La peça del mes: Escudelles de Can Monés
La masia de Can Monés està situada al peu de l’antiga carretera de València, entre el barri de Sant Cosme i l’aeroport, al districte de la Bufera (o albufera). És una construcció de tres naus amb planta, pis i golfes cobertes a doble vessant, amb un cos annex amb galeria al pis. La planta baixa era de servei i treball (cuina, quadres, vaqueria, cup de vi, safareig), al primer pis hi havia la sala central i les habitacions i les golfes es feien servir de graner i magatzem (amb un conjunt de grafits de finals del segle XIX avui desapareguts).
Estava envoltada d’espais i construccions típics de la masia tradicional (era, cavallerisses, cisterna, comuna, pou). Les dimensions de les quadres i el nombre d’habitacions indicarien que la masia podria haver servit com a hostatgeria en algun moment.
L’any 2002, l’Ajuntament, propietari de la masia, va encarregar un estudi general que preveia la realització de diversos sondejos arqueològics a la planta baixa. Si bé van ser d’extensió limitada, van servir per comprovar que hi havia murs i paviments anteriors per sota del terra actual. Un d’aquests murs estava associat a un abocament de terra i runa on es van recuperar fins a dotze escudelles gairebé senceres de ceràmica blava catalana del segle XVII. Aquestes estructures serien anteriors, per tant, a la construcció al segle XVIII de la masia actualment conservada, de la que es coneixen algunes primeres referències escrites a partir de 1779.
A l’exposició El Prat, una mirada arqueològica es poden veure exposades les escudelles cedides en préstec pel Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.