La Guia de Bon Veïnatge és un instrument de responsabilització social que té com a objectius:

  • Dotar la ciutadania d’una eina per facilitar la gestió autònoma dels seus interessos i necessitats com a comunitats veïnals
  • Afavorir les bones pràctiques de veïnatge i prevenir conflictes de convivència
  • Oferir una eina d’apoderament de les comunitats i un recurs educatiu complementari a l’acompanyament que ofereix el Servei de Bon Veïnatge de forma universal
  • Facilitar el desenvolupament i la consolidació d’estructures democràtiques i participatives a les escales veïnals
  • Informar a la ciutadania dels serveis i recursos existents al territori que poden facilitar els processos de millora de les comunitats
Les comunitats de persones propietàries i les comunitats veïnals: definicions, legislació, tipus i constitució

 

Les comunitats de persones propietàries


Què és una Comunitat de Persones Propietàries?

És un grup de dues o més persones propietàries d’un pis, local, aparcament, etc.  en un mateix edifici que s’han inscrit al Registre de la Propietat com a Comunitat de Persones Propietàries. D’aquest pas, se’n diu 'constituir la comunitat' i això fa que la comunitat tingui drets i deures. Quan la comunitat està constituïda, segueix la normativa de la Llei 5/2015, del 13 de maig, de modificació del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya, relatiu als drets reals. La Comunitat de Persones Propietàries també s’anomena Junta de Persones Propietàries.

 

Quines persones la formen?

La Comunitat de Persones Propietàries la formen totes les persones que tenen alguna propietat a l’edifici, siguin pisos, locals o garatges, i visquin a la comunitat o no. Estan convocades a les reunions i tenen dret a vot si no tenen deutes amb la comunitat.

 

Què és una comunitat veïnal?

Sovint, a la comunitat hi viuen altres persones que no són propietàries, que també comparteixen responsabilitats i convivència. Per tant, la comunitat veïnal són totes les persones que viuen a la comunitat, independentment que siguin propietàries o no.

 

Qui té dret a vot?

Tenen dret a vot les persones propietàries que no tenen deutes. Malgrat que les persones que tenen deutes no tenen dret a vot, sí que tenen veu, és a dir, poden donar la seva opinió i expressar-se.

És molt important que tothom assisteixi a les reunions. Hem de tenir present que qui viu el dia a dia de la comunitat són totes les persones veïnes i, per tant, el fet d’incloure a tothom qui viu a la comunitat en les decisions i que en siguin corresponsables, farà més fàcil la bona gestió i convivència de la comunitat.

En cas de no poder assistir a una reunió, és recomanable o bé delegar el vot a una altra persona propietària, o bé buscar algú que hi vagi en representació. La delegació del vot s’ha de fer per mitjà d’un escrit que designi el nom de la persona delegada, ha de fer referència a la reunió concreta (data i lloc) i s’ha de rebre abans de l’inici de la reunió.

Posteriorment a la reunió es confecciona una acta de reunió. És recomanable llegir-la amb atenció i interessar-se pels acords presos.

Normatives


Quina normativa regula les comunitats de persones propietàries?

La normativa que marca els drets i deures de les comunitats constituïdes és la Llei 5/2015, del 13 de maig, de modificació del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya, relatiu als drets reals. Per tant, la normativa que regula les comunitats veïnals forma part del Codi civil català. Conèixer-la facilita arribar a acords.

Catalunya no té llei de propietat horitzontal, sinó un codi civil propi, diferenciat de la resta de comunitats autònomes, i és en aquest Codi civil on consta la normativa que regula el règim de propietat horitzontal, dels articles 553-1 al 553-59. Per tant, no totes les normatives en matèria de comunitats són iguals a tot Espanya.

 

Hi ha altres normatives?

La Llei 5/2015, del 13 de maig, de modificació del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya, relatiu als drets reals, és la normativa principal, però les comunitats també han de funcionar seguint altres normatives més específiques, com les ordenances municipals.

 

La comunitat pot crear les seves pròpies normes/acords?

Les comunitats poden crear els seus propis acords o normes per concretar una mica més els drets i deures de les persones veïnes, sempre que no s’incompleixi la Llei 5/2015, del 13 de maig, de modificació del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya, relatiu als drets reals ni cap altra normativa oficial, com les ordenances municipals. Aquests acords propis i personalitzats són els estatuts de la comunitat i els acords de convivència o Reglament de règim intern.

 

Què són els Estatuts de la comunitat?

Els Estatuts de la comunitat són el conjunt d’acords que concreten una mica més el que diu la Llei 5/2015, del 13 de maig, de modificació del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya, relatiu als drets reals, i les ordenances municipals. No són obligatoris, però si es fan, els han de complir totes les persones veïnes, tant si són propietàries com si són llogateres.  

Poden recollir l’ús dels espais comuns, la prohibició de fer determinades activitats comercials o professionals als locals de la comunitat, els temps que les persones han d’ocupar un càrrec dins la comunitat... Podeu consultar aquest exemple.

Els Estatuts han d’estar registrats al Registre de la Propietat. Normalment apareixen al títol constitutiu (l’escriptura de divisió horitzontal).

Els Estatuts han de complir sempre el que diu la Llei 5/2015, del 13 de maig, de modificació del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya, relatiu als drets reals, les ordenances municipals o altres normatives que s’escaiguin.

 

Com podem fer els Estatuts de la comunitat?

Per crear, modificar o eliminar els Estatuts de la comunitat cal majoria qualificada, és a dir, que 4/5 parts de la Comunitat de Persones Propietàries hi estigui d’acord.

Recomanem, però, que les persones llogateres també puguin participar en els punts que tinguin a veure amb convivència i ús dels espais comunitaris.  

 

Què són els acords de convivència?

El acords de convivència, que també s’anomenen Reglament de règim intern, són un conjunt d’acords discutits, redactats i aprovats de forma consensuada i democràtica pel conjunt de veïns i veïnes d’una comunitat, que afavoreixen el bon veïnatge i regulen la convivència i la utilització dels elements comuns de la comunitat. Es fan tenint en compte les característiques i necessitats de cada comunitat, per això seran diferents en cadascuna.

Poden establir aspectes com els horaris per al descans, els usos dels espais comunitaris, entre d’altres, sempre que tinguin en compte i compleixin el que consta a la normativa municipal que regula aquestes qüestions, com l’Ordenança de convivència i civisme i l’Ordenança reguladora de l’ús dels colors, materials i altres elements en les edificacions.

 

Com podem fer els acords de convivència?

Per fer acords de convivència s’han de considerar les voluntats, expectatives i necessitats del conjunt del veïnat, és a dir, s’han de tenir en compte i integrar les diverses mirades sobre la comunitat i la finca, indagant sobre el significat de l’acció de conviure i els valors en comú d’aquest acte.

Es poden fer en qualsevol moment entre les persones veïnes que hi vulguin participar, intentant que hi sigui tothom, també les persones llogateres, ja que molts dels acords tindran a veure amb la convivència del dia a dia de la comunitat. No han d’estar inscrits al Registre de la Propietat, però si es redacten com a Reglament de règim intern, han d’estar aprovats per majoria simple (meitat + 1) i són obligatoris per a tot el veïnat.

Com que els temps són canviants i poden aparèixer noves necessitats a la comunitat, recomanem que els acords de convivència es revisin de tant en tant.

Els acords de convivència o Reglament de règim intern han de complir sempre el que diu la Llei 5/2015, del 13 de maig, de modificació del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya, relatiu als drets reals, les ordenances municipals o altres normatives que s’escaiguin.

Recomanem que s’expliquin a les persones que arriben noves a la comunitat per tal que tothom en tingui coneixement.

Tipus de comunitats: propietat horitzontal simple i complexa


Què és la propietat horitzontal?

La propietat horitzontal són els blocs d’habitatges, perquè les persones que hi viuen tenen un dret individual sobre els elements privatius (el seu habitatge, traster, aparcament, etc.) i un dret de copropietat sobre els elements comuns (escala, façana, teulada, pati, etc.).

Segons si parlem d’un sol edifici o de diversos edificis que comparteixen un espai o diversos espais comuns, parlem de propietat horitzontal simple o complexa.

 

Què és la propietat horitzontal simple?

La propietat horitzontal simple és la que coneixem de qualsevol edifici únic amb diferents habitatges, locals i/o garatges a l’interior i que s’ha constituït com a Comunitat de Persones Propietàries.

 

Què és la propietat horitzontal complexa?

La propietat horitzontal complexa és aquella en què  hi ha dues o més subcomunitats separades que es connecten entre elles per algun element comú (zona enjardinada, zona d’esbarjo, piscina…). Cada subcomunitat té el seu funcionament com a propietat horitzontal simple, amb la seva presa d’acords, les seves quotes...i, a part, el funcionament de la comunitat complexa o mancomunitat. A les reunions de la mancomunitat hi pot assistir la presidència de cada subcomunitat, organitzant un consell de persones presidentes, o bé totes les persones propietàries; això dependrà de com la mancomunitat hagi decidit organitzar-se.

