dimecres, 3 novembre, 2021 - 19:45

El ple municipal ratifica el nomenament de Lluís Tejedor com a fill adoptiu del Prat per unanimitat

• El ple municipal també ha aprovat una moció que demana compensacions per la pèrdua d’ingressos que suposa l’anul·lació del mètode de càlcul de “l’impost de la plusvàlua” i la impossibilitat de liquidar-lo per part del món local, amb el vot favorable de tots els grups excepte de C’s, que s’ha abstingut. En el cas del Prat, una primera estimació provisional de l’Ajuntament calcula que les pèrdues acumulades serien de 9,1 milions d’euros i que d’ara en endavant es deixarien d’ingressar 3 milions d’euros anuals.

• Al ple d’avui, també s’ha aprovat per unanimitat la Declaració del Dia internacional per a l'eliminació de la violència contra les dones de 2021 (25N). Des del ple d’avui, en cada sessió es farà lectura del nom de totes les dones i de tots els nens i nenes assassinats per la violència masclista i vicària, respectivament.

• També s’han seguit donant passes per impulsar Comunitats Ciutadanes d’Energia al Prat, que permeten a les persones produir, consumir o emmagatzemar la seva pròpia energia.

El ple municipal ha ratificat per unanimitat atorgar el títol de fill adoptiu del Prat a Lluís Tejedor Ballesteros, amb què es vol reconèixer la seva tasca com a alcalde del Prat entre 1982 i 2019. Durant aquest període al capdavant de l’alcaldia, va impulsar el projecte de millora i transformació global experimentat per la ciutat des dels anys 80 fins a l’època contemporània.

La proposta de nomenament com a fill adoptiu de la ciutat de Lluís Tejedor, que va néixer a Cifuentes (Guadalajara) l’any 1952 tot i que es va traslladar amb la seva família al Prat amb només 9 anys, va ser impulsada per l’Ajuntament del Prat l’any 2020 amb l’acord de tots els grups municipals. Des d’aleshores ha rebut el suport de les 344 persones, que han subscrit la petició a través de la plataforma web habilitada amb aquesta finalitat; de 25 associacions de la ciutat; i de diverses personalitats del món social, polític i cultural.

L’acte de lliurament del títol de fill adoptiu a Lluís Tejedor  tindrà el lloc el divendres 19 de novembre al Teatre L’Artesà del Prat, a les 19 h. 

Les contribucions de Lluís Tejedor al Prat al capdavant de l’alcaldia

De l’etapa de Lluís Tejedor al capdavant de l’alcaldia, cal destacar el seu impuls perquè la ciutat superés els forts dèficits urbanístics, d’infraestructures, sanejament o equipaments que patia als anys 80, degut a la manca de resposta de les autoritats franquistes a les necessitats socials i a l’augment de població que havia comportat també al Prat l’onada migratòria dels anys 60 des de diferents zones rurals d’Espanya fins a nuclis urbans industrials. El Prat dels 80 inicià un procés de millora i creixement que responia a criteris de racionalització de l’espai públic, d’ordenació de les construccions i d’equilibri entre els diferents entorns i barris de la ciutat.

També cal recordar l’important paper de Tejedor en les negociacions del Pla Delta de 1994. A principis dels 90, l’Ajuntament es va focalitzar en el repte de  construir un model de ciutat basat en l’equilibri respectuós entre les persones i el territori, en un moment en què el delta del Llobregat també es trobava sotmès a una forta pressió urbanística. En aquest context, es va signar el Pla Delta (1994), amb el compromís de totes les administracions, que va suposar una solució de consens per vertebrar i fer compatibles el conjunt de necessitats logístiques, de transport i d’infraestructures, mediambientals i territorials. L’Ajuntament del Prat va tenir un paper clau per potenciar els valors ambientals del delta.

De la segona meitat dels 90 i principis del segle XXI, cal afegir els significatius avenços del Prat pel que fa a equipaments culturals, cívics i esportius i l’aposta de Lluís Tejedor per promoure la igualtat d’oportunitats en l’accés a l’educació i la cultura com a eines de transformació social, al capdavant de l’alcaldia. Bona mostra d’això és el programa IntersECCions (Educació, Cultura i Comunitat), que promou el treball en xarxa i els vincles entre aquests tres àmbits.

Les millores a la ciutat, i del seu teixit associatiu i cultural, també han contribuït al sentiment de pertinença i d’arrelament a la ciutat dels pratencs i pratenques.

Durant els 37 anys que va estar al capdavant de l’alcaldia, Tejedor va revalidar la victòria electoral de la seva candidatura en totes les eleccions municipals fins a la convocatòria de 2015, primer en representació del PSUC i posteriorment sota les diferents candidatures a què va donar lloc el seu espai polític: Iniciativa per Catalunya en coalició amb formacions com EUiA, Els Verds o Entesa pel Progrés Municipal segons la cita electoral.

