La imatge del mes: La riuada de sant Antoni
El segle XIX va finalitzar amb la riuada del 17 de gener de 1898, coneguda com la de Sant Antoni.
Durant tres dies va ploure a bots i barrals, el riu anava molt ple. Jaume Casanovas, que tenia instal·lat l’únic telèfon que hi havia al Prat, va rebre un telefonema de Martorell advertint que la riuada baixava molt forta i la crescuda era constant i ràpida, tot feia preveure el desbordament del riu Llobregat. Ràpidament van fer córrer la notícia.
El mal estat dels marges de defensa de la Ribera va facilitar la inundació del terme municipal del Prat. El marge va rebentar i després ho va fer el terraplè, que servia d’assentament a la via del ferrocarril, emportant-se per davant el pont de les tres Puntes.
La riuada provocà grans pèrdues materials en els camps, matà nombrosos animals, va fer destrosses en els camins i en la via fèrria. També va ocasionar dues víctimes mortals. Moltes cases van patir desperfectes i el vell Ajuntament, construït cap al 1730, va estar a punt d’anar a terra. L’edifici era la seu del Consell Municipal, la residència del secretari, presó i escola. Tot el mobiliari va quedar malmès i durant mesos va quedar una bassa d’aigua al mig de la plaça de la Vila.
Durant molts anys, a la part posterior de l’edifici de l’Ajuntament hi va haver una marca amb l’alçada assolida per l’aigua, 1,50 metres.
Informació extreta de: Codina Vila, Jaume. Inundacions al Delta del Llobregat. Episodis de la història. Gràfiques Canuda s.l., 1994
Fotografia Fons Josep Monés i Amat. AMEP