La comunitat de propietat horitzontal complexa s’inscriu com a tal al Registre de la Propietat, i especifica cada subcomunitat i el seu funcionament propi.

La constitució de la Comunitat de Persones Propietàries


Per què és important constituir la comunitat?

Constituir la comunitat permet tenir drets i deures reconeguts a les persones propietàries i veïnes. Sense constituir-la, és més difícil tenir una organització i convivència que encaixi amb els interessos de tothom. Alhora, si hi ha un problema estructural de l’edifici, no es podrà tenir assegurança de la comunitat i la responsabilitat recaurà tota en una sola persona. Si la comunitat està constituïda tothom té responsabilitat i els acords s’han de prendre en comunitat; això facilita molt la presa d’acords i els interessos comuns.

 

Quins són els passos necessaris per constituir una Comunitat de Persones Propietàries?

1. Convocar totes les persones propietàries a una reunió.

2.  Anar al Registre de la Propietat.

3. Anar a la Delegació d’Hisenda.

* Podeu consultar l’explicació detallada de cada pas​ al document següent:

Protocol per constituir una comunitat.

Com es gestiona una comunitat?

Càrrecs de la comunitat


Quins són els càrrecs de la comunitat?

Els càrrecs de la comunitat són els anomenats òrgans de govern. A les comunitats de persones propietàries, com a mínim, hi ha d’haver un president o presidenta i o bé un secretari o secretària o bé una empresa administradora de finques. Les persones que ocupen la presidència i la secretaria han de tenir alguna propietat a la comunitat i l’empresa administradora de finques ha d’estar contractada.

 

Quines funcions tenen els càrrecs de la comunitat?

Presidència (obligatòria)

  • Convoca i modera les reunions
  • Informa dels acords que s’hagin pres
  • Vetlla pel bon funcionament de la comunitat i pel compliment dels deures de la secretaria o administració  de finques.
  • Gestiona les urgències i informa de seguida la resta de persones propietàries.
  • Representa legalment la comunitat en cas de judici 

Vicepresidència (opcional)

  • És opcional, i pot ajudar la presidència o fer les seves funcions si la presidència no pot  exercir-les.

Secretaria  o empresa administradora de finques

  • Escriu les actes de les reunions i les recopila al llibre d’actes
  • Envia les notificacions a la resta de persones propietàries (convocatòria de reunions, actes...)
  • Guarda el llibre d’actes i tota la documentació.
  • Prepara els comptes i pressupostos anuals i porta la comptabilitat
  • Gestiona el cobrament de les quotes comunitàries.
  • Ensenya el llibre de comptes a les persones propietàries que  el demanin. 
  • Conserva els rebuts i les factures.
  • Tira endavant obres urgents, amb l’autorització de la presidència i finançades amb el fons de reserva.

* Si hi ha una empresa administradora de finques, no cal que hi hagi persona secretària.

 

Com es renoven/s’escullen els càrrecs i cada quant?

Un cop a l’any es convoca una reunió de persones propietàries per tal de dur a terme la renovació i traspàs de càrrecs. Aquest tràmit és important perquè es mantingui una bona organització i es comparteixin les responsabilitats.

 

Què es pot fer si hi ha dificultats per renovar els càrrecs?

El primer pas és conèixer per què hi ha dificultats per fer la renovació. A continuació podeu consultar algunes de les situacions més freqüents i com gestionar-les:

La persona a qui li toca la presidència no se’n pot fer càrrec

  1. Si dins el nucli de convivència hi ha una persona amb més disponibilitat o recursos, es pot fer el traspàs a aquesta, o pot acompanyar-la en la gestió.
  2. Es poden repartir responsabilitats entre el veïnat per tal de reduir tasques a la presidència.
  3. Es pot arribar a un acord i que el traspàs de càrrec es faci cap a una altra persona.
  4. Es pot crear la figura de la vicepresidència, que no és obligatòria, però pot ser útil en casos com aquest.

No hi ha acord entre la Junta de Persones Propietàries per decidir qui assumeix el càrrec

  1. Es pot decidir un ordre rotatiu per al traspàs de càrrecs. Per exemple, per ordre de pisos i porta (de baix a dalt o de dalt a baix), per antiguitat a la finca…
  2. Es poden fer diferents candidatures amb propostes per a la comunitat i votar segons els interessos del veïnat.
  3. En cas de no haver-hi candidatures es pot plantejar una votació amb totes les persones propietàries.

La presidència es nega al traspàs de càrrecs o no ho facilita

  1. Si hi ha decidit un ordre per al traspàs, aquest pas serà més fàcil.
  2. Es pot fer una reunió per parlar del perquè d’aquesta situació i trobar-ne una solució.
  3. En cas de no arribar a un acord, es pot acudir al Servei de Bon Veïnatge i Convivència, en què us acompanyaran en aquest procés.
  4. Si no és possible arribar a l’acord, ⅔ parts de la comunitat poden convocar una reunió encara que no ho hagi fet la presidència i votar la renovació de càrrecs. A partir d’aquí, la persona que no ha fet el traspàs del càrrec ja no el tindrà formalment i haurà de retornar-ne la documentació.

Ningú vol assumir el càrrec perquè creu que és massa feina o responsabilitat

  1. Es pot decidir de crear comissions per repartir tasques i que no recaiguin totes a la persona presidenta i secretària: comissions de neteja, de manteniment de les parets, manteniment de l’escala, ascensor... Aquí hi ha un exemple.

No hi ha comunicació per part de la presidència ni de la  secretaria cap a la resta de comunitat

  1. Es poden pactar reunions de seguiment per tal de conèixer la situació en què es troba la comunitat.
  2. Es poden buscar altres maneres de comunicar-se, com per exemple un taulell on escriure propostes i novetats, grups de WhatsApp...
  3. Es poden crear comissions segons el tipus de tasques i, així, la comunicació es comparteix.

Drets i deures


Quines funcions, drets i deures tenen les persones propietàries?

Funcions

  • Votar les persones amb càrrec o decidir que deixin el càrrec.
  • Aprovar els pressupostos i comptes anuals.
  • Prendre les decisions dels temes que afecten la comunitat.

Drets

  • Formar part de la Junta de Persones Propietàries
  • Rebre les convocatòries de reunions i les actes a l’adreça física o electrònica que hagin comunicat a la secretaria o presidència.
  • Tenir un càrrec a la comunitat en algun moment
  • Assistir a les reunions veïnals, poder-hi opinar i fer propostes.
  • Votar a les reunions veïnals (si la persona no té deutes)
  • Rebre informació dels temes de la comunitat.

Deures

  • Formar part de la Junta de Persones Propietàries (és altament recomanable assistir a les reunions).
  • Acceptar les decisions que s’hagin pres (si s’ha pres l’acord correctament i amb la majoria mínima que pertoqui)
  • Pagar les quotes de la comunitat ordinàries i extraordinàries.

 

Quins drets i deures té el veïnat, tingui o no alguna propietat?

Drets

  • Utilitzar els espais comuns si els estatuts o acords de convivència no diuen el contrari.
  • Conèixer els acords de convivència de la comunitat.

Deures

  • Mantenir en bon estat els espais comuns.
  • Vetllar per la bona convivència veïnal.
  • Cuidar del propi habitatge.
  • Deixar accedir al seu immoble si per fer una millora a la comunitat s’hi ha d’entrar.
  • En cas de tenir contracte de lloguer, revisar el contracte per saber si hi ha algun dret o deure especificat, com per exemple si el contracte permet tenir animals domèstics o utilitzar el terrat comunitari.

* És recomanable que les persones llogateres també puguin participar de la presa de decisions que afecten a la convivència, per exemple a través dels acords de convivència.​

Les reunions de persones propietàries


Quan es convoquen reunions de persones propietàries?

Es convoquen com a mínim un cop l’any de manera ordinària, per aprovar els comptes, el pressupost anual i per escollir les persones que ocuparan els càrrecs. També es poden convocar quan ho considera la persona presidenta o ho demana almenys ¼ part de les persones propietàries (o que representin ¼ part segons quotes de participació).

 

Qui convoca les reunions de persones propietàries?

Ho fa la presidència o també ho poden fer 1/4 de les persones propietàries (o que representin ¼ part segons quotes de participació).

 

Com es convoquen les reunions de persones propietàries?

Es convoquen per escrit. La secretaria o l’empresa que se’n fa càrrec ha d’enviar la convocatòria a totes les persones propietàries a l’adreça que elles hagin donat. Si no han donat cap adreça, com a mínim ha d’estar penjada al taulell d’anuncis de la comunitat.

 

Amb quanta antelació s’han de convocar?

S’han de convocar mínim amb 8 dies d’antelació, amb dues excepcions:

  • Si hi ha un tema urgent, que aleshores s’ha de convocar tan aviat com sigui possible.
  • Si els estatuts de la comunitat estableixen una altra cosa (per exemple, que en comptes de convocar les reunions amb 8 dies d’antelació, s’ha de fer amb 15 dies).

 

Com ha de ser l’escrit de convocatòria?

