El document del mes: La Germandat de Senyores de la Cort de Maria Immaculada

La falta de serveis sanitaris públics fins ben entrat el segle XX, va obligar als treballadors, del món rural i industrial, a crear societats de socors mutus o germandats per tenir cura de la seva salut. Era una manera d’assegurar-se, una paga que els permetia la seva subsistència en cas de malaltia, tot i que sovint era insuficient.  

Igual que passava en altres àmbits, la dona estava discriminada en la majoria de les mútues, o bé perquè no es permetia la seva entrada, o bé en formava part però en condicions molt diferents a les dels homes, ja que solien cobrar menys que ells en cas de malaltia i se’ls solia imposar condicions més restrictives.

La Germandat de Senyores de la Cort de Maria Immaculada era una societat de socors mutus, en cas de malaltia o incapacitat, només per a dones. Va ser fundada el 17 de juliol de 1888 al Prat de Llobregat i tenia la seva seu a la casa rectoral (plaça de l’Església). Era molt comú que la majoria de les mútues estiguessin sota l’advocació d’una patró o patrona i, per tant, gran part d’elles tenien un lligam molt fort amb l’església.  

Per formar part d’aquesta germandat, es requeria ser major de 14 anys i no passar dels quaranta, llevat de les seves fundadores, acreditar tenir bona salut, observar una conducta catòlica i ser veïna del poble, entre d altres.

La junta directiva estava formada per un Director, que era el rector de la població, una Presidenta, una Vicepresidenta, una Tresorera, una Secretària, dues Oïdores de comptes, que donaven suport a la tresorera, i dues infermeres. Aquests càrrecs eren renovats o reelegits cada dos anys.

La junta directiva nomenava l’Andadora, que era la persona que s’encarregava de diverses gestions: comunicar a les germanes els avisos donats per la Presidenta, passar tots els mesos per la casa de la Secretaria a recollir els rebuts de pagament, lliurar a la Tresorera tota la recaptació, avisar a les infermeres perquè passessin a visitar a les dones malaltes, etc...

L’Andadora, tal i com figura al Reglament de l’associació “guanyará com retribució de son travall vint y cinch céntims de pesseta per cada una de las germanas, qual cantitat rebrá per semestres vensuts”. La resta de càrrecs de la Junta eren honorífics, gratuïts i obligatoris.

Les germanes també tenien les seves obligacions. Havien de pagar una pesseta la primera quinzena de cada mes. Si abans de finalitzar el mes no havien complert, eren multades amb 25 cèntims que anaven destinats a l’Andadora.

La germana que queia malalta havia d’avisar al metge, qui les visitava i signava les altes i baixes. El subsidi es rebia a partir del tercer dia de la malaltia. Quedaven exceptuades d’aquest subsidi les malalties venerés, les relacionades amb les begudes alcohòliques, les ocasionades per baralles, part i puerperi i l’histerisme ab totas sas formas, entre d’altres.

El 1923, segons consta al Qüestionari per al Cens d’Associacions. Dirección General de Estadística del Ministerio de Trabajo, Comercio e Industria, la germandat tenia inscrites 106 sòcies.

Tota aquesta informació ha estat extreta de documents que formant part del fons privat Família Roigé, i de documents municipals, dipositats a l’arxiu municipal del Prat.

Aquest mes us volem ensenyar el Reglament de la Germandat de Senyores de la Cort de Maria Immaculada. Fons Família Roigé. AMEP