Preàmbul El Prat d’avui, el Prat del futur

La ciutat del Prat de Llobregat enceta en aquest mandat una nova etapa. Després de quatre dècades de transformació, dona un nou impuls a un model de ciutat consolidat i amb un èxit reconegut de forma reiterada per la ciutadania. És hora d’actualitzar-lo i de posar-lo al dia, tenint present els reptes de la nostra època, per tal de projectar-lo al futur. 

La nostra ciutat està ben preparada per encarar aquesta nova etapa. Ho fa com una ciutat equilibrada territorialment i cohesionada socialment. Això és una conquesta del municipalisme democràtic. Enlloc estava escrit, quan el 1979 la ciutadania va recuperar la democràcia local, que el Prat esdevingués el model de progrés, transformació social i sostenibilitat ambiental que és avui en dia. El territori assetjat per terra, mar i aire ha sabut defensar i preservar part d’un patrimoni natural i agrícola que avui constitueix una reserva única en plena conurbació metropolitana. L’aglomeració de gent treballadora, vinguda d’arreu, que no comptava amb equipaments ni serveis públics adequats ha sabut convertir-se en una comunitat cohesionada. En definitiva, el barri dormitori a la perifèria d’una gran urbs ha esdevingut una ciutat viva i activa, amb una forta personalitat pròpia, orgullosa d’allò que el seu veïnat i la seva institució municipal han assolit en les darreres dècades. 

Cal preservar aquestes conquestes sobre les quals s’assenta la comunitat de ciutadanes i ciutadans que conformem el Prat d’avui. Però no és suficient. Sobre aquestes bases, cal seguir avançant,per projectar un Prat que vol seguir sent, en les properes dècades, un model de gestió pública al servei del bé comú. Volem ser un exemple de com les ciutats poden donar resposta als nous reptes de la nostra època. 

Reptes, en primer lloc, com la lluita contra el canvi climàtic. Si als anys setanta les advertències del Club de Roma sobre la finitud dels recursos naturals podien semblar vaticinis llunyans, en ple segle XXI ens trobem davant d’una emergència de dimensions planetàries. Les generacions més joves exigeixen respostes immediates per garantir el futur pròxim de la vida en un planeta que no té recanvi. Les ciutats són agents clau en aquest context. Per reduir emissions de gasos d’efecte hivernacle, per reconnectar amb el planeta, per fer de l’energia un vector d’empoderament i transformació. 

Reptes, en segon lloc, com la construcció de societats en què tothom pugui gaudir d’una vida digna, plena i feliç, sense por. Comunitats regides per la idea d’igualtat, començant per la igualtat de gènere. En efecte, la feliç revolta feminista que avui recorre el món constitueix actualment la punta de llança de la defensa de la justícia social. Milions de dones, i també d’homes, defensen aquest ideal davant del retrocés que suposen els nous discursos d’odi que estenen els demagogs d’una renovada ultradreta arreu del món, i també a casa nostra. La millor forma d’aturar aquests discursos de la por i l’odi que amenacen amb destruir drets que han costat molt conquerir és conquerir encara més drets. Però també és construir barris i ciutats resilients i cohesionats, amb una ciutadania activa i enxarxada. 

Reptes, en tercer lloc, com el de la transformació d’un model productiu voraç, inspirat per una idea de creixement il·limitat que s’ha demostrat insostenible en un planeta amb recursos finits. La crisi econòmica desfermada pel crac del 2008 ha deixat una societat més desigual i més precària. Per superar aquest escenari no podem tornar a les velles receptes fracassades en el passat. Cal innovar, cal desenvolupar formes de treballar, produir i consumir més sostenibles i cal formar cooperatives, que recuperin el sentit original de l’economia i posin al centre les necessitats de les persones, i no el benefici privat d’uns quants. La ciutat és una empresa comuna, i cal distribuir de forma justa i equitativa els seus fruits. 

I reptes, finalment, com els que planteja una revolució tecnològica que ha arribat per quedar-s’hi. La transformació digital està canviant de manera irremeiable les nostres formes de relacionar-nos-hi i de participar en la vida pública; de treballar, produir i consumir..., i això capgira la nostra vida quotidiana a les ciutats. No està escrit el sentit d’aquesta transformació; no es pot determinar d’entrada si la tecnologia servirà per destruir drets i revertir conquestes socials o si, al contrari, servirà fer més lliure la ciutadania i avançar cap a models productius més sostenibles i més racionals. Per garantir que sigui així, cal avançar cap a un govern democràtic del canvi tecnològic. I, de nou, les ciutats poden ser agents clau en aquest sentit. 