Com a mínim ha de tenir dia, hora, lloc i ordre del dia de la reunió. L’ordre del dia és la llista de temes de què tractarà la reunió.

 

Es poden celebrar reunions sense que s’hagi convocat prèviament?

Sí, sempre que hi assisteixi tothom, s’acordi per unanimitat convocar-la i s’acordi també per unanimitat l’ordre del dia.

 

Quins tipus de reunions de persones propietàries hi ha?

Ordinàries

  • Es fan un cop l’any.
  • S’aproven els comptes i el pressupost i s’escullen les noves persones propietàries amb càrrec.
  • Es convoquen mínim amb 8 dies d’antelació.

Extraordinàries

  • Es fan quan ho decideix la presidència o ¼ part de les persones propietàries.
  • També s’han de convocar mínim amb 8 dies d’antelació, excepte si és una reunió urgent.

Sense convocatòria

  • Si totes les persones propietàries volen reunir-se i hi assisteix tothom, la reunió és vàlida encara que no s’hagi convocat amb antelació.

 

Es poden prendre decisions de qualsevol tema?

No, només es podran prendre decisions i votar els temes de l’ordre del dia de la reunió.

 

Qui decideix l’ordre del dia de la reunió?

Ho decideix la presidència, però la resta de comunitat pot demanar que es tracti un tema determinat.

 

Totes les decisions necessiten el mateix número de vots?

No, d’acord amb la Llei 5/2015, del 13 de maig, de modificació del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya, relatiu als drets reals, hi ha temes que necessiten més vots que d’altres.

 

Com es pot votar?

  • En el transcurs de  la reunió presencial o telemàtica.
  • Delegant el vot a una altra persona propietària o a l’empresa administradora de finques
  • A través d’una persona que vagi a la reunió en representació de la persona propietària
  • Arribant a acords sense reunió.

 

Què diu la llei al voltant de les reunions telemàtiques?

El Codi civil de Catalunya preveu la possibilitat de fer reunions telemàtiques ja d’abans de la pandèmia per COVID-19. Tal com diu l’Article 312-5.2, l’assistència, identitat, intervenció i emissió del vot ha de quedar garantida.

* Consulteu aquí la formació que el Servei de Bon Veïnatge va oferir sobre com organitzar reunions de comunitats veïnals telemàtiques.

 

Què diu la llei al voltant dels acords sense reunió?

El Codi civil de Catalunya preveu que els estatuts estableixin la possibilitat d’adoptar acords sense reunió sempre que quedi garantida la recepció i autenticitat del vot, tal com exposa l’article 312-7.

Per realitzar acords sense reunió és convenient que els temes que s’acordin siguin aspectes concrets, com ara l’elecció de pressupostos per determinades reparacions.

 

Quins passos cal seguir per fer acords sense reunió?

  1. Enviar una proposta d’acords sense reunió amb els temes que cal decidir i el termini per dur a terme la votació. Si cal, s’adjunta més documentació relativa als temes que es tractaran.
  2. Assegurar que tothom ha rebut l’escrit.
  3. La resta de persones propietàries hauran d’omplir l’escrit i enviar-lo.
  4. Recomptar les votacions i redactar l’acta d’acords sense reunió.
  5. Enviar l’acta a totes les persones propietàries.

 

Qui té dret a vot a les reunions de persones propietàries?

Tenen dret a vot les persones propietàries que no tinguin deutes amb la comunitat.

 

Com pot votar una persona propietària que no va venir a la reunió i tampoc va delegar el seu vot?

Amb els acords que necessiten majoria simple, aquesta persona ja no podrà votar. Amb els acords que necessiten majoria qualificada o unanimitat, el seu vot es comptarà com el de la majoria de qui ha votat; si vol votar l’opció contrària a la que s’ha acordat, en aquest cas pot fer-ho abans que passi un mes des que s’ha rebut l’acta.

 

Quant val cada vot?

El valor dels vots, si no s’aprova un funcionament diferent, dependrà de la quota de participació, és a dir, del valor que té el pis o local respecte a la comunitat. És a dir, en una comunitat que funciona per quotes, les persones amb un pis més gran pagaran més diners de quota, però també el seu vot valdrà més que el de les persones que tenen un pis més petit i paguen menys de quota. Tot i així, les comunitats poden acordar que tothom tingui la mateixa quota de participació de tal manera que tots els vots valguin el mateix i que tothom pagui igual.  

 

Què és l’acta de la reunió?

L’acta de la reunió és el document on s’especifica el que s’ha tractat i acordat a la reunió, dia i hora de la convocatòria i les persones que hi han assistit. Cal la firma de la presidència i de la secretaria , com a mínim.

 

Qui escriu i envia l’acta de la reunió?

La fa la secretaria. Quan no hi ha secretaria, ho fa l’empresa administradora de finques.

 

Quan s’ha d’enviar l’acta?

S’ha d’enviar com a màxim 10 dies després de la reunió.

 

A qui s’ha d’enviar l’acta?

S’ha d’enviar a totes les persones propietàries a l’adreça que hagin donat per rebre les informacions. Si no n’han donat cap, s’ha de penjar al taulell d’anuncis de la comunitat.

 

Un cop enviada l’acta, s’ha de fer alguna cosa més?

Si hi ha hagut acords per majoria qualificada o per unanimitat, un mes després s’ha de tornar a enviar l’acta amb els vots finals (per si algú que no hi era a la reunió ha canviat el seu vot respecte el de la majoria).

 

Si hi ha algun error a l’acta, es pot modificar?

Sí, es pot demanar que s’esmeni a la secretaria o a l’empresa administradora de finques.

 

Quin tipus de majoria necessita cada tipus d’acord?

Per unanimitat (totes les persones propietàries)

  • Modificar les quotes de participació
  • Desvincular un annex privat (garatge, local...) de la comunitat
  • Vincular l’ús exclusiu de patis, jardins, terrasses, cobertes de l’edifici o altres elements comuns a un o diversos elements privatius
  • Cedir gratuïtament l’ús d’elements comunitaris que tenen un ús comú per a ús privatiu
  • Acordar tenir dret a modificar l’edifici (construir-hi algun pis nou, etc.)
  • Extingir el règim de propietat horitzontal, simple o complexa, i convertir-la en un tipus de comunitat diferent
  • Acordar la integració en una propietat horitzontal complexa  (mancomunitat)

Per majoria simple (vot favorable de la meitat de persones propietàries)

  • Realitzar obres o instal·lar nous serveis per tal d’eliminar barreres arquitectòniques
  • Realitzar obres necessàries per viabilitat o seguretat de l’immoble
  • Realitzar obres necessàries per instal·lar infraestructures comunes, per connectar serveis de telecomunicacions o per individualitzar el mesurament dels consums d’aigua, electricitat o gas
  • Aprovar les normes del reglament del règim intern
  • Prendre tota la resta d’acords que la Llei 5/2015, del 13 de maig, de modificació del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya, relatiu als drets reals no diu quina majoria necessiten

Per majoria qualificada (vot favorable de les 4/5 parts de persones propietàries)

  • Modificar el títol constitutiu o dels estatuts
  • Fer innovacions físiques que afectin l’estructura o la configuració exterior i construir piscines i instal·lacions recreatives
  • Acordar quotes especials de despeses
  • Desvincular un element comú de la comunitat

 

Es poden fer reunions veïnals on assisteixin també les persones llogateres?

Tot i que no és obligatori per llei, és molt recomanable fer reunions on participin totes les persones que viuen o tenen un local a la comunitat, siguin propietàries o llogateres. Això és especialment important quan s’ha de prendre decisions sobre convivència.

Les reunions veïnals les pot convocar qui desitgi fer-la, però recomanem que també es parli amb la presidència sempre que sigui possible.

 

 * Consulteu les 10 idees per una bona organització de la comunitat.

La gestió econòmica de la comunitat


La comunitat ha de tenir un pressupost anual?

Sí, i s’aprova a la reunió ordinària anual.

* Consulteu un exemple de model de pressupost i de llibre de comptabilitat de la comunitat.

 

Quins tipus de quota comunitària existeixen?

D’una  banda hi ha la quota ordinària. És necessària per fer front a les despeses del dia a dia a la comunitat (aigua, neteja, assegurança, llum, etc.). Cada comunitat decideix quants diners i quan es paguen.

D’altra banda hi ha la quota extraordinària o derrama. Aquesta quota és per les necessitats de manteniment i rehabilitació dels edificis: obres al terrat, a la façana, reparació d’ascensor, obres per accessibilitat, etc.

 

Tothom paga igual?

Si la comunitat no acorda el contrari, la Llei 5/2015, del 13 de maig, de modificació del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya, relatiu als drets reals, estipula que segons la quota de participació es pagaran més o menys diners, de la mateixa manera que el nostre vot valdrà més o menys. Ara bé, la mateixa llei també recull que la comunitat pot decidir que pagui tothom igual, és a dir, dividint els costos entre el nombre de propietats de l’edifici.

 

La comunitat ha de tenir estalvis?

