dilluns, 8 gener, 2024 - 11:45

Gairebé un 93 % de la població pratenca es declara bastant o molt satisfeta de viure a la ciutat

Baròmetre gener 2024: satisfacció viure al Prat

 

  • En la darrera onada del Baròmetre d’Opinió Pública del Prat, els serveis municipals obtenen una valoració mitjana de 6,6, per sobre dels de la Generalitat i de l’Estat.

  • Aquesta nova edició, que aborda els problemes d’habitatge a la ciutat, revela que la ciutadania aprova els serveis de Prat Espais i mostra un ampli suport a propostes com la regulació de preus màxims del lloguer.

 

El 92,6 % dels pratencs i pratenques manifesten sentir-se bastant o molt satisfets de viure a la ciutat. Així ho recull l’onada del Baròmetre d’Opinió Pública municipal que s’acaba de publicar, i que recull també un increment de les persones que creuen que la ciutat ha millorat en els darrers tres anys: aquest percentatge ha passat del 47,8% de la darrera onada al 55,2% actual. El baròmetre semestral es desplega en el marc de la política de govern obert municipal. Com a cada onada, també aquesta inclou, a més del qüestionari habitual, una part monogràfica, que s’ha centrat en analitzar la situació de l’habitatge al Prat i en el coneixement ciutadà de l’empresa municipal Prat Espais. Els resultats del baròmetre, com sempre, es poden consultar amb tot el detall al web municipal.

Les dones, les persones majors de 60 anys i les que viuen al districte 2 són les que estan més satisfetes de viure a la ciutat, i s’observa una tendència segons la qual les persones que porten més temps residint al Prat són les que tenen una major satisfacció. Les dades de l’informe, recollides entre el 31 d’octubre i el 14 de novembre passats, mostren que el 55 % de la població creu que la ciutat ha millorat en els darrers tres anys, enfront d’un 15 % que creu que ha empitjorat. A més, es dispara el percentatge de persones que creuen que millorarà en el futur: així ho creu el 60%, per davant del 48,3% que ho creia en la darrera onada o del 45,8% que així ho manifestava en la primera edició, el maig del 2021.

La tranquil·litat, la disponibilitat de parcs i zones verdes, la bona comunicació amb transport públic, l’orografia plana i la proximitat amb Barcelona són els punts forts principals de la ciutat, segons la mostra. Mentre que els inconvenients més citats són el vandalisme, la poca disponibilitat d’aparcaments, l’elevat preu de l’habitatge i l’oferta d’oci i cultura insuficient.

Augmenta onada rere onada el percentatge de persones que creuen que l’Ajuntament ha millorat

La gestió municipal rep una valoració mitjana de 6,9 sobre 10 i obté un notable entre la majoria de la població (55 %), un resultat estable respecte dels anteriors baròmetres. L’Ajuntament torna a ser, de nou, l’administració més ben valorada per les persones enquestades, per davant de la Generalitat, que obté un 5,13, i de l’Estat, que suspèn amb un 4,16.

No s’observen diferències significatives entre districtes ni entre gènere dels enquestats. Tanmateix, pel que fa a l’origen, destaca la bona puntuació que atorga a l’Ajuntament el segment format per persones nascudes fora d’Espanya. En general, gairebé la meitat de la ciutadania, un 45,4%, manifesta que la seva percepció sobre la gestió municipal ha millorat els darrers dos anys. Aquest percentatge ha anat creixent des del primer baròmetre (quan així ho creien un 23,4%) i, per primera vegada des que es fa el baròmetre, el percentatge de persones que creuen que l’Ajuntament ha millorat supera les que creuen que està igual (un 36,9%).

Amb una puntuació mitjana de 6,6, tots els serveis municipals, excepte els relacionats amb mobilitat i aparcament, reben també l’aprovat de la ciutadania, segons el Baròmetre. En les primeres posicions quant a valoració, se situen, per ordre, els de neteja de carrers i recollida d’escombraries, els de manteniment de carrers i els de parcs, jardins i platges, tots per sobre del 7, seguits de l’oferta esportiva, la protecció del medi ambient i l’oferta educativa i cultural. 

Necessitats a curt i llarg termini

L’informe també recull quins haurien de ser els àmbits d’actuació de l’Ajuntament segons les persones enquestades. Prioritàriament, serien millorar l’aparcament, garantir la seguretat ciutadana i facilitar una major oferta d’oci al jovent; a 10 anys vista, promoure les energies renovables i més zones verdes, millorar l’oci juvenil i que no s’ampliï l’aeroport.

La nova onada de Baròmetre constata l’estabilitat del Prat a nivell d’intenció de vot, tot i la dificultat de fer pronòstics per l’elevat nombre de persones que no volen respondre a aquesta qüestió o que manifesten que no aniran a votar, una situació habitual en el primer baròmetre després de les eleccions municipals i amb la propera cita molt allunyada en el temps. Així, si se celebressin eleccions avui, d’acord amb la mostra, els partits més votats serien El Prat En Comú (30 %), PSC-CP (12 %), Esquerra Republicana de Catalunya (5 %) i Junts pel Prat (5 %). Respecte a la valoració de l’actuació dels grups municipals, el que obté una puntuació més elevada és El Prat En Comú (6,4), seguit del PSC-CP (5,4), mentre que a la cua se situa VOX (2,5).

Un 83 per cent resideix en habitatge de propietat

A banda del qüestionari habitual, cada onada del baròmetre inclou també preguntes puntuals sobre un tema específic. En aquesta edició, ha analitzat diverses qüestions relatives a la situació de l’habitatge a la ciutat i al coneixement entre la població de l’empresa municipals que gestiona, entre d’altres, aquest àmbit: Prat Espais. D’acord amb les dades recollides, un 83% dels pratencs i pratenques resideixen en un habitatge en propietat, dels quals un 45% n’estan pagant la hipoteca i un 38% la té pagada.

L’informe també ha indagat en aquesta ocasió sobre l’estat dels habitatges a la ciutat. Una dada rellevant és que entre un 13% i un 16% dels pratencs i pratenques afirma que la seva llar o comunitat té alguna deficiència que li comporta dificultats. En el cas del districte 1, són una de cada quatre persones les que afirmen tenir alguna deficiències relacionada amb l’accessibilitat.

Dificultats per millorar les llars

Tot i que tres de cada quatre ciutadans voldria fer reparacions de danys i renovar les instal·lacions a casa o a la comunitat, ja sigui per motius d’accessibilitat, de funcionalitat i estètica o d’eficiència energètica, una part important manifesta que no pot portar-les a terme per dificultats econòmiques (42 %), per desconeixements tècnics o dels tràmits requerits (12 %) o per manca d’acord amb la comunitat (16 %).

També relacionat amb l’habitatge, aquesta onada del baròmetre ha analitzat el grau de coneixement de Prat Espais, que s’ocupa d’informar la ciutadania de tot allò relatiu a les polítiques públiques en aquest àmbit, de gestionar la Borsa de mediació de lloguer i d’oferir suport en els tràmits per als ajuts al pagament del lloguer o les subvencions a la rehabilitació, entre d’altres. Els resultats de l’enquesta posen de manifest que 8 de cada 10 persones coneixen aquesta empresa municipal.

Percepció dels serveis i polítiques d’habitatge

Pel que fa als serveis de Prat Espais, el més conegut és la Borsa d’habitatges de lloguer, seguit de prop per la nova promoció d’habitatges cooperatius de lloguer assequible i els ajuts per al pagament del lloguer. En relació a l’ús, una de cada tres persones que els coneix n’ha fet servir algun. El mes emprat, però, no està relacionat amb l’habitatge sinó que són els aparcaments. La valoració mitjana dels serveis relatius a l’habitatge, d’acord amb la mostra, és de 5,5 sobre 10.

Àmplia majoria a favor de regular els preus màxims del lloguer

Donat que l’habitatge és una de les problemàtiques que més preocupa a la ciutadania pratenca, el Baròmetre ha volgut copsar la seva valoració de diferents actuacions polítiques en aquest àmbit. La que obté un major suport per part de les persones enquestades és la d’augmentar els ajuts per millorar l’accessibilitat, amb un 90 % que es manifesta molt o bastant a favor, seguida de la d’augmentar els ajuts a la rehabilitació, amb un 87 %, la d’augmentar els ajuts al pagament del lloguer, amb un 83 %, i la regulació dels preus màxims del lloguer, amb un 82 %.

 

Descarregar

(2)
(2)

Compartir

A les xarxes