dilluns, 2 agost, 2021 - 10:00

Resultats del primer baròmetre municipal al Prat

Més de la meitat de la població enquestada sent molt o bastant de neguit per la salut de les persones del seu entorn més proper

• Al Prat, la ciutadania està més preocupada per la salut del seu entorn més proper que per la seva pròpia. Un 37,8% de les persones enquestades consideren que la seva pròpia salut, mental o física, s’ha ressentit per la pandèmia.

• El baròmetre municipal ha preguntat per múltiples aspectes vinculats a la valoració de la gestió i dels serveis municipals o la situació de la ciutat.

• La valoració l’Ajuntament del Prat és puntuada amb una nota mitjana del 6,85 sobre 10, per sobre de la Generalitat de Catalunya (5,2) i del govern de l’Estat (4,45). Els pratencs i pratenques també es mostren bastant o molt satisfets de viure a la ciutat en un 92,9% dels casos.

L’Ajuntament del Prat ha publicat els resultats de la primera edició del baròmetre municipal, que analitza diferents aspectes relacionats amb la situació de la ciutat i la seva evolució, les condicions de vida de la població i els seus hàbits i valors o la valoració de les administracions públiques i dels serveis municipals, entre d’altres. El baròmetre parteix de prop de 800 entrevistes telefòniques, realitzades entre els dies 15 i 29 del passat mes de juny a persones majors de 16 anys.

En cada baròmetre hi haurà una part de preguntes comunes (fixes) i una altra que anirà variant segons l’evolució del context social de la ciutat. En l’actual context de pandèmia, s’ha preguntat a la ciutadania com s’ha vist afectada per la crisi social i sanitària de la covid i s’ha constatat que una de les seves principals preocupacions té a veure amb la salut.

Les persones enquestades mostren més preocupació per la salut del seu entorn social i familiar més proper que per la seva pròpia. Un 55% assegura tenir molt o bastant de neguit per la salut de persones properes. La resta de qüestions que generen més neguit (molt o bastant) en el context de la pandèmia són l’impacte general en la pròpia vida (42,8%), en les relacions familiars (34,6%), en la salut mental (31,8%), en la situació econòmica (29,6%) o en la salut física (28,2%).

Pel que fa a la salut pròpia, més d’un terç (un 37,8%) considera que s’ha ressentit a causa de la situació de pandèmia, percentatge que en el cas de les dones s’eleva al 41,7% (front al 33,7% dels homes). També és més elevat aquest percentatge entre les persones joves (48,7%) que en la resta de franges d’edat  (menys del 38% en tots els casos). 

Quant a la situació laboral i econòmica, un 70,6% de les persones enquestades asseguren no haver experimentat canvis pel que fa a la seva ocupació, mentre que un 23,9% sí s’ha vist afectat, ja sigui per un ERTO, perquè ha perdut la feina o perquè les seves condicions laborals han empitjorat. També en aquest cas el percentatge de dones la situació laboral de les quals s’ha mantingut estable (68,1%) és inferior al dels homes (73,3%). Entre els més joves, aquest percentatge es redueix al 56,8%.

Pel que fa a les mesures prioritàries en el context de la pandèmia, la ciutadania situa entre les més importants l’ajuda a les llars més vulnerables (mencionada pel 32,9%), la cura de les persones grans (31,2%), el foment de l’ocupació (25,8%), el  suport al comerç (24,2%), el suport per al benestar emocional i la salut mental (18,3%) i l’ajuda i atenció a la infància i l’adolescència (18,3%).

Valoració de les administracions públiques

Més enllà de les preguntes específiques del context de la pandèmia, en la part fixa del baròmetre, s’hi inclouen preguntes sobre la valoració de les diferents administracions públiques o dels serveis municipals, així com les relacionades amb la situació de la ciutat i els valors, hàbits o intenció de vot de la ciutadania.

Pel que fa a la valoració de les administracions públiques, l’Ajuntament del Prat és qui obté una nota mitjana més elevada (6,85 sobre 10), per sobre de la Generalitat de Catalunya (5,23) i l’Estat (4,45). En el cas del govern municipal, un 53,1% de les persones enquestades li atorga un notable, un 12,4% un excel·lent i només un 7,9% el suspèn. El percentatge de suspens arriba al 27% i al 41,3% en el cas de la Generalitat i l’Estat, respectivament.

