Cicle l'autor i la seva obra

Cicle l'autor i la seva obra

El Cicle d’Autor i la seva obra neix al 2013 amb la clara voluntat de donar visibilitat a les imatges capturades al llarg del temps pels diferents fotògrafs de la ciutat del Prat. Des del Centre Cívic Jardins de la Pau es treballa el suport a la difusió a través d’iniciatives com aquest cicle per posar en valor el material recopilat.

L’objectiu del projecte és crear un recull fotogràfic que tingui com a protagonista l’obra i la trajectòria de l’autor en el marc del Prat de Llobregat, partint d’una selecció conjunta del material que posteriorment es donarà a la col·lecció de l’Arxiu Municipal, així com oferir un espai expositiu on mostrar les imatges seleccionades.

Fins a aquest moment autors tan destacats com Joaquim Torrent, Fernando Vecino, Frederic Comas, Gerard Giménez, Josep Bel Maurí, Josep Manel Benet  i Àngel Ventura han format part d’aquest cicle dirigit per l’equip tècnic del Centre  Cívic Jardins de la Pau i l’Arxiu Municipal.

La vuitena edició del Cicle acull una selecció de 44 imatges capturades entre els anys 1977 i 1986 del fotògraf Josep Lloret que ens acompanya en un recorregut per la cultura i festes de la ciutat del Prat de Llobregat. 

 

Josep Lloret - Biografia 
 

Ja de ben petit preferia mirar sense fer soroll tot allò que m'envoltava fixant-me en detalls que em deixaven absort al temps que donava la imatge de ser un bon nen, quiet i pacífic, mentre la meva imaginació volava per tot arreu.

A la primera adolescència, vaig aconseguir que em deixessin manegar una càmera molt senzilla, una Werlissa, em sembla recordar. Quan havia fet guardiola em comprava un carret de dotze fotos que ràpidament vaig aprendre a administrar. Ben aviat, a la segona adolescència, vaig aconseguir que em deixessin fer fotos amb una Kodak Retina II que ja portava telèmetre i, la meva afició a mirar silenciosament i a guardar les imatges a un negatiu va créixer.

La primera reflex me la vaig comprar jo mateix i va ser una Minolta 303 SRT que encara està a prop meu reposant. Amb ella vaig començar seriosament a practicar la fotografia i ràpidament també vaig iniciar-me en el revelat i positivat en blanc i negre, sempre tenint en compte que els materials no eren barats i que els carrets no disposaven de gaire més de 36 imatges encara que fossin fets al granel a partir de rotllos de negatiu de 30 metres enllaunats.

Tot una proesa tancar-se a la fosca més profunda, obrir una llauna i d'una cinta de 30 metres, tallar un tros i enrotllar dins d'un xassís de carret que acabaria dins la Minolta esperant que jo pensés que aquella imatge valia la pena guardar-la.

De bon segur, per això els fotògrafs i les fotògrafes que vàrem practicar la fotografia física i química (això que diuen ara, d'analògica com a diferent de digital és una mostra de desconeixement enorme) no ens acabem d'acostumar a tirar fotos com qui metralla. La foto, aleshores, requeria paciència i mirar, mirar molt fins que arribava el moment esperat.

La espècie humana és un motiu inesgotable per mirar, per tafanejar, i, clar, per fer fotografies. Sobretot, quan elles o ells es dediquen a fer allò que els agrada, perquè en una activitat de goig, les expressions sempre són interessantíssimes, lliures, sense complexos, sense cabòries: concentrat el subjecte en fer allò que fa de la millor manera, el fotògraf té models que sempre ofereixen bones imatges.

Si això ho ajuntem a que m'agrada la música i la dansa, acaba resultant que sense haver-ho fet premeditadament, tinc una petita col·lecció de fotos que ja formen part de l'historia de la ciutat del Prat, mostra d'actes culturals que el pratenc va poder gaudir a la desena compresa entre 1976 i 1986.

 

De forma natural, sortir al carrer a tafanejar per les festes majors sempre ha estat un reclam pel fotògraf i no em podia pas resistir quan el veïnatge permetia barrejar-se i fer anar la càmera quan l'ull ja havia mirat prou i la gent s'havia acostumat a veurem pel mig, com si no fes res, quan estava mirant-los a ells tot esperant el moment de guardar l'instant.

Va ser una gran sort que el meu amic Joaquim Montané, sabedor de la meva passió per fotografiar la gent fent coses, m'avisés i em posés en contacte amb en Josep Vidal, que estava organitzant una pujada amb carros i tartanes a Montserrat amb motiu del 50è aniversari de la tradicional Romeria, al 1982: en Josep Vidal i el seu germà Enric em van admetre a la seva tartana, prometent jo que els ajudaria en el que fes falta i gràcies a aquesta iniciativa que va ser un regal vaig poder fer, aquell primer any i dos més encara, una bona pila de fotografies que, aquestes segur, formen part de l'historia pratenca.

Espero i confio que gaudiu de la mostra d'aquestes fotografies que d'una banda permeten recordar actes i fets de la ciutat del Prat de Llobregat de fa quaranta anys i d'altre, suposo, assenyalen un interès i una forma de veure de qui es trobava amb l'ull enganxat a la càmera.

Josep Lloret