El Prat també demana compensacions per la pèrdua d’ingressos que suposa no poder liquidar “l’impost de la plusvàlua” per part del món local

Avui el ple del Prat també ha aprovat una moció que fa diverses reclamacions a l’Estat  en relació a l’Impost sobre l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana, conegut com a “impost de la plusvàlua”, després que el passat 26 d’octubre una sentència del Tribunal Constitucional (TC) declarés la nul·litat del mètode de càlcul d’aquest impost i, per tant, la impossibilitat de liquidar-lo per part del món local.  La moció s’ha aprovat amb el vot favorable de tots els grups excepte de C’s, que s’ha abstingut.

Actualment, aquest impost s’aplica quan es realitza la transferència (per compravenda, herència…) de terrenys o immobles de naturalesa urbana o especial (com els situats en la zona de l’aeroport o el port) de qualsevol tipus: solars, habitatges, locals comercials, naus, aparcaments, etc. La liquidació de l’impost s’aplicava fins ara independentment de si aquests terrenys o béns s’havien revaloritzat o no, però jurisprudència anterior ja havia assenyalat que calia aplicar-lo exclusivament quan se n’hagués incrementat el valor i no en cas contrari. Davant de la inseguretat jurídica,  el TC ja havia establert en sentències anteriors des de l’any 2017 que calia modificar la Llei Reguladora de les Hisendes Locals a tal efecte, un canvi que l’Estat no ha concretat a hores d’ara.

En la moció es reclama la incorporació als Pressupostos Generals de l’Estat de 2022 d'un fons específic de compensació per les pèrdues ocasionades als ajuntaments, davant de les pèrdues d’ingressos que els suposarà l’anul·lació d’aquest impost.  La moció va més enllà  i aposta per promoure, juntament amb les entitats municipalistes, una nova llei de finançament dels ens locals, perquè puguin desenvolupar amb qualitat les seves competències i serveis.  Així mateix, s’insta al govern estatal a concretar les modificacions de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, que afecten aquest impost, per acabar amb la inseguretat jurídica actual. Es proposa o bé un canvi legislatiu en la definició de la base imposable o dels tipus, o bé una compensació.

En el cas del Prat de Llobregat, l’Ajuntament calcula, en una primera estimació provisional a l’espera de conèixer i estudiar la totalitat de la sentència del TC després de ser publicada oficialment, que la nul·litat de l’impost suposaria unes pèrdues acumulades de 9.141.020 €. Així ho indiquen les dades disponibles a finals d’octubre d’enguany. D’ara en endavant, també es deixarien d’ingressar 3 milions d’euros anuals.

De fet, el passat mes de març, l’Ajuntament del Prat i els altres ens locals ja van traslladar al govern estatal, a petició del Ministeri d’Hisenda, quin impacte tindria als seus comptes el fet que l’impost només s’apliqués en el cas de revalorització dels terrenys. En aquell moment, ja es va calcular un impacte de 4.721.020 €. Donat que la darrera sentència del Tribunal constitucional declara nul el mètode de càlcul de l’impost en tots els casos, tant si hi ha revalorització dels terrenys com si no, caldria afegir 4.420.000 euros més de pèrdua d’ingressos.

Així doncs, les pèrdues estimades acumulades serien de 9,1 milions. A més, a partir d’ara no es podria cobrar liquidar un impost que suposa el 3 per cent dels ingressos municipals, tot i que la situació futura podria variar atenent a diversos factors: la modificació de la regulació de l’impost, en funció de la reforma legal prevista de la llei d’hisendes locals; compensacions reclamades pel món local i la possibilitat que es facin efectives; i el possible increment de la litigiositat que pugui comportar la sentència.

El Prat diu no a la violència contra les dones

Al ple d’avui, s’ha aprovat a més per unanimitat la Declaració institucional en commemoració del Dia internacional per a l'eliminació de la violència contra les dones 2021, que es commemora el proper 25 de novembre, aprovada pel Consell Municipal de les Dones del Prat. La declaració remarca que cal “visualitzar formes de violència més emergents, com la violència digital, les ciberviolències, el control o l’assetjament a través d’aplicacions i de xarxes socials”, però  “sense oblidar les violències en l’àmbit de la parella, exparella o en l’àmbit familiar, que durant molts anys s’ha considerat un problema privat” o les que es produeixen en l’àmbit social o laboral. Enguany, també es fa especial incidència en combatre la violència vicària, aquella que utilitza fills i filles per causar dolor i patiment a la mare.

