Servei d’Intervenció i Prevenció de l’Exclusió Residencial (SIPER).

• Resum de la pràctica

El Servei d’Intervenció i Prevenció de l’Exclusió Residencial, en endavant, SIPER, té com a principal objectiu, la prevenció de l’exclusió residencial, mitjançant la intermediació i assessorament a les persones i unitats de convivència que viuen al municipi, i es troben en alguna una situació de pèrdua o de risc de pèrdua de l’habitatge, com per exemple, una execució hipotecaria, un procés de desnonament per impagament de rendes o d’expiració de termini, viure en un habitatge insegur o sense títol habilitant, entre d’altres. La dinàmica de treball del servei s’inicia a partir de l’atenció i identificació de les situacions de risc, que dona inici a l’acompanyament iassessorament amb l’objectiu de redreçar la situació en primer lloc, a través del diàleg amb les parts implicades, i quan això no és possible, tractar de minimitzar les conseqüències davant aquestes situacions, oferint un recolzament i tutela a les famílies que es troben en situació de risc d’exclusió residencial per motius personals, econòmics i socials.

Amb l’objectiu de coordinar, controlar i prevenir els llançaments, des de SIPER, s’ha teixit una via de comunicació bidireccional amb els Jutjats i tribunals del Prat de Llobregat. Fruit d’aquest context de col·laboració constant, enguany està en tràmit la subscripció d’un protocol de coordinació amb els Jutjats del Prat, que té com a finalitat, dissenyar un pla de treball per tal d’afavorir la feina en xarxa, coordinació i complement entre Prat Espais, Acció Social i els jutjats del Prat de Llobregat, que permeti abordar la problemàtica que es generi en els possibles casos de desnonament d’habitatge habitual que es registrin al municipi.

En aquest sentit, i com a previ al protocol de coordinació, s’ha creat un tríptic informatiu en diferents idiomes (castellà, català, anglès, francès, àrab) que conté tota la informació i passes a seguir per part de totes aquelles persones que rebin una comunicació de l’inici d’un procés judicial que impliqui la pèrdua del seu habitatge, així com una guia sobre que han de fer els ciutadans, per ser atesos i tenir un acompanyament durant tot el procés judicial.  Aquest tríptic porta en marxa des de juliol de 2020.     

Els recursos del Servei són fonamentalment 2 juristes amb el suport tècnic i administratiu de personal de la empresa municipal. Com a novetat, per tal d’aconseguir aquesta coordinació, alhora que millorar el contacte amb els usuaris, s’ha incorporat a municipal les oficines de Prat Espais una treballadora/tècnica social de l’Àrea d’Acció Social, per tal d’agilitzar la tramitació dels informes socials i la resposta als oficis rebuts per part del jutjat. D’aquesta manera, es redueix enormement el nombre d’interlocutors per tal d’abordar el seguiment i acompanyament dels casos,el que permet treballar amb més agilitat i immediatesa, en tant que ara els casos es centralitzen a través d’aquesta nova figura, el que també permