El 9 de febrer de 1939, es va decretar la Llei de responsabilitats polítiques, base de la repressió de postguerra, la qual castigava retroactivament l’activitat política de la població des de l’octubre de 1934.
Un dels efectes més tràgics de la repressió va ser l’afusellament de milers de persones, uns 4000 només a Catalunya, després de processos militars sense cap garantia legal. Del Prat van ser afusellades 13 persones al Camp de la Bóta entre 1939 i 1943, i 1 durant la guerra.
Els pratencs afusellats al Camp de la Bota tenien ideologies diferents i compromisos polítics i sindicals de diferent grau. Tots ells estaven convençuts que no havien comès cap delicte que justifiqués l’exili, per això van decidir quedar-se al Prat quan la seva vida corria perill. Es van equivocar. Per al règim franquista, qualsevol defensor de la República era un enemic i així els van tractar. Regidors, alcalde, pagesos, obrers, tots van ser passats per les armes després d’un consell de guerra fraudulent. Com escrivien els delators: No eran dignos de vivir en la nueva España.