Monturiol C. Figueres (Girona) 1819 - Sant Martí de Provençals (actualment Barcelona) 1885. Inventor i polític.
Negra Ctra.  
Nicolás Ma. Urgoiti C. Madrid 1869-1951. Fundador de La Papelera Española. Empresari.
Noguera Jardins Comarca de la província de Lleida.
Nou Parc Descriptiu.
Pratenc sis  C.  
Pratenc cent C.  
Pratenc cent catorze C.  
Pratenc cent deu C.  
Pratenc cent dotze C.  
Pratenc cent onze C.  
Pratenc cent set C.  
Pratenc cent tretze C.  
Pratenc cent vuit C.  
Núria C. Vall pirinenca a la comarca del Ripollès.
Om C. Arbre de fulla caduca.
Onze de setembre Av. Diada nacional de Catalunya.
Osona C. Comarca de la província de Girona.
Otto Lilienthal C. Anklam, Pomerània, 1848 — Berlín, 1896. Enginyer prussià.
Ovidi Montllor Pl. Comarca de la província de Girona.
Pablo Iglesias C. El Ferrol (La Corunya) 1850 - Madrid 1925. Polític. Fundador del Partido Socialista Obrero Español.
Pablo Neruda C. Parral (Xile) 1904 - Santiago de Xile 1973. Poeta, escriptor i polític. Premi Nobel de Literatura. Pseudònim de Ricardo Eliecer Neftalí Reyes.
Paco Candel Jardí Casas Altas, Racó d'Ademús, 1925 - Barcelona, 2007. Escriptor.
Palamós C. Municipi de la comarca del Baix Empordà.
Pallars C. Regió de la província de Lleida, inclou les comarques del Pallars Jussà i el Pallars Sobirà.
Palmeres C. Arbre.
Pamplona C. Ciutat, capital de Navarra.
Pare Andreu de Palma Av. Palma de Mallorca 1889 - Barcelona 1963. Frare caputxí. Autor de la primera monografia sobre la història del Prat. Nom religiós de Manuel de Lete i Triay.
Pau Casals C. El Vendrell 1876 - Puerto Rico 1973. Músic.
Pau Casals Pl. El Vendrell 1876 - Puerto Rico 1973. Músic.
Pau, de la Jardins Símbol.
Penedès C. Regió catalana formada per les comarques de l'Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf.
Penedès Ptge. Regió catalana formada per les comarques de l'Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf.
Pepa Colomer Av. Barcelona, 1913 - Surrey, Anglaterra, 2004. És considerada la primera dona que obtingué el títol de pilot a Catalunya, al gener del 1931.
Pere Calders Pl. Barcelona 1912-1994. Escriptor i dibuixant.
Petit C. Descriptiu.
Pi C. Arbre de fulla perenne.
Pica d'Estats Jardins Muntanya pirinenca a la comarca del Pallars Sobirà.
Pintor Fortuny C. Marià Fortuny i Marsal. Reus 1838 - Roma 1874. Pintor, dibuixant i gravador.
Pintor Grau Sala Pl. Emili Grau Sala. Barcelona 1911-1975. Pintor i il•lustrador.
Pintor Isidre Nonell C. Isidre Nonell i Monturiol. Barcelona 1873-1911. Pintor.
Pintor Picasso Ptge. Ptge. Pablo Ruiz Picasso. Màlaga 1881 - Mougins (França) 1973. Pintor.
Pirineus Pl. Serralada entre l'Estat espanyol i França.
Pirineus C. Serralada entre l'Estat espanyol i França.
Pla de l'Estany Pl. Comarca de la província de Girona.
Platja Ctra. La platja del Prat té una longitud de 5,5 km que s'estenen des de la desembocadura del riu Llobregat fins a l'estany del Remolar.
Platja Camí La platja del Prat té una longitud de 5,5 km que s'estenen des de la desembocadura del riu Llobregat fins a l'estany del Remolar.
Platja Pg. La platja del Prat té una longitud de 5,5 km que s'estenen des de la desembocadura del riu Llobregat fins a l'estany del Remolar.
