La peça del mes: Cadires de barber
Juny 2014
Procedència: municipal, per adquisició del local on hi havia hagut una barberia (annex al teatre Modern)
Núm. registre: 604 i 605
Marca fàbrica: Triumph
Seient de barber. Base de la cadira i respatller reixats, reposacaps de cuir.
Antigament, els homes no disposaven d'estris per afaitar-se com passa avui dia. Per això, normalment, un cop a la setmana, abans d'anar a missa, anaven a cal barber, que a més d'afaitar, retallava barbes i bigotis i tallava cabells.
Antigament, els barbers podien exercir la cirurgia menor i feien extraccions de peces dentals. Per fer aquestes intervencions, aprofitaven el seu instrumental, consistent en navalles i tisores.
Durant l'època medieval i al llarg de bona part de l'època moderna, els barbers formaven part de l'estament dels artistes i van quedar agrupats, juntament amb els metges i cirurgians, dins la mateixa confraria sota el patronatge dels sants Cosme i Damià, coneguts com els "sants metges"i copatrons del Prat. L'Ordre reial de l'1 d'octubre de 1860, prohibí als barbers de continuar l'exercici de la cirurgia menor dins l'Estat.
Les barberies eren, des de l'edat mitjana, un indret de sociabilitat masculina "amb beguda, jocs, música i conversa". Generalment, se situaven a la plaça, el centre econòmic de la població. La primera barberia que s'instal·la al Prat, segons explica Jaume Codina al seu llibre Història d'una plaça, data del segle XVIII i n'era propietari Honori Ros. Cap a mitjan segle XIX al Prat hi havia tres barberies a la plaça de la Vila i una altra a la Bunyola (actual Ferran Puig). Al local hi havia les cadires de barber i un banc on seien els clients mentre esperaven el seu torn. Allà establien converses en què es comentava la vida social del poble.
Com escriu Josep Pla al seu llibre El campaneret: "A pagès, la màquina d'afaitar s'introdueix amb molta lentitud. El pagès és un ésser de barberia (...) La barberia un lloc d'entregent i de contactes. Els pagesos s'hi trobaven i enraonaven. A barberia els pagesos esdevenien socials".
Al segle XX, l'aparició de la fulla d'afaitar, creada pel nord-americà King C. Gillette l'any 1904, va revolucionar el món de la barberia. L'invent va tenir tant d'èxit, que el nom de la marca va passar també a designar l'objecte. Així doncs, la maquineta d'afaitar manual era anomenada, popularment, "la gillette".
El canvi de la navalla per la maquineta d'afaitar amb fulles va possibilitar un afaitat a casa, més segur i funcional, higiènic i sense risc de prendre mal, i molt més econòmic.
Segons consta a les contribucions a partir del 1898 el propietari de la barberia de la plaça de la Vila 5, cantonada amb el carrer Eusebi Soler (popularment conegut com el "carrer dels pixats"), era en Joan Boronat Teixell. Quan, l'any 1930, es va construir el cine Moderno a l'edifici, es van mantenir dos locals als baixos, a banda i banda de l'accés al saló. Al local de la cantonada es mantingué una barberia, portada durant molts anys per la família Roca, i a l'altra banda, una espardenyeria, de la família Aragó. A sobre d'aquests locals hi havia un pis on vivia la família Vallhonrat, propietària de tot l'edifici.
L'any 1991, l'edifici fou adquirit per l'Ajuntament i l'any 1994 es va inaugurar el Modern remodelat.
Una part del mobiliari dels antics locals va passar a formar part de la col·lecció del Museu del Prat. Entre aquest mobiliari, podem destacar les cadires de barber, que actualment es poden veure a l'exposició El Prat dimensió desconeguda, que romandrà oberta fins al 4 d'abril de 2012 a la Sala d'Art Josep Bages, Torre Muntadas.
