La peça del mes: Carro per plantar mongetes
Agost 2014
Núm. registre: 16
Material: fusta
Mides: 74 x 60x 140 cm
Ingrés: donació de Salvador Fernández
Data ingrés: 22/06/1998
Carretó de fusta amb dos braços, dues potes i dues rodes situades una a cada lateral (entre dues potes). El cos central, amb forma de cub irregular, era el recipient on es posaven les mongetes, que queien per dos canals de fusta. Serveix per sembrar mongetes (dos solcs cada vegada).
La mongeta és una planta molt delicada i necessita una terra molt treballada. S’havia de llaurar, passar-hi el rascle dues vedades i acorronar-la. Després calia adobar la terra amb superfosfat de calç i, per unificar el sòl i tapar els porus, es passava la grada tirada pel cavall. A continuació s’havia de tornar a rasclar i acorronar. La terra de la mongeta seca necessitava molta humitat; després de preparar la terra, s’havia de sembrar ràpidament per no perdre l’humor.
La sembra es feia entre el 25 d’abril i el 15 de maig, i la collita, cap al 25 de juliol. Per sembrar es feia un solc amb l’arada d’orellons i s’hi tiraven amb la mà totes les llavors seguides i quan s’arribava al final del solc es tornava a començar. Les llavors es portaven amb un cistell especial i hi havia gent que tenia una traça especial per sembrar les mongetes. Un cop sembrat el camp, es tapava amb l’arada de sant Joan i es passava l’aplanador. Més endavant va sortir la rella, que facilitava la feina perquè cobria el solc a banda i banda. Una màquina característica d’aquest conreu és la sembradora de mongetes, una mena de carretó que es feia passar pel mig del solc i que anava deixant caure les mongetes.
Quan s’arrencaven les mongetes es feia una mena de manyoc, anomenat gavell, amb la planta i es deixava assecar uns vuit dies al damunt del solc.
El pagès acostumava a guardar les llavors d’un any per a l’altre, especialment quan la qualitat de la collita havia estat molt bona. Encara que alguns anys en compraven, per tal de renovar les llavors. Sovint les compraven a Alcanar, per la seva qualitat.
El Prat Pagès, volum 6. El Prat de Llobregat (2005), pàg. 80-81 i 100-101. Ajuntament del Prat de Llobregat
La tradició popular local atribueix l'invent de la sembradora a l'Anton, el cadiraire, a la dècada dels anys 40.