Sí, segons la Llei 5/2015, del 13 de maig, de modificació del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya, relatiu als drets reals, la comunitat ha de tenir l’anomenat fons de reserva, que són uns diners que la comunitat estalvia per a imprevistos:

  • El 5% del valor total de les despeses de l’any s’ha de dipositar al fons de reserva.
  • Ha d’estar en un compte bancari diferent a l’habitual.
  • Serveix per fer reparacions urgents sense necessitat d’efectuar una reunió.
  • També es poden pagar obres no urgents amb el fons de reserva, però és necessari que ho acordi tota la comunitat.

 

Com es pot fer el seguiment de la comptabilitat?

La comptabilitat s’ha d’anar registrant al llibre de comptabilitat.

 

Què és el llibre de comptabilitat?

És el document on es recull el balanç econòmic de la comunitat, és a dir, els ingressos i les despeses. Hi han de quedar reflectits tots els moviments econòmics.

Els deutes de quotes comunitàries

Totes les persones propietàries, visquin o no a la comunitat han de pagar les quotes ordinàries i extraordinàries que s’hagin establert per al manteniment de la comunitat i per a les rehabilitacions pertinents. De vegades, les situacions personals de cada veí o veïna o els conflictes a la comunitat dificulten el pagament de les quotes.

 

Com es poden prevenir?

Al llarg de l’any, abans de decidir el pressupost anual:

  • Revisar tots els rebuts i pensar de quina manera es pot estalviar a la quota ordinària, com per exemple a través de l’eficiència energètica. La Casa de l’Energia ofereix assessorament sobre com ser eficients energèticament.
  • Estar pendents de les possibles necessitats de rehabilitació de l’edifici per efectuar-les a temps, abans que es produeixi un gran deteriorament i calgui gastar-se molts diners. Conèixer els terminis de la Inspecció Tècnica d’Edifici (ITE) i fer efectives les inspeccions és un bon recurs per fer prevenció. 

A la reunió ordinària, quan es decideix el pressupost anual:

  • Acordar un pressupost que dins de les necessitats de la comunitat sigui assumible per tothom.
  • Arribar a un acord previ amb tota la comunitat, en cas que una persona no pugui assumir ni el pressupost necessari mínim (aquesta persona potser pot dedicar el seu temps a fer gestions per a la comunitat o altres tipus de compensacions).
  • Posar al corrent de pagament a totes les persones propietàries i detallar el pressupost anual.

 

Quins passos cal seguir quan hi ha impagaments?

  1. Comprovar que el deute és recorrent (més de 3 mesos)
  2. Comprovar de qui és la propietat
  3. Intentar arribar  a un acord
  4. Reclamar per via extrajudicial o via amistosa (imprescindible abans de la reclamació judicial)
  5. Reclamar per via judicial, si no ha estat possible arribar a un acord ni eliminar el deute en cap dels moments anteriors.

* Podeu consultar l’explicació detallada de cada pas​ al document següent:

Protocol de reclamació de deutes

 

Els deutes prescriuen?

Sí. Els deutes prescriuen al cap de deu anys si es manté la mateixa persona propietària i al cap de 5 si l’habitatge es ven. Però si es fa arribar el certificat de deute a la persona deutora a través de burofax, la prescripció es trenca i es tornen a comptar els anys des d’aquesta data. Per tant, si no ha estat possible arribar a un acord, el més recomanable és fer arribar sempre el certificat de deute mitjançant burofax, independentment que es vulgui continuar immediatament la via judicial o no.

 

Amb quins serveis es pot comptar per aquest tipus de situacions?

En cas d’impagaments, al Servei de Bon Veïnatge i Convivència es fan coordinacions amb Acció Social (Serveis Socials) i Prat Espais per atendre les necessitats de la comunitat i les de cada persona que la forma. El Servei de Mediació també pot facilitar l’acord de pagament de deute i formalitzar-lo.

Les ocupacions irregulars i els pisos buits


Què es pot fer si a la comunitat hi ha ocupacions irregulars?

És recomanable que la comunitat segueixi els passos següents:

  1. Informar la Policia Local i Mossos d’Esquadra.
  2. Informar de la situació la persona propietària de l’habitatge (o entitat bancària si és el cas).
    • Si no sabeu qui és, podeu demanar nota simple al Registre de la Propietat.
    • La propietat pot iniciar un procediment civil (posar una demanda) o un procediment penal (posar una denúncia). 
    • Amb la via penal, es poden imputar dos tipus de delictes:
      • Violació del domicili: ocupació d’un habitatge que és una primera o segona residència on la persona propietària fa la seva vida privada i on té la seva intimitat. Comporta sancions entre sis mesos i tres anys de presó. És el tipus d’ocupació irregular que menys succeeix, però és el que més preocupa moltes persones.
      • Usurpació del domicili: ocupació d’immobles i habitatges que no són la llar de ningú perquè estan buits o deshabitats.
  3. Posar-vos en contacte amb el Servei de Bon Veïnatge i Convivència, si l’ocupació afecta la convivència.

Prat Espais ofereix un Servei d’Intervenció i Prevenció de l’Exclusió Residencial (SIPER) per a la ciutadania del municipi que ho necessiti.

Prat Espais, Acció Social i el Servei de Bon Veïnatge treballen en xarxa per acompanyar les comunitats veïnals amb habitatges ocupats irregularment així com amb les famílies que estan en situació d’exclusió residencial.

 

Què es pot fer en cas de  detectar un frau als subministraments?

El frau de subministraments és el que es coneix col·loquialment per “subministraments punxats”. Les manipulacions de les connexions de serveis poden representar una situació de risc per a la seguretat del veïnat de la comunitat. Les manipulacions es poden donar als subministraments generals o als de la comunitat i segons això les actuacions de la comunitat hauran de ser diferents:

  • Si les manipulacions s’han realitzat als subministraments generals, són les empreses de subministrament les perjudicades amb aquestes defraudacions i, per tant, són les que han de presentar denúncia a Mossos d’Esquadra perquè investigui qui és l’autor o autora del fet. Per tant, el veïnat de la comunitat s’haurà de posar en contacte amb l’empresa de subministraments, per tal que corregeixi aquesta situació.
  • Si la defraudació afecta directament els subministraments de la comunitat veïnal perquè utilitzen recursos que paga la comunitat, és la presidenta o president com a representant de la comunitat qui ha de fer les actuacions següents:
  1. Contactar amb l’empresa de subministrament perquè revisi la instal·lació i demanar el full de treballs realitzats.
  2. Presentar denúncia a Mossos d’Esquadra o Policia Local i adjuntar el full dels treballs realitzats de la companyia. És important adjuntar aquest document ja que acredita la defraudació, per part d’un professional homologat, ja que els Cossos de Seguretat no disposen dels coneixements específics per poder confirmar si una instal·lació està manipulada.

 

I què es pot fer si a la nostra comunitat hi ha pisos buits?

És recomanable que la comunitat segueixi els passos següents:

  1. Posar-se en contacte amb la propietat de l’habitatge. Si no sabeu qui és, podeu demanar nota simple al Registre de la Propietat.
  2. Informar a Prat Espais i/o al Servei de Bon Veïnatge i Convivència.
  3. Si aquest pis buit genera problemes de convivència, insalubritat, inseguretat...poseu-vos en contacte amb el Servei de Bon Veïnatge i Convivència.

Les insalubritats


Com es pot gestionar la brutícia per coloms?

Una de les insalubritats més habituals és la que es produeix pel creixement descontrolat de la població de coloms, que de vegades es concentren en determinats espais de comunitats veïnals. 

Per a mantenir la població controlada, a més de les actuacions realitzades per l’Ajuntament en els espais públics, cal que la ciutadania col·labori, evitant alimentar-los i protegint adequadament aquells espais en les edificacions que puguin utilitzar per a descansar o fer el niu. Una de les mesures més eficaces per a evitar el descans dels coloms o que hi facin nius són els mitjans físics (punxes, xarxes, fils), que no provoquen cap dany als animals.

L'alimentació de coloms en espais públics no està permesa, ja que afavoreix aquestes concentracions.

Si hi ha presència de coloms a la comunitat o al seu entorn i ocasiona molèsties, cal informar a la regidoria de Salut Pública i Consum.

 

I què es pot fer si hi ha plagues a la comunitat?

La responsabilitat del control de plagues en habitatges i en comunitats veïnals és de les persones propietàries.

Per a prevenir la presència de paneroles es poden prendre mesures com protegir adequadament tots els aliments, mantenir una bona ventilació, un grau elevat de neteja i ordre en l’habitatge i protegir les esquerdes i altres deficiències estructurals dels edificis.

Per a evitar la presència de mosquits, s’ha d’evitar l’acumulació d’aigua a l’exterior i buidar periòdicament els recipients perquè no hi quedi aigua estancada. L’ús de mosquiteres en les finestres permet la ventilació de les llars i evita l’entrada d’animals no desitjats. L’ús de productes insecticides no servirà si no s’eliminen les fonts d’aigua i de menjar i els refugis.