Pompeu Fabra Av. Barcelona 1868 - Prada, Conflent (França) 1948. Filòleg.
Ponent Rda. Cardinals.
Ponsich C. Família propietària.
Port Ronda  
Prat C. Ciutat de la comarca del Baix Llobregat.
Primer de maig C. Dia internacional del Treball.
Priorat C. Comarca de la província de Tarragona.
Puigcerdà C. Ciutat capital de la comarca de la Cerdanya.
Puigmal C. Muntanya pirinenca a la comarca del Ripollès.
Pujol, Comabella i Cia C. Empresa constructora d’avions,  que juntament amb el “Real Aero Club de Catalunya” van crear una Escola d’Aviació que s’instal•là als terrenys de l’hipòdrom de Can Tunis i posteriorment al Prat.
Racó de Cal Saboia Jardins Antiga masia del Prat.
Racó de l'Ombra Jardins Descriptiu.
Ramon Codina Ptge. Vic 1927 - Granollers 1984. Enginyer i polític. Governador civil de Girona. Director Provincial de la Vivienda, va intervenir en la millora del barri de Sant Cosme.
Ramon Llull C. Mallorca 1232/1233 - 1315/1316. Escriptor i religiós.
Raval de Baix Pl. Nom que s'utilitzava per nomenar la zona dels actuals carrers sant Pere, Joaquim M. Bartrina, Viladecans...
Rector Farrés i Poch C. Josep Farrés i Poch. Piera 1894 - El Prat 1968. Rector de la parròquia del Prat.
Rector Homs C. Josep Maria Homs i Guixà. Vic 1888 - Núria 1964. Rector de la parròquia del Prat.
Rector Martí i Piñol Ptge. Antoni Martí i Piñol. Sant Quintí de Mediona (Barcelona) 1872 - Assassinat en lloc desconegut 1937. Rector de la parròquia del Prat.
Rector Pere Pellicer C. Primer rector de la parròquia del Prat.
Remodelació Pl. Recorda les obres al barri de Sant Cosme.
Remolar Av. Estany del riu Llobregat.
Reus C. Capital de la comarca del Baix Camp.
Ribera Camí Districte rural del Prat.
Ribera Jardí Districte rural del Prat.
Ribera Ptge. Districte rural del Prat.
Ribes de Freser C. Municipi de la comarca del Ripollès.
Ricarda Camí Estany del riu Llobregat.
Ricarda Jardins Estany del riu Llobregat.
Rigual C. Carrer dedicat a una família que tenia propietats al Prat des del segle XVII.
Ripollès C. Comarca de la província de Girona.
Riu Anoia C. Riu, afluent del Llobregat.
Riu Cardener C. Riu, afluent del Llobregat.
Riu Ebre C. Riu, desemboca entre les comarques del Montsià i el Baix Ebre.
Riu Guadalquivir C. Riu d'Andalusia.
Riu Llobregat C. Riu, desemboca al Prat de Llobregat i dóna nom a la ciutat.
Riu Tordera C. Riu, desemboca entre Blanes i Malgrat de Mar.
Riu Túria C. Riu de la Comunitat Valenciana.
Riu Xúquer C. Riu de la Comunitat Valenciana.
Roigé i Badia Pl. Ramon Roigé i Badia. Cabacés (Tarragona) 1856 - El Prat 1932. Farmacèutic.
Rosa dels Vents C. Cercle que té marcats els 32 rumbs de procedència del vent en què convencionalment es divideix la circumferència de l'horitzó.
Rosa Ribas i Parellada C. El Prat 1846-1886. Primera mestra d'escola pública nascuda al Prat.
Rosa Sensat Ptge. el Masnou, 1873 — Barcelona, 1961. Mestra que contribuí al desenvolupament de l'escola pública catalana durant el primer terç del segle XX.
Roure C. Arbre de fulla caduca.
Rubén Darío C. Nicaragua 1867-1916. Poeta.
Sac C. Descriptiu.
Sali Camí  
Salvador Espriu Ptge. Santa Coloma de Farnés (Girona) 1913 - Barcelona 1985. Poeta i dramaturg.
