Leviathan

Sessió del 13 d'abril de 2016 del Cine club al Capri

Direcció: Andrei Zvyagintsev.
Guió: Oleg Negin, Andrei Zvyagintsev.
Fotografia: Mikhail Krichman.
Muntatge: Anna Mass.
Música: Andrey Dergachev, Philip Glass.
Intèrprets: Aleksey Serebryakov, Elena Lyadova, Roman Madyanov, Vladimir Vdovichenkov, Anna Ukolova.
Nacionalitat: Rússia.
Idioma: Rus.
Any: 2014.
Durada: 141 min.
Classificació: No recomanada per a menors de 12 anys.

Premis: Globus d'Or 2015: millor pel·lícula de parla no anglesa. Festival de Canes 2014: millor guió (secció Un Certain Regard).

 

Argument

En un petit poble costaner de Rússia, Kolya s'enfronta a un alcalde corrupte que pretén apropiar-se de la seva casa i el seu taller mecànic.

Equip artístic i tècnic

En els seus inicis, Andrei Zvyagintsev (Novossibirsk, Rússia, 1964) va ser un modest actor de teatre de províncies. Decidit a seguir la vocació, es va traslladar a Moscou a principis dels anys noranta, però només va aconseguir petits papers en sèries de televisió. Després d'anys de dificultats, una productora independent, REN TV, li va oferir treball com a realitzador. El talent mostrat en la direcció d’alguns episodis de la sèrie El cuarto oscuro (2000) li va obrir les portes del cinema, i ja amb la primera pel·lícula, El regreso (2003) va guanyar el Lleó d'Or a Venècia. El destierro (2007) va veure reconeguda la interpretació masculina al Festival de Canes i amb Elena (2011) va repetir triomf a Canes, en aquest cas amb el Premi Especial del Jurat. Leviathan ha allargat l'idil·li amb el festival francès, a més de quedar-se a les portes de l'Oscar, i l'ha col·locat definitivament com un dels directors de cinema més respectats de la seva generació.

Aleksey Serebryakov (Moscou, 1964) és un dels intèrprets més coneguts de Rússia. Actor precoç, només tenia dotze anys quan va obtenir el paper principal en una pel·lícula i abans d'acabar els estudis ja n'havia protagonitzat mitja dotzena més. Després de graduar-se a l'escola de teatre més antiga de Rússia, l'any 1986 va entrar a treballar a la companyia d'Oleg Tabakov, una de les escoles més prestigioses del país. A principis dels noranta, però, es va decantar definitivament pel cinema i la televisió. Té una llarga filmografia, desgraciadament tan àmplia com desconeguda fora de l'àmbit rus. Des del 2012 viu al Canadà, on es va traslladar amb la família buscant un entorn més tolerant i amable –en paraules seves– on poder educar els fills.

La història

En un dels moments més inspirats de Leviathan, una sèrie de retrats d'antics líders soviètics –Lenin, Bréjnev, Gorbatxov– serveixen d'improvisats blancs en unes pràctiques de tir. Algú pregunta, en evident referència a Vladimir Putin, si no hi ha retrats més recents als quals disparar, però el de l'actual president rus, tal com s'ha pogut veure en una seqüència prèvia, encara penja en tots els despatxos oficials. Aquesta metàfora il·lustra el panorama de desencant regat per litres de vodka que recorre tota la pel·lícula.

Les il·lusions generades per la fi de la Unió Soviètica (1991) i la consegüent obertura cap a l'economia de mercat i les llibertats democràtiques que va impulsar la perestroika de Mikhaïll Gorbatxov, semblen avui definitivament perdudes. Els mals de la nova Rússia –denuncia Leviathan– segueixen sent els de sempre. La corrupció i el caciquisme abasten tots els estaments i estan completament arrelats en la societat. Així ho demostra el repetit recolzament a les urnes de les polítiques de Vladimir Putin, antic alt càrrec del KGB i home fort de la Federació Russa des del 1999. Un suport que inclou també el dels poders econòmics i l'església ortodoxa russa. Aquesta branca del cristianisme –la segona amb més fidels després de la catòlica– comparteix tradicionalment interessos amb l'oligarquia política. I per superar les penalitats, terrenals o no, que pateixen les persones, predica la molt cristiana resignació.

El director de la pel·lícula emmarca una Rússia en miniatura en una petita vila de la zona més septentrional del país. El retrat, però, i aquesta és una de les virtuts de Leviathan, esdevé general i es pot traslladar sense dificultats a qualsevol indret on els dèbils s'enfrontin als abusos dels poderosos. Un retrat ferotge, en definitiva, de la corrupció que arrela per tot arreu.