La imatge del mes: L’exportació de l'enciam
La transformació de l'agricultura al delta del Llobregat va comportar unes excel·lents collites, amb una producció superior a la demanda del mercat local. Per això, des del 1918, els productors dèltics van iniciar gestions per tal de poder exportar aquests excedents. El Delta era un dels principals proveïdors del mercat barceloní. Jaume Codina esmenta unes vendes de 25.000 quarteres anuals de mongetes i 4.000 dotzenes diàries de melons durant l'estiu, a més de la innombrable varietat de productes hortícoles durant tot l'any.
Durant la I Guerra Mundial els preus es van disparar i els aliments bàsics escassejaven. L'Estat espanyol es va declarar neutral i aquest fet va beneficiar els productors baixllobregatins. Les primeres exportacions es van iniciar poc després de l'armistici, cap al 1919.
Durant la dècada dels anys vint i trenta els principals mercats eren França, Suïssa i Anglaterra i, tot i que també s'exportaven pèsols, patates i altres varietats hortícoles, el producte estrella era la carxofa.
A partir de 1925 el principal producte exportat va passar a ser l'enciam, que el 1936 havia arribat a una xifra de 100 vagons diaris amb destinació a França, la Gran Bretanya i l'Europa central. La varietat més apreciada era l'enciam trocadero, de procedència francesa i molt apreciat als mercats europeus, que s'adaptava molt bé al Delta.
La Guerra Civil va tallar aquest important mercat i l'activitat exportadora no es va reprendre fins el moment en què la dictadura de Franco es va començar a obrir a l'exterior. El següent etapa àlgida de l'exportació pratenca es donà cap als anys seixanta i la destinació quasi exclusiva era Alemanya, Suïssa i la Gran Bretanya. Les xifres més altes es van assolir entre 1962 i 1964
Als anys cinquanta i seixanta del s. XX, l’explotació d’enciams era molt important al Prat. Les dones s’encarregaven d’arreglar-los i encapsar-los per portar-los a l’estació. Era una feina molt dura, perquè es feia en condicions extremes. Es treballava de nit, a l’hivern, amb baixes temperatures per tal de conservar millor els enciams que havien de sortir en els primers trens. Va arribar a haver-hi una vintena de porxos a tot el poble.
A la fotografia es veuen treballadores d'un porxo agrícola. Un dels porxos-magatzem d'on sortien els camions per anar a l'estació era el DUCA, nom que rebia el porxo de Josep Malet, de cal Malet. Però n'hi havia d'altres: el porxo de cal Peixet, al carrer de Mossèn Cinto Verdaguer; el dels Puigventós, al carrer de Maurici Vilomara; el de Vicenç Vinuesa, al carrer de Manuel Bertrand; el de cal Miquel de l'Àgata, al barri de la Barceloneta; el del Sindicat Agrari, al carrer del Centre cantonada amb Lo Gaiter dels Llobregat, etc.
La fotografia que il·lustra aquest tema és del Fons Municipal (AMEP).