Pel que fa a l’evolució de la ciutat en els dos darrers anys, des de l’inici de l’actual mandat municipal, la meitat de les persones enquestades (50,9%) opina que l’Ajuntament es troba igual que abans de les darreres eleccions municipals, mentre que un 23,4% opina que ha millorat i un 22,7% que ha empitjorat.

Els serveis municipals, valorats amb 6,70 punts de mitjana

Pel que fa als serveis municipals, en conjunt, la seva valoració mitjana és bastant satisfactòria, amb una nota mitjana de 6,70. Per ordre de puntuació, els serveis municipals obtenen les següents qualificacions: oferta esportiva (7,33 punts), neteja de carrers i recollida d’escombraries (7,28 punts), manteniment de carrers, parcs, jardins i platges (7,23 punts), oferta educativa i cultural (7,06 punts), atenció a la gent gran (7,06 punts), activitats de lleure i oci (6,88 punts), promoció del comerç local (6,71 punts), protecció del medi ambient (6,70 punts), atenció ciutadana i tràmits (6,68 punts), serveis socials (6,56 punts), promoció de la salut (6,51 punts), acompanyament de la convivència (6,48 punts), promoció de l’ocupació (6,11 punts), servei de seguretat ciutadana (5,76 punts) i acompanyament en matèria d’habitatge (5,47 punts). Només els serveis referents a aparcaments i mobilitat no arriben a l’aprovat (4,47 punts).

Els pratencs i pratenques també es mostren bastant o molt satisfets de viure a la ciutat en un 92,9% dels casos. Tan sols un 5,9% no està satisfet de residir al municipi. La ciutadania identifica aquestes cinc qüestions com els punts forts de la ciutat: el fet que està ben comunicada; els parcs, zones verdes, la natura i la muntanya; el mar i la platja; la tranquil·litat i la geografia. Per contra, considera que caldria millorar en seguretat, ciutadana, civisme i convivència, aparcament, habitatge i neteja.

Com a àmbits d’actuació prioritaris de cara al futur, un 13,2% de les persones enquestades cita la seguretat ciutadana, un 10,6% la feina, un 8,9% l’habitatge, un 8,5% els serveis socials i un 7,6% el medi ambient.

La participació i la intenció de vot de la ciutadania

El baròmetre municipal també indica que un 17% de la ciutadania pertany a alguna entitat o associació vinculada al Prat. Cada persona pertany de mitjana a 1,37 entitats, de les quals el 39,3% són de l’àmbit cultural, el 23,9% socials, el 23,4% esportives, el 21,8% veïnals i el 3,7% polítiques.

Pel que fa a la intenció de vot, entre les persones que responen a la pregunta sobre aquest tema, un 16,8% assegura que ho faria pel Prat En Comú, un 10,4% al PSC-CP, un 7,7% a ERC i un 3,4% a Podemos. La resta de grups se situen per sota del 2%. En aquests moments, el baròmetre també constata que hi ha un elevat percentatge de persones que no es pronuncien sobre aquesta qüestió (39,7%).

A partir d’ara es farà un baròmetre semestral

La realització d’aquest baròmetre, que a partir d’ara es farà cada sis mesos, s’emmarca en l’estratègia de govern obert de l’Ajuntament del Prat, per avançar en l’ús eficient de les dades per millorar la gestió municipal i en la transparència de l’administració. També és una de les mesures contemplada a l’estratègia “Ara més que mai, el Prat” de reconstrucció del Prat front a la pandèmia, ja que també contribueix a conèixer millor la situació socioeconòmica de la població i com s’ha vist afectada en el context de la covid.

Prèviament al primer baròmetre municipal, l’Ajuntament del Prat ja havia realitzat dues enquestes a la població anteriorment. La primera es va fer a principis de 2020 i la segona, una enquesta de condicions de vida encarregada a finals de l’any passat, va servir per valorar com havia variat la situació socioeconòmica de la ciutadania en el context de la covid.

Dades obertes

El resultat de l'enquesta es pot consultar i descarregar en format obert a l'espai de Dades Obertes de l'Ajuntament del Prat.