La peça del mes: Màquina de cosir

màquina_cosir

Març 2015

Nom: Màquina de cosir

Procedència: Salud Martínez

Cronologia: Primer quart segle XX

Dimensions: 74,5 x 88,5 x 44 cm (taula) i 22,5 x 36 x 18 cm (màquina)

Matèria: fusta i ferro

Marca fàbrica: WERTHEIM

Núm. registre: 1143

Màquina de cosir sobre taula de fusta. La màquina queda encaixada al mig del tauler de fusta, que presenta un calaix a cada costat, amb dos peus de ferro. Al peu de la dreta està situada la roda que forma part del mecanisme de tracció de la màquina.  Aquest es posa en funcionament amb un pedal de vaivé rectangular de ferro, localitzat entre els dos peus. El cos de la màquina presenta decoració de motius vegetals i florals en vermell, verd i daurat. Conserva la caixa o tapa de fusta que cobreix la màquina.

La primera màquina de cosir va ser patentada per l'anglès Thomas Saint el 17 de juliol de 1790. No es va arribar a comercialitzar. El 1830 Barthéleny Thimonnier, un sastre francès, va idear i patentar la primera màquina de cosir amb agulla vertical. 

El salt definitiu cap a la màquina de cosir moderna, amb doble fil, es va produir als Estats Units i va ser el fruit del treball en paral·lel de dos mecànics: Elias Howe i Isaac Singer. L'arribada de Singer al camp de la fabricació industrial de màquines de cosir va ser l' inici de l'expansió i popularització de l' invent ja que la companyia, I. M. Singer & Co., va introduir la fabricació en sèrie, la renovació permanent de models i l'adaptació d'aquests a tot tipus de treball i uns preus assequibles. Una vegada va expirar la patent, cap al 1877, varen sorgir molts competidors a la Singer tot i que va continuar sent la màquina més estesa. 

Un d'aquests competidors l'empresa Jos Wertheim, fundada el 1860 a Frankfurt per a fabricar màquines de cosir.  Deus anys mes tard, el 1870 es crea a Barcelona la casa filial Wertheim per a la venda de màquines de cosir a càrrec del fill del creador de la marca. El 1900 es va iniciar la fabricació de complements de màquina de cosir i el 6 de febrer de 1920 es va constituir a Barcelona la societat Ràpida. La fosa de ferro es va inaugurar el 1929 i va funcionar fins el 1969. El 1949 Rápida va iniciar la fabricació de la màquina de cosir Singer per a la companyia Singer de màquines de cosir.

La introducció de la màquina de cosir, tant a les fàbriques tèxtils com a l'àmbit domèstic va suposar un gran avenç. Per una banda, va possibilitar l'accés de les dones al món laboral i va permetre que ajudés des de casa a l'economia familiar. Per l'altra, va permetre l'aparició de les botigues de venda al detall i de la moda prêt à porter.

La majoria de les dones sabien cosir, perquè n'havien après a l'escola. Algunes quan acabaven els estudis anaven a ampliar coneixements amb una modista professional. Per a les noies que volien treballar, era una sortida professional reconeguda i moltes seguien els cursos de costura anomenats de corte y confección. L'empresa Singer també organitzava cursos per ensenyar a les dones a utilitzar les màquines de cosir. Al Prat, als anys vint, aquesta mateixa empresa va fer una exposició al pati de l'Artesà.

Moltes modistes que feien roba d'home s'especialitzaven en determinades peces i quasi només feien allò. Solien rebre el nom de la peça en què s'especialitzaven: pantaloneres, camiseres, etc.

Al Prat la roba de diari es podia comprar a algunes botigues especialitzades que en venien. Per a la roba bona, passaven sastres de Barcelona que anaven per les cases oferint els seus serveis. Molts d'aquests sastres tenien taller a Barcelona i aprofitaven els festius per fer-se un sobresou. D'altres vegades passaven venedors que oferien peces que ja estaven acabades.