Abans de contractar una empresa o servei de control de plagues, s'ha de comprovar sempre que estiguin inscrits en el Registre Oficial d'Establiments i Serveis Plaguicides (ROESP).

És recomanable consultar aquesta guia de la Diputació de Barcelona.

El certificat digital


Les comunitats de persones propietàries han de tenir certificat digital obligatòriament?

Sí. Les comunitats de persones propietàries són entitats sense personalitat jurídica i, com a tals, d’acord amb la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, estan obligades a tenir certificat digital. L’article on consta aquesta obligatorietat és l’Article 14-2b.

El certificat digital és el mitjà de comunicació de les comunitats amb l’administració pública, com l’Ajuntament o d’altres.

El Servei de Bon Veïnatge ofereix assessorament a les comunitats per a tramitar-lo i utilitzar-lo. Per a més informació, podeu consultar aquest enllaç.  

Les rehabilitacions a la comunitat

La rehabilitació d’edificis

Què vol dir rehabilitar?

Quan es parla de rehabilitació es fa referència al conjunt d’obres que milloren la qualitat dels edificis.

 

Què implica rehabilitar?

Reparar danys de l'edifici o prevenir-los.

Exemples:

  • Estructurals: esquerdes a la façana i al terrat, que sovint provoquen filtracions d’aigua.
  • Manteniment i reparació d'elements concrets: desperfectes, mancances en el funcionament, embrutiment de façanes, etc.

Millorar la sostenibilitat, l'eficiència i la rehabilitació energètica.

Exemples:

  • Aïllament en façanes, cobertes: aïllament tèrmic per prevenir humitats, aïllament acústic, etc.

* Consulteu a la propera secció si el vostre edifici és saludable i energèticament eficient.

Millorar les condicions d'accessibilitat.

Exemples:

  • Supressió de barreres arquitectòniques: instal·lació de rampes, elevadors, etc.)

* Consulteu a la propera secció com millorar les condicions d’accessibilitat

 

Quins són els passos a seguir?

1. Prevenir i detectar els problemes, possibles problemes o millores. Es poden detectar en fer:

  • La detecció o voluntat de prevenció de la pròpia comunitat.
  • La Inspecció Tècnica de l’Edifici (ITE).
  • L’assessorament de Casa de l’Energia per saber com dur a terme una rehabilitació energètica.
  • L’assessorament de la regidoria de Salut Pública per tal que es tinguin en compte les mesures de control de plagues quan es faci la rehabilitació.

* Consulteu el diagrama de rehabilitació per saber com s’han de prevenir i detectar els problemes,els  possibles problemes o les millores.

2. Seguir el protocol de rehabilitació:

  1. Demanar una revisió de l’edifici per part d’una persona tècnica competent.
  2. Contractar una persona tècnica que redacti el projecte de rehabilitació (prèvia aprovació en reunió de persones propietàries).
  3. Demanar almenys tres pressupostos d’obra i escollir-ne un en reunió de persones propietàries.
  4. Tramitar la llicència d’obres i la subvenció, si s’escau.
  5. Revisar el contracte, fer el pagament corresponent i començar l’obra.
  6. Fer seguiment de l’obra conjuntament amb la persona tècnica.
  7. Actualitzar el llibre de l’edifici.

* Podeu consultar l’explicació detallada de cada pas​ al document següent:

Protocol de rehabilitació.

* Recordeu que protegir les esquerdes i altres deficiències estructurals dels edificis afavoreix el control de plagues.

 

Quins serveis us poden ajudar?

El Servei de Bon Veïnatge i Convivència pot acompanyar la comunitat en el procés de millora de la qualitat de l’edifici. Generalment, el servei es coordina amb:

  • L’Àrea d’Urbanisme per consultes en relació a la reparació de danys de l’edifici i la millora de la sostenibilitat i eficiència energètica.
  • Prat Espais per fer diagnosi actual de la situació entorn a la necessitat de rehabilitació dels edificis i la situació de les ajudes per a la rehabilitació.
  • El Programa de Persones amb Diversitat Funcional per a l’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques.
  • La Casa de l’Energia, per rebre assessorament en aïllaments de les façanes, finestres eficients, canvi de caldera de gas per aerotèrmia o bomba de calor, producció d’energia solar fotovoltaica i optimització dels consums energètics.
  • La regidoria de Salut Pública i Consum, per tal que es tinguin en compte les mesures per al control de plagues quan es faci la rehabilitació.

 

On es poden trobar els ajuts per a la rehabilitació d’edificis?

 

Quan cal rehabilitar?

Cal rehabilitar com més aviat millor. S’ha d’estar pendent de l’estat de l’edifici. Les rehabilitacions que s’efectuen abans de l’existència de lesions greus o petites, prevenen de futurs danys i el seu cost es redueix considerablement. 

Rehabiliteu, preveieu, conserveu i milloreu el confort i la vostra salut.

Edificis saludables, sostenibles i energèticament eficients


Què és un edifici saludable?

Els edificis saludables són aquells que garanteixen el benestar de les persones que hi viuen. Alguns exemples:

  • Aïllament acústic: posar les mesures necessàries per reduir el nivell de sorolls a la comunitat.
  • Aïllament tèrmic: per augmentar l’eficiència energètica i prevenir humitats. Un tipus d’humitats que es poden prevenir és el de les humitats per condensació. Aquestes humitats sovint es produeixen perquè s’ha de ventilar més l’habitatge, però si hi ha humitat a més d’un pis de l’edifici, segurament és per alguna insuficiència a la façana de l’edifici.

* Consulteu més informació sobre les​ diferents tipologies d'humitats i els seus  tractaments respectius.

 

Què és un edifici eficient energèticament?

Els edificis energèticament eficients són aquells que minimitzen l’ús de l’energia i la que utilitzen prové de fonts 100% renovables. Aquesta minimització de l’ús de l’energia es reflecteix en la reducció de la despesa energètica i, per tant, en factures dels subministraments de menor import. A més, es poden aplicar ‘bones pràctiques energètiques’ que faran baixar encara més la despesa energètica, com ara:

  • Instal·lar aparells de baix consum (aerotèrmies o bombes de calor, instal·lacions solars fotovoltaiques,  calderes, aires condicionats, etc.).
  • Rehabilitar energèticament la façana.
  • Canviar les finestres ineficients per finestres amb ruptura de pont tèrmic (RPT).
  • Col·locar il·luminació LED.
  • Revisar la contractació de subministraments de la comunitat i del veïnat, i contractar la tarifa que més s’adapti a l’ús habitual.
  • Produir  energia solar fotovoltaica.

L’accessibilitat i la supressió de barreres arquitectòniques


A què es fa referència quan es parla d’accessibilitat?

Un edifici accessible és aquell que garanteix l’autonomia, la no discriminació i la igualtat d’oportunitats per a totes les persones.

Tant la Llei 5/2015, del 13 de maig, de modificació del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya, relatiu als drets reals, com la Llei d'Accessibilitat 13/2014, de 30 d'octubre sobre accessibilitat d'edificacions, entre d’altres normatives vigents, prescriuen que els edificis comunitaris han de ser accessibles. Per tant, les obres són obligatòries i les ha de pagar tota la comunitat, si hi ha persones majors de 70 anys o amb diversitat funcional vivint a la finca.

 

Quines accions de prevenció es poden fer?

És important conèixer la normativa i els passos a seguir i empatitzar amb la importància de la igualtat d’oportunitats per a totes les persones.

Quins són els passos a seguir?

  1. Convocar una reunió de persones propietàries.
  2. Cal arribar a l’acord en la reunió de suprimir les barreres arquitectòniques.
    1. Si hi ha hagut acord, podeu passar directament al Protocol de rehabilitació.
    2. Si no hi ha hagut acord, la recomanació és acudir al Servei de Bon Veïnatge i Convivència o al Servei de Mediació Ciutadana i Comunitària per intentar assolir l’acord. Si no s’arriba a cap acord, es pot valorar presentar una demanda o denúncia per via administrativa o via judicial.

* Podeu consultar l’explicació detallada de cada pas​ al document següent:

Protocol d’accessibilitat.

 

Amb quins serveis es pot comptar per a aquest tipus de situacions?

Al Servei de Bon Veïnatge i Convivència es fa treball coordinat amb el Programa de persones amb diversitat funcional.

Convivència, solidaritat veïnal, valors i habilitats socials a la comunitat

El rol del veïnatge


Quin paper creiem que poden jugar les persones que viuen més a prop nostre?

La paraula veïna o veí es defineix com aquella persona que viu al costat o molt a prop. Per tant, són aquelles persones amb qui compartim espais i convivim diàriament. Així doncs, en cas de necessitat i gràcies a aquesta proximitat, ens poden ajudar amb més facilitat i immediatesa.

 

Com podem ajudar-nos, el veïnat?

Totes les persones tenim diferents necessitats i habilitats. Si les compartim amb el veïnat, podem fer que el nostre dia a dia sigui més fàcil.

Hi ha moltes maneres d’ajudar-nos entre veïnat; aquí us proposem una eina que es va dur terme durant el confinament en la pandèmia de COVID-19.