Aquests són alguns dels reptes inajornables als quals hem de donar resposta avui en dia. Per encarar- los, cal desplegar una política ambiciosa de transformació. Així ho defensen les Nacions Unides en l’Agenda 2030, que va ser aprovada per l’Assemblea General internacional de l’ONU. L’Agenda 2030 fixa, a través dels seus 17 objectius, el full de ruta que cal seguir per impulsar en els propers anys un desenvolupament sostenible al nostre planeta. Es tracta d’una proposta d’aplicació universal i que requereix la implicació de tots els nivells de govern, també i especialment el municipal. És en aquest context que volem que el Prat segueixi sent un referent. La nostra visió és seguir construint una ciutat que cuida i garanteix drets; educadora, culta i crítica; activa i saludable; habitable i amable. Treballem per una ciutat sostenible i en transició ecològica i energètica; dinàmica i cooperativa; amb memòria i feminista; transparent i amb un govern obert. 

I per aconseguir-ho, cal seguir treballant per garantir, en primer lloc, una ciutat cohesionada. El Prat és una de les ciutats catalanes amb una major inversió anual per habitant, segons el portal de Transparència de la Generalitat de Catalunya, i des del 2017 dedica més del 10% del seu pressupost municipal a acció social. Però no podem ser autocomplaents. Encara queda molta feina per fer en una ciutat en la qual encara hi ha centenars de persones que cerquen feina i no en troben. Cal seguir defensant drets com el d’accés a un habitatge digne, en una ciutat on moltes persones joves no es poden permetre pagar el que costa de mitjana un lloguer mensual, i on moltes famílies encara esperen un habitatge de protecció oficial. 

Per construir una ciutat cohesionada cal, en segon lloc, treballar per oferir a totes les pratenques i els pratencs les eines per desenvolupar lliurement un projecte vital digne i ple. Per això situem l’educació i la cultura com a eixos estratègics de ciutat: perquè sense un canvi cultural no serà possible un veritable canvi social. Per això volem afavorir el desenvolupament cultural i artístic de les persones al llarg de la vida, formant persones amb capacitat crítica, amb una mirada oberta, amb interessos culturals diversos i facilitant les pràctiques culturals. De la mateixa manera, volem teixir un projecte educatiu global que generi corresponsabilitats entre els diferents agents educatius i culturals locals. Només així garantirem el progrés social i laboral del veïnat del Prat. Però sobretot, només així construirem una ciutadania cada cop més emancipada, empoderada i crítica. 

Tot això implica impulsar, en tercer lloc, una ciutat feminista. Entesa no només com un indret on ens comprometem, des del carrer i des de les institucions, a treballar per erradicar qualsevol desigualtat de gènere i perquè les dones puguin viure lliures de discriminació i de violència masclista,sinó també com un lloc on es posa la cura al centre. I on tothom, senti com senti i estimi com estimi, pugui conviure en pau i amb seguretat, i desenvolupar una vida plena i feliç. Una ciutat segura, igualitària per a les dones, per a les persones LGBTI+ és una ciutat segura i igualitària per a tothom. 

Si el Prat vol seguir sent referent no pot deixar d’impulsar, en quart lloc, una transició energètica ambiciosa. Som en un bon punt de partida: hem sabut preservar part del nostre entorn natural i comptem amb un Parc Agrari únic. En aquest context, volem seguir posant en valor i difonent aquest patrimoni insubstituïble, i fomentant l’educació ambiental, la cura del medi i la sobirania alimentària. En un sistema deltaic com el nostre, la millor aposta és preservar els nostres espais naturals. En la nostra realitat metropolitana, el millor pas és preservar el nostre Parc Agrari. Però sabem que hem d’anar més enllà:la transició energètica ens ofereix l’oportunitat de connectar la ciutat i el planeta, i constitueix, a més, un dels eixos principals avui en dia de transformació econòmica i de generació d’ocupació. 

Finalment, no podem deixar d’atendre els valors que han de regir la bona gestió d’allò que és de tots i totes. Donar les eines a la ciutadania per fer-ne el seguiment i participar de les polítiques públiques, i assegurar que tothom tingui accés a les oportunitats que brinden les noves tecnologies perquè són elements que s’han d’aprofitar per millorar i enfortir les institucions, i avançar cap a un govern obert, participatiu i transparent. 

Els reptes que ens plantegem ultrapassen, amb molt, els límits d’un municipi d’uns 65.000 veïns i veïnes, amb competències limitades, i ultrapassendesborden també els límits temporals que fixa un mandat democràtic de quatre anys. Però seria irresponsable no tenir present aquest context a l’hora de fixar el full de ruta del govern municipal per al període 2019-2023. Perquè el que fem en aquest mandat determinarà les bases sobre les quals s’assentarà el Prat del futur. De nosaltres depèn que els pratencs i les pratenques de les properes dècades puguin seguir assenyalant, amb orgull, com fem nosaltres, que aquest tros de delta és el seu lloc al món. En un món més sostenible, just i lliure.