Salvador Hedilla Pineda C. Castillo, Cantàbria, 1882 - el Prat de Llobregat, 1917. Pilot d'aviació. Conegut principalment per realitzar el primer vol entre Barcelona i Palma de Mallorca.
Sant Boi C. Ciutat de la comarca del Baix Llobregat.
Sant Boi Ctra.  
Sant Cugat C. Ciutat de la comarca del Vallès Occidental.
Sant Joaquim C. Sant de la religió catòlica.
Sant Jordi Pl. Sant de la religió catòlica. Patró de Catalunya.
Sant Pere Pl. Sant de la religió catòlica. Patró del Prat juntament amb Sant Pau.
Sant Pol de Mar C. Municipi de la comarca del Maresme.
Santiago Rusiñol C. Barcelona 1861 - Aranjuez 1931. Dramaturg, poeta, assagista i pintor.
Sarajevo C. Capital de Bòsnia i Hercegovina.
Segarra C. Comarca de la província de Lleida.
Segrià C. Comarca de la província de Lleida.
Selva C. Comarca de la província de Girona.
Serra del Cadí C. Serralada pirinenca.
Serra del Canigó C. Serralada pirinenca.
Solidaritat Parc Símbol.
Solsonès C. Comarca de la província de Lleida.
Sorral Camí Camí  paral•lel a la llera del riu Llobregat que uneix els municipis del Prat i Sant Boi.
Sud Rda. Cardinals.
Tamarius C. Arbre tropical.
Tarragona C. Capital de la comarca del Tarragonès.
Tàrrega C. Capital de la comarca de l'Urgell.
Teresa Pàmies C. Balaguer, Noguera, 1919 - Granada, 2012. Escriptora.
Tibidabo C. Muntanya de la serra de Collserola, comarca del Barcelonès.
Torres Quevedo C. Santander, 1852 - Madrid, 1936. Enginyer i matemàtic. Fou president de l’Academia de Ciencias de Madrid.
Tortosa C. Ciutat i capital de la comarca del Baix Ebre.
Tossa de Mar C. Municipi de la comarca de la Selva.
Tramuntana C. Vent del nord.
Urgell C. Comarca de la província de Lleida.
Urgell Ptge. Comarca de la província de Lleida.
València Camí Capital de la Comunitat Valenciana.
Vall d’Aran C. Comarca de la província de Lleida.
Vallès C. Regió de la província de Barcelona formada per les comarques del Vallès Occidental i el Vallès Oriental.
Vallès Ptge. Regió de la província de Barcelona formada per les comarques del Vallès Occidental i el Vallès Oriental.
Vendrell C. Capital de la comarca del Baix Penedès.
Verge de Montserrat Av. Segons la religió catòlica Mare de Déu, patrona de Catalunya.
Veterinari Rof i Codina Jardins Joan Rof Codina. El Prat 1874 - Lugo 1967. Veterinari.
Vicente Ferrer C. Barcelona 1920-Índia 2009. Missioner, primer jesuïta i després laic
Víctor Casanovas C. Prat de Llobregat 1891-1936. Actor amateur i comerciant.
Vila (la) Pl. Descriptiu.
Vila de Begur C. Ciutat de la comarca del Baix Empordà.
Viladecans C. Ciutat de la comarca del Baix Llobregat.
Vilaplana Camí Nom tradicional.
Volateria (la) Pl. Antic camp d'aviació del Prat.
Volta del Llobregat C. Coneguda també com La Marrada del Llobregat. Era el major menadre dèltic. Estava al davant de Cornellà i era un punt on el riu es desbordava i provocava riuades.
Vora riu (la) Camí  
Xaloc C. Vent del sud-est.
Xavier Ruiz Millán Pl. El Prat 1961-2019. fundador de Diables del Prat i del Ball de Diables
Zeppelin C. Ferdinand von Zeppelin 1838-1917. Inventor del dirigible alemany que el 1929 completà la seva primera volta al món, comandat per Hugo Eckener. Va aterrar a Lakehurst, EUA. Fou el dirigible més gran de la història, amb una llargària total de 236,6 m i un volum de 105.000 m3.