Una altra manera d’ajudar-nos entre veïnat és mirant amb respecte i sensibilitat si una veïna o veí potser es troba sola i oferir-li suport i companyia.  Si creieu  que la situació  necessita acompanyament professional podeu contactar amb el Projecte Antenes, d’Acció Social. La finalitat d’aquest projecte és detectar situacions de solitud no desitjada o situacions de molta fragilitat per tal que la persona pugui arribar als professionals que la poden ajudar i pugui refer nous vincles amb la comunitat. Si creieu que algú necessita suport i companyia, i que podria necessitar acompanyament professional, podeu contactar-hi a través del correu electrònic següent:  antenes@elprat.cat.

 

Què pot aportar cadascú a cada etapa vital a la comunitat?

A cada etapa del cicle de la vida podem jugar un paper important a la comunitat. Hem d’aprofitar els punts forts que tenim.

Infància i adolescència

Si de tant en tant incloem els infants a les reunions veïnals, segurament podrem escoltar idees innovadores, ja que la seva espontaneïtat i creativitat és  molt valuosa en entorns adults.

D’altra banda, l’adolescència és una etapa de qüestionament d’allò que ens envolta i això convida a noves maneres de fer.  Poden aportar nous punts de vista, i també donar a conèixer quines necessitats tenen.

Adultesa

Tot sovint la persona adulta està a una etapa vital en què cuida dels infants i de persones grans. La persona adulta sovint pot destinar menys hores que la gent gran perquè ha d’anar a treballar. Tot i així, pot aportar coneixements i organització i eines com ara les noves tecnologies. 

Gent Gran

La gent gran ens pot aportar coneixements de molts anys d’experiències d’organització veïnal amb diferents persones i contextos socials. La seva experiència és saviesa per a la comunitat. Les que porten molts anys al mateix edifici tenen un ampli coneixement de la història i les relacions veïnals que hi ha hagut, i això pot facilitar la resolució de conflictes.

 

Què podem fer si creiem que una veïna pateix violència masclista?

  • Si hi està havent una situació de violència en aquell moment, truqueu al 112 (emergències) o al 93 478 72 72 (Policia Local del Prat). Per contactar amb Policia Local també disposeu de l’APP de Seguretat Ciutadana
  • Podeu trucar al telèfon contra la violència masclista: 900 900 120. Té atenció les 24 hores del dia; és gratuït i és confidencial.
  • Podeu contactar amb el Servei d’Informació per WhatsApp de Mossos d’Esquadra contra la violència masclista: 601 00 11 22. Ofereix assessorament policial i es poden resoldre dubtes i consultes.
  • Podeu demanar cita prèvia als Serveis Municipals d’atenció a les dones, en horari concertat. El Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD) ofereix assessorament psicològic i jurídic. Està ubicat a Cases d’en Puig i s’hi pot contactar al 93 379 00 50, extensions 5600 i 5613.

 

Què podem fer si detectem o sospitem d’altres tipus de violències, com maltractament a les persones grans?

Per qualsevol situació de violència truqueu al 112 (emergències) o al 93 478 72 72 o l’APP de Seguretat Ciutadana (Policia Local del Prat). Si en teniu sospites, podeu venir a parlar-ne al Servei de Bon Veïnatge i Convivència.

La convivència


A què ens referim quan parlem de convivència?

La convivència es defineix com l’acció de conviure, de viure les persones juntes, plegades. A aquesta acció de viure conjuntament se li sumen uns valors compartits que es converteixen en sinònims de la paraula.

A l’any 2019, en el marc de les activitats comunitàries del Programa de Convivència i Civisme, vam preguntar a la ciutadania pratenca quins son aquests valors sinònims de la paraula convivència. Els resultats van ser:

Convivència vol dir, entre d’altres coses, compartir espais amb respecte, empatia i tolerància. Dialogar, parlar i escoltar-se els uns als altres. Ser educats, amables, cedir, tenir paciència i aguantar-se. Mirar de fer autocrítica. Promoure la igualtat..

 

Els valors i les habilitats socials poden facilitar la convivència i la bona organització de la comunitat?

Cada persona té el seus propis valors segons experiències personals. Tot i això, hi ha certs valors universals que tothom pot compartir que són útils per conviure en comunitat com la solidaritat, el respecte i la tolerància.

Les habilitats socials i comunicatives també són importants per una bona convivència. Per això és molt positiu mantenir el costum de saludar i oferir un somriure a l’altra persona, ja que això crea un ambient idoni per a la bona convivència i facilita l’arribada d’acords.

 

Com podem acollir el nou veïnat?

Com menys relació entre veïnat tinguem, més repte serà la bona convivència, ja que no ens coneixerem tant entre nosaltres. És per això que des del Servei de Bon Veïnatge i Convivència us recomanem tenir establert un protocol d’acollida per a nou veïnat, que permeti conèixer-se mútuament i informar dels acords de convivència. Així, des dels primers dies, la nova persona ja coneix el funcionament i amb qui ha de parlar si té algun dubte.

El protocol d’acollida té tres passos:

1. Si una persona propietària ven o lloga l’habitatge, n’informarà a la persona presidenta i/o secretària.

2. Quan arribin els nous veïns o veïnes, la persona presidenta o la presidenta i la secretària, com a representants de la comunitat, s’hi aproparan per presentar-se, donar-los la benvinguda i facilitar-los el seu contacte per si necessiten qualsevol cosa. En aquest moment buscaran un dia i hora per explicar el funcionament de la comunitat a nivell organitzatiu i presentar els acords de convivència.

3. Les noves veïnes o veïns  decidiran si es presenten a la resta del veïnat. Tradicionalment, la persona nova es presentava al veïnat i preguntava en què es podia oferir per ajudar en cas de necessitat.

El respecte i la comprensió mútua són els grans aliats de la bona convivència. 

 

Com podem afavorir la bona convivència?

Els acords de convivència i el protocol d’acollida per a nou veïnat són algunes de les eines que afavoreixen la bona convivència, però també és molt important l’actitud de cadascú.

Des del Servei de Bon Veïnatge i Convivència us fem algunes recomanacions per afavorir el bon veïnatge i la bona convivència:

1. Fer una reunió anual on hi participin totes les persones que viuen a la comunitat, per compartir necessitats de convivència i promoure accions per afavorir-la. La convivència és responsabilitat de tothom i com més es conegui el veïnat, millor es gestionen els possibles conflictes.

2. Crear uns acords de convivència entre tota la comunitat i respectar-los, com ara: mantenir els horaris de descans,  col·laborar a mantenir l’edifici net i el mobiliari de les zones comunes, no tirar papers a terra i utilitzar les paperers, evitar el degoteig d'escombraries, no trencar les bústies ni els vidres, etc.

3. Parlar amb el veïnat per evitar malentesos si anem a fer un esdeveniment puntual fora dels horaris habituals.

4. Seguir un protocol d’acollida al nou veïnat, per assegurar-nos que els farem una bona rebuda i que els informarem d’allò més important sobre els acords de convivència.

5. En cas de conflicte amb alguna persona de la comunitat, cal parlar-hi directament com a primer pas.

 

Què podem fer si hi ha conflictes veïnals?

El fet de comunicar-nos de forma positiva és un dels millors recursos que tenim per gestionar els conflictes de forma constructiva.

Si fem ús de la comunicació positiva a l’hora de gestionar un conflicte o una decisió difícil , les possibilitats d’arribar a un acord són molt més altes.

 

I com ens podem comunicar positivament?

El Servei de Mediació Ciutadania i Comunitària,  té publicada una notícia web  amb recomanacions en temps de pandèmia i unes pautes de comunicació positiva:

  • L’empatia i l’assertivitat són les nostres grans aliades.
  • Tan important és poder parlar com escoltar els altres: què necessiten, què senten, com es troben...
  • Parlar des del jo, sense fer atacs ni retrets.
  • Explicar la situació de manera objectiva: evitar fer generalitzacions o judicis. 
  • Expressar els sentiments: ser conscients de quins sentiments tenim i com estan afectant en aquella situació i poder compartir-los. 
  • Compartir el que necessitem perquè millori aquella situació, sense tenir expectatives de què ha de fer l’altra persona.
  • Parlar amb calma i tranquil·litat. Si veiem que tenim neguit o enuig, és preferible esperar a estar amb més calmat o calmada.

L’entorn de les comunitats veïnals i les agents per a la convivència


Per què és important l’entorn de les comunitats veïnals?

La convivència veïnal va des del nostre edifici, al nostre barri, a la nostra ciutat. Per això, un dels elements importants per saber si estem de gust a la nostra comunitat és si ens agrada l’entorn: les places, els carrers, els serveis que hi ha, les relacions que hi ha al carrer... Llavors, per reflexionar, preguntem:

  • Us agrada l’entorn més proper a la vostra comunitat? I al vostre barri?
  • Quins aspectes us agradaria millorar?
  • Quines coses creieu que heu de fer per millorar-ho i quines ha de fer l’Ajuntament? Què estaríeu disposats i disposades a fer?

