Institut El Prat de Llobregat (Fondo d'en Peixo)

Axonometria nou institut

Aquest institut té adscrites les escoles Del Parc, Honorable Josep Tarradellas i Joan Maragall.

L’Institut El Prat de Llobregat (Fondo d’en Peixo) és un centre públic de nova creació, ubicat a l’antiga escola del Parc, un edifici reformat i rehabilitat per tal d’acollir el nou institut.
Formem un equip de professionals que endeguem aquest projecte amb il·lusió.
Volem un centre modern que reculli el millor de la nostra tradició pedagògica i incorpori, a la vegada, noves estratègies d’ensenyament-aprenentatge. Impartirem estudis d’ESO basats en les metodologies més esteses en els últims anys, buscant l’equilibri que asseguri l’èxit
personal i acadèmic dels nostres alumnes.
Sabem que les famílies constitueixen un factor clau en el desenvolupament d’aquest projecte, i treballarem per garantir-ne la plena participació.

Impartim:

  • ESO

Atesa la situació política i financera actual de la Generalitat, administració a la qual correspondria projectar, construir i finançar el nou institut, l’Ajuntament ha optat per assumir directament aquestes responsabilitats i pactar amb el Govern català la futura recuperació d’aquestes inversions, que superen els 3 milions d’euros.

La necessitat de disposar d’un institut per al curs 2019-2020 ha portat l’Ajuntament a prendre aquesta decisió. Si no hagués estat així, el nou centre no hauria estat enllestit per a la data desit-jada i hauria obligat a instal·lar mòduls prefabricats per acollir classes d’ESO. Les obres tot just han començat i tenen una durada prevista de 16 mesos.

El projecte arquitectònic de transformació de l’edifici de l’antiga escola del Parc en un nou institut té una part de rehabilitació i una altra de reconstrucció.

Curiosament, la part de l’edifici en més bon estat és la construïda als anys 50, la que mira al pati, que simplement es rehabilitarà i actualitzarà. En canvi, les ales construïdes als anys 70, amb façana al parc del Fondo d’en Peixo, són les que presenten pitjors problemes estructurals, de manera que pràcticament es construiran de nou.

L’aspecte més destacable del projecte és que l’edifici tindrà l’accés principal just a l’altra banda d’on el té actualment, és a dir, serà a la façana nord, que dona al parc del Fondo d’en Peixo. Aquí hi haurà l’entrada principal i les entrades independents a la biblioteca i a la sala de l’AFA (Associació de Famílies d’Alumnes). Aquesta façana es dotarà de grans finestrals que permetran una gran entrada de llum natural.

El nou edifici comptarà, a diferència de l’actual, amb un bon aïllament tèrmic i acústic, i s’hi instal·larà i es substituirà l’escala interior per una de nova a fi de millorar els fluxos de persones per dins de l’edifci.

La façana sud, que gaudeix de llargues hores de sol, es cobrirà amb gelosies de làmines d’alumini —mòbils i orientables a la primera planta i fixes a la planta baixa— per poder regular la intensitat de la insolació.

El pati, que mantindrà la mida actual, es delimitarà amb una tanca poc opaca que permetrà grans obertures, ja que es continuarà fent servir com a pati obert fora de l’horari lectiu.

A la planta baixa s’ubicaran la biblioteca, els despatxos d’administració i dels departaments, tres aules especials (plàstica-audiovisuals, música i complementària), la cuina (amb accés independent pel c. del Penedès) i el menjador (que tindrà un petit pati). La primera planta acollirà vuit aules grans, dues més per a grups petits, una aula taller i un laboratori

L’escola es va començar a construir l’any 1936 per reubicar els estudiants de les escoles privades religioses que en època de la República anaven tancant. Però la construcció va quedar interrompuda per la Guerra Civil i, amb la victòria franquista, el nou govern denegà els fons per continuar una obra aprovada por el gobierno rojo.

Els fonaments i alguns elements estructurals van restar abandonats a la intempèrie durant més de vint anys. El 1958, a causa de l’alta demanda de places escolars, es va prosseguir amb la construcció, i el 1962 es va inaugurar. L’any 1971 es va ampliar amb la construcció de l’aulari nord.

Tres noms diferents

Durant el franquisme, l’escola es deia Calvo Sotelo; amb la restitució democràtica es va anomenar Menéndez y Pelayo, i l’any 2004 fou rebatejada amb el nom popular pel qual tothom la coneixia: Escola del Parc.
L’any 2010 es va construir a prop la nova escola del Parc, que va substituir l’antiga, on es va instal·lar el Punt Solidari, que amb aquesta reforma canviarà d'ubicació.