A més d’aprovar la declaració, al ple d’avui s’ha fet lectura del nom de les dones i dels nens i nenes assassinats per casos de violència masclista o vicària, respectivament, arreu de Catalunya i de l’Estat durant el darrer mes. Aquesta mesura de sensibilització social es repetirà a partir d’ara en cada ple municipal, tal com ja s’ha començat a fer en d’altres consistoris. En cada ple, aquesta lectura anirà a càrrec d’un regidor o regidora diferent del ple, seguint un ordre alfabètic. En aquesta primera ocasió, l’encarregada de fer-ho ha estat la regidora de Feminisme i LGTBI, Anna Martín Cuello, també tinenta d’alcalde d’Acció Ambiental i Energia.

Més passes per impulsar Comunitats Ciutadanes d’Energia al Prat

D’altra banda, al ple municipal d’avui, s’han seguit donant passes per impulsar Comunitats Ciutadanes d’Energia al Prat, un model que permet a les persones produir, consumir o emmagatzemar la seva pròpia energia, reduint-ne la dependència de les grans companyies de subministraments.  Avui s’ha aprovat per unanimitat l’expedient que permet que l’Ajuntament tingui l’opció d’impulsar les activitats econòmiques per proporcionar els serveis i recursos necessaris per posar-les en marxa. Es tracta d’activitats vinculades a l'explotació de serveis energètics lligats a la generació, els subministraments, l’autoconsum compartit, l’agregació, l’emmagatzematge, la prestació de serveis d’eficiència energètica o la prestació de serveis de recàrrega per a vehicles elèctrics d'energia.

La posada en marxa de les Comunitats Ciutadanes d’Energia s’emmarca en l’estratègia de transició energètica del Prat, recollida per la Declaració d’Emergència Climàtica del Prat de 2020. La Declaració estableix, entre d’altres objectius, que cal assolir una ciutat on l’autogeneració i l’autoconsum estiguin generalitzats, amb un model energètic just, democràtic i renovable, que permeti el Prat proveir-se totalment d’energies renovables i neutres en carboni el 2050. Entre les accions més rellevants per assolir aquest objectiu, està la creació de Comunitats Ciutadanes d’Energia, una figura prevista per les directives europees vigents en aquesta matèria.

L’impuls de les Comunitats Ciutadanes d’Energia s’està fent paral·lelament a la instal·lació de plaques fotovoltaiques per l’autoconsum en les teulades de 22 edificis municipals per promoure l’ús d’aquesta font d’energia renovable.

Un projecte per convertir l’Avinguda del Canal, entre Santiago Rusiñol i Plaça de Catalunya, en un eix cívic i verd

Així mateix, al ple d’avui s’ha aprovat inicialment el projecte executiu de pacificació i reordenació de l'Avinguda del Canal, entre el carrer de Santiago Rusiñol i la Plaça de Catalunya, i  la partida de 2.809.409 que es destinarà amb aquesta finalitat. El projecte vol transformar el carrer per convertir-lo en un eix cívic i verd que comuniqui i lligui els jardins de Fondo d’en Peixo amb la plaça de Catalunya, donant prioritat als vianants. L’àmbit de l’actuació és de 5.624 m². El punt s’ha aprovat amb el vot favorable de l’equip de govern i de Podemos, l’abstenció d’ERC i el vot contrari de C’s.

Altres mocions aprovades

D’altra banda, també s’ha aprovat una moció que demana al govern de l’Estat completar íntegrament el traspàs de Rodalies a la Generalitat, amb el compromís de l’Estat de la transferència del dèficit tarifari per tal de poder-lo gestionar directament, amb el vot favorable d’ERC, El Prat en Comú i Podemos, l’abstenció del PSC i el vot contrari de C’s. També li exigeix l’execució urgent de la inversió pendent en la infraestructura per complir els compromisos adquirits i garantir la qualitat i la seguretat de la xarxa ferroviària.

Així mateix, també s’ha aprovat per unanimitat una moció per reforçar els serveis socials adreçats a les persones amb Trastorn de l’Espectre Autista (TEA). La moció insta a la Generalitat de Catalunya a complir els acords de la moció aprovada al Parlament de Catalunya l’abril de 2017, que demanava, entre d’altres, dotar els centres educatius de personal amb formació específica sobre el tema per atendre l’alumnat amb TEA. També es reconeix el treball de les entitats del Tercer Sector Social amb aquest col·lectiu.

El ple d’aquest mes de novembre és el primer des de l’esclat de la pandèmia de la covid al qual el públic hi ha pogut assistir presencialment. Els i les regidores també hi ha tornat a participar en la disposició habitual que tenia la sala de plens abans de la crisi sanitària.