Aspectes com la importància de netejar els orins de gos, recollir-ne els excrements quan estem a l’espai públic o llençar els papers a les papereres fan que l’entorn sigui més agradable.

Actualment al Prat existeix la figura de les agents per a la convivència amb qui podreu parlar i reflexionar al voltant d’aquestes preguntes i d’altres relacionades amb l’espai públic del Prat de Llobregat.

També es disposa de l’APP Amb tu un Prat Millor, que permet a tothom col·laborar en el manteniment dels espais públics i mobiliari urbà i del servei municipal de recollida de mobles per fer-ho de manera organitzada i cuidar l’espai públic.

A més a més, hi ha moltes entitats a tota la ciutat (veïnals, socials, culturals...), que poden acompanyar necessitats individuals o comunitàries i que  també permeten conèixer l’oferta d’activitats i voluntariat per participar i col·laborar amb la millora de la ciutat.

Coneixeu les entitats que hi ha al barri. 

Voleu participar al barri d’una forma diferent? Podeu apropar-vos al Punt de Voluntariat i preguntar sobre les diferents opcions que hi ha al territori. 

Una altra forma de participar en el municipi és a través del Reglament de Participació Ciutadana. Si voleu conèixer més els mecanismes individuals de participació us convidem a revisar el Reglament.

 

Hi ha alguna normativa que reguli l’entorn de les comunitats?

Tenir un marc normatiu facilita la bona convivència tant a les comunitats com a l’espai públic. Aquest és el paper que té l’Ordenança municipal de Convivència i Civisme.

 

Què és l’Ordenança municipal de Convivència i Civisme?

L’Ordenança municipal de Convivència i Civisme  és una normativa que regula l’ús de l’espai públic i de les comunitats veïnals, per afavorir la convivència i el civisme a la ciutat. Incorpora un seguit d’aspectes pedagògics i valors socials que pretenen fomentar les relacions solidàries, tolerants i respectuoses entre els pratencs i pratenques.

L’Ordenança recull:

  • Drets i deures de la ciutadania pratenca.
  • Aspectes de conducta, com per exemple les activitats pirotècniques.
  • L’ús d’elements de la via pública com parcs i jardins o finestres i balcons.
  • Aspectes de comunicació (visual, com els graffits, d’olors, com els fums, acústica, com el soroll, lumínica...).

Altres normatives municipals rellevants per les comunitats veïnals són l’Ordenança reguladora de la tinença i protecció dels animals del Prat de Llobregat  i l’Ordenança reguladora de l’ús dels colors, materials i altres elements en les edificacions.

 

Què puc fer si he rebut una sanció per una infracció de l’Ordenança de Convivència i Civisme?

Quan una persona fa una infracció de l’Ordenança de Convivència i Civisme, hi ha un dany que la persona  ha de reparar. L’Ordenança de Convivència i Civisme l’Ajuntament del Prat de Llobregat contempla la mediació i la possibilitat de substituir sancions econòmiques per un procés alternatiu d’activitats  reparadores  a la comunitat amb caràcter educatiu a través del Servei de Mediació Reparadora. Amb la Mediació reparadora es pretén afavorir la responsabilitat, el compromís de millora i la reflexió.

L’Ajuntament del Prat de Llobregat aposta per restaurar la convivència, millorar el clima social, i vetllar per els drets i deures de la ciutadania.

La tinença responsable d’animals


Quines responsabilitats implica tenir animals?

La tinença d’animals de companyia té una gran importància afectiva i emocional per una part important de la ciutadania i comporta un conjunt d’obligacions legals i responsabilitats en relació a les persones propietàries i als  animals. Aquestes obligacions estan encaminades a garantir el benestar i la salut de les persones, els animals i una bona convivència.

Gossos, gats i fures han d’estar identificats amb microxip, inscrits al registre censal municipal i cal que es mantinguin en condicions higienicosanitàries adequades. Han de fer visites periòdiques a una consulta veterinària i han de tenir una alimentació i activitat física adequada a la seva edat i estat de salut.

En el cas dels gossos considerats com a potencialment perillosos, cal que a més es disposi d’una llicència de tinença i conducció, es contracti una assegurança de responsabilitat civil i duguin sempre morrió en espais públics.

Les persones tinents d’animals han de prendre mesures perquè no hi hagi molèsties al veïnat i per netejar els orins i excrements.

En cas de pèrdua o trobada d’un animal de companyia, la ciutadania es pot posar en contacte amb la regidoria de Salut Pública i Consum, al telèfon  93 379 00 50, de  dilluns a divendres, de 9 a 13.30 h. Fora d'aquest horari poden trucar a Policia Local, al telèfon 93 478 72 72.

L’adquisició d’un animal de companyia pot fer-se en un establiment de venda d’animals i l’adopció en un centre d’acollida d’animals o protectora. L’adopció és un acte solidari, de responsabilitat i solidaritat.

* Consulteu una Guia ràpida de la tinença responsable d’animals.

 

Què podem destacar de l’Ordenança reguladora de la tinença i protecció dels animals del Prat de Llobregat en relació a les comunitats veïnals?

La tinença d’animals pot generar dificultats de convivència si hi ha cert desconeixement de què diu la normativa i, d’altra banda, de què necessita l’animal per viure en condicions favorables.

Al Prat, està prohibit deixar animals domèstics i de companyia en patis, terrasses, galeries i balcons o altres espais oberts de les 21h fins a les 8h (9h els dies festius) que amb els seus sons, crits o cants destorbin el descans veïnal. També s’ha de tenir especialment cura que facin les seves deposicions i orins a la via pública (preferiblement als arbres o espais habilitats), i si això no ha estat possible, la persona propietària o responsable de l’animal hi ha de netejar amb immediatesa.

Si teniu cura del vostre animal i vetlleu pel seu benestar, garantiu el descans del veïnat i no causeucap afectació a nivell d’higiene a l’escala, la tinença d’animals no ha de ser cap inconvenient.

* Consulteu els correcans de la ciutat.

* Consulteu lOrdenança reguladora de la tinença i protecció dels animals del Prat de Llobregat.

 

Una Comunitat de Persones Propietàries pot acordar prohibir per normativa interna que les persones que hi viuen tinguin animals?

No, ja que això entraria en contradicció amb la Llei de protecció dels animals de Catalunya. Una persona propietària no pot prohibir a una altra tenir animals de companyia. Tanmateix, una persona propietària que té llogat el pis sí que pot establir que les persones llogateres no en tinguin, però això queda al marge de la normativa de la comunitat.

L’Ordenança reguladora de la tinença i protecció dels animals del Prat de Llobregat  i les normatives internes (acords de convivència) són les que poden afavorir el bon veïnatge en el marc de la tinença d’animals.

 

El Servei de Bon Veïnatge i Convivència: sempre al vostre costat

El Servei de Bon Veïnatge i Convivència: sempre al vostre costat


Qui som i com us podem ajudar?

El Servei de Bon Veïnatge i Convivència de l’Ajuntament és un servei gratuït que ofereix acompanyament i assessorament a les comunitats veïnals que desitgin millorar l’organització o la convivència de la seva comunitat. El servei atén a les Cases d’en Puig individualment o en grup a qualsevol veí o veïna que tingui una consulta o una voluntat de millora a la seva comunitat i, a partir d’aquí, ofereix acompanyament a tota la comunitat. El Servei, amb previ consentiment de la comunitat, es pot desplaçar als edificis i pot assistir a reunions veïnals, per tal d’afavorir la presa d’acords.

Dificultats en la renovació de càrrecs, necessitat de millora de l’organització de la neteja de l’escala, impagaments, problemes als baixants, filtracions i humitats, comunitats no accessibles, discrepàncies en els horaris de descans del veïnat... són algunes de les situacions més habituals que des del Servei es poden acompanyar per tal d’afavorir-ne la millora.

Aquest servei, que va iniciar-se al desembre del 2018, s’impulsa després d’anys en què l’Ajuntament aposta per afavorir la millora de la convivència al municipi. Amb el Servei de Bon Veïnatge i Convivència, l’Ajuntament arriba a les comunitats del municipi, perquè les comunitats veïnals són l’espai més quotidià després de la llar i on es mouen moltes decisions, emocions i relacions. Vetllar per la qualitat de les relacions veïnals és una de les grans eines de prevenció de conflictes de convivència i, en definitiva, pel benestar de la ciutadania del municipi.

 

On som? Contacta amb el Servei de Bon Veïnatge!

Us podeu hi posar en contacte amb el telèfon al 93 379 00 50 ext. 5600, enviant un correu electrònic a convivencia@elprat.cat o bé demanant cita prèvia a les Cases d’en Puig.

El Servei de Bon Veïnatge i Convivència treballa col·laborativament


Què vol dir treballar col·laborativament?

Treballar col·laborativament vol dir comunicar-se, actuar conjuntament i compartir objectius i recursos. Les situacions a les comunitats veïnals tot sovint tenen a veure amb diferents aspectes que es poden acompanyar des de diferents Serveis.

La convivència és transversal i per això es troba a diverses esferes de la vida: dins la llar; la comunitat veïnal;  l’espai públic com carrers, places o equipaments;la feina… però també té a veure amb diferents qüestions, com les vivències personals, els caràcters, els moments vitals, les decisions que cal prendre… és per aquest motiu que el Servei de Bon Veïnatge i Convivència treballa col·laborativament amb els altres serveis que, de forma conjunta, faciliten que la persona i la comunitat puguin arribar al procés de millora que es proposen.

L’avantatge del treball col·laboratiu és que la ciutadania rep una atenció global de l’Ajuntament i això ofereix una atenció de més qualitat i més enriquidora.

 

Quins són els serveis amb  què treballem conjuntament de manera habitual?

  • Servei de Mediació Ciutadana i Comunitària. Si detectem un conflicte més específic  de convivència entre dues parts, ja sigui a nivell veïnal, familiar o d’un altre tipus, facilitem el contacte amb el Servei de Mediació.
  • Acció Social. Si una persona necessita acompanyament social per una situació individual o familiar (manca de recursos, solitud no desitjada), facilitem el contacte amb Acció Social.
  • Servei d‘informació i Atenció a les dones i Servei d’atenció Integral LGBTI+, SIAD/ SAI. Si una dona i/o una persona LGBTI+ necessita informació, orientació, suport emocional o assessorament jurídic per temes relacionats amb el gènere o les violències masclistes, facilitem el contacte amb el SIAD SAI del Prat.
  • Programa de Nova Ciutadania. Si una persona nouvinguda estrangera de la comunitat necessita suport d’acollida a la ciutat o informació sobre el procés d’arrelament o altres tràmits, facilitem el contacte de l’equip de Nova Ciutadania. Al Programa de Nova Ciutadania es fa també atenció en les llengües estrangeres més freqüents de la immigració del Prat: àrab, xinès i romanès.
  • Àrea d’Urbanisme Si una comunitat té dubtes sobre tràmits d’una obra o drets i deures que hi tenen relació, fem consultes o derivem a l’Àrea d’Urbanisme.
  • Regidoria de Salut Pública i Consum. Si una comunitat té una possible situació d’insalubritat, facilitem el contacte amb la regidoria de Salut Pública i Consum per rebre l’assessorament corresponent.
  • Prat Espais. Si un veí o veïna necessita informació sobre habitatge social, o vol oferir el seu pis en propietat a lloguer social, o necessita assessorament tècnic per una rehabilitació, facilitem el contacte amb Prat Espais.
  • La Casa de l’Energia. Si una comunitat veïnal vol rehabilitar el seu edifici, us posem en contacte amb Casa de l’Energia. Us demostrarem que la rehabilitació queda pagada amb l’estalvi obtingut, gràcies a la rehabilitació energètica, als ajuts que hi ha  i millorant la contractació del subministraments.
  • Cooperativa Obrera de Viviendas (COV). Contactem amb la COV per compartir formacions, eines útils i intervenció amb les comunitats veïnals, com a cooperativa de la ciutat que en gestiona algunes i que està vinculada a l’àmbit d’habitatge.
  • Programa de Diversitat Funcional. Si una persona o comunitat vol informació per millorar l’accessibilitat de la finca, treballem col·laborativament amb el Programa de Diversitat Funcional.

Cases d'en Puig. Serveis de Ciutadania

Cases d'en Puig. Serveis de Ciutadania

Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD)

Un punt de referència per a les dones del Prat.

Programa municipal de les persones amb diversitat funcional

Conjunt d’actuacions que promouen la normalització de la vida quotidiana de persones...

Oficina Integral d'Atenció Social (OIAS)

Porta d'accés als Serveis Socials Municipals. Presta informació i orientació social a...

Prat Espais

Prat Espais és una empresa municipal creada per gestionar les actuacions d'habitatge i...

La Casa de l'Energia

Equipament municipal d'informació i assessorament en matèria d'energia

Oficines Municipals de Manteniment i Serveis Urbans

Oficines Municipals de Manteniment i Serveis Urbans

Glossari de paraules de la convivència veïnal

  • Barreres arquitectòniques. Són diferents obstacles que impedeixen l’accés de diferents persones. Com per exemple un graó, no haver-hi ascensor en una comunitat...

 

  • Comunicació positiva. És el fet de dirigir-se a les persones amb la intenció de construir favorablement una resposta per solucionar la situació amb què es trobin: amb respecte, amabilitat, comprensió...

 

  • Constituir la comunitat. Vol dir registrar-la al registre de la propietat i que tingui assignat un NIF.

 

  • Elements comunitaris per a ús privatiu.  Són espais de la comunitat que tot i que només té dret a utilitzar-los una persona, la propietat és de tota la comunitat. És molt habitual en les terrasses dels àtics.

 

  • Estatuts de la comunitat. Són acords que concreten una mica més el funcionament de la comunitat respecte la Llei 5/2015, del 13 de maig, de modificació del llibre cinquè del Codi Civil de Catalunya, relatiu als drets reals (qui té dret a usar els espais comuns, de quin color han de ser les portes si es vol que siguin totes iguals…). Es registren al Registre de la Propietat.

 

  • Fons de reserva. Són els diners de la comunitat que hem de tenir a un compte corrent separat per imprevistos. La Llei 5/2015, del 13 de maig, de modificació del llibre cinquè del Codi Civil de Catalunya, relatiu als drets reals dictamina que ha de ser un 5% del valor total de les despeses de l’any.

 

  • Junta de Persones Propietàries. Són les persones propietàries. Si no tenen deutes, tenen dret a vot.

 

  • Llibre d’actes. Model de llibre que es pot comprar en una papereria i que està dissenyat expressament per fer l’acta de les reunions de persones propietàries. Per tal que sigui oficial, s’ha de segellar al Registre de la Propietat.

 

  • Majoria qualificada. La Majoria qualificada vol dir que voten a favor 4/5 parts de les persones (o segons quotes).

 

  • Majoria simple. La majoria simple vol dir que voten a favor la meitat + 1 de les persones (o segons quotes).

 

  • Mancomunitat. És un sinònim de propietat horitzontal complexa. És quan diferents comunitats comparteixen un espai comú.

 

  • Òrgans de govern. Són les persones propietàries que tenen càrrec (presidència, secretaria i vicepresidència).

 

  • Propietat horitzontal complexa. Són les propietats horitzontals simples que comparteixen un espai comú i, el conjunt, es registra com a propietat horitzontal complexa.

 

  • Propietat horitzontal simple. És el règim bàsic d’un edifici. Les comunitats veïnals són propietats horitzontals simples.

 

  • Protocol d’acollida pel nou veïnat. Són els passos que ha de seguir  la comunitat perquè les persones nouvingudes se sentin ben rebudes, coneguin des de l’inici com funciona la comunitat i se’n sentin  partícips i que reben suport.

 

  • Quota ordinària. Són els diners que paguem periòdicament a la comunitat, de forma estable i sempre la mateixa quantitat.

 

  • Quota extraordinària. Són els diners que paguem quan cal assumir una despesa extra, per exemple, unes obres. És el que també s’anomenen derrames.

 

  • Quota de participació. La quota de participació és el % de comunitat que pertany a cada persona propietària segons la mida de l’habitatge o local. Si no s’acorda el contrari, cada vot val l’equivalent a aquest percentatge. És a dir, les persones amb un pis més gran paguen més diners de quota però també el seu vot val més que el de les persones que tenen un pis més petit i paguen menys de quota. Tot i així, les comunitats poden decidir que tothom paga igual i, per tant, també que tots els vots valen igual.

 

  • Registre de la propietat. És l’organisme on estan registrades les propietats i les comunitats. És on podem anar per saber qui és la persona propietària d’un pis per si calgués reclamar deutes comunitaris, o on podem registrar els estatuts de la comunitat.

 

  • Reglament de règim intern. És un conjunt d’acords de convivència de la comunitat, que especifiquen el funcionament de la comunitat en termes de convivència (horaris de descans, ús dels espais comuns en quant a horaris i activitats…).

 

  • Tinença d’animals. És el fet de tenir dins d’un habitatge un o diversos animals domèstics. Comporta uns drets i deures que estan recollits principalment a l’Ordenança Reguladora de la Tinença i Protecció dels Animals.

Normatives internes de les comunitats: exemples i propostes

Exemple d'estatuts (pdf - 151099 bytes)

Protocols

Protocol per constituir una Comunitat de Persones Propietàries (pdf - 594165 bytes)

Protocol de reclamació de deutes (pdf - 748039 bytes)

Diagrama de rehabilitació (pdf - 49957 bytes)

Protocol de rehabilitació (pdf - 717839 bytes)

Protocol d’accessibilitat (pdf - 392493 bytes)

Recomanacions

Taula de distribució de tasques d'organització (exemple) (pdf - 732413 bytes)

10 idees per una bona organització de la comunitat (pdf - 419806 bytes)

Cartell d'ajuda veïnal (Cartell d'ajuda veïnal - 301151 bytes)

Indicacions

Com comprovar qui és la propietat del pis o local (pdf - 502976 bytes)

Tractament d'humitats (pdf - 1043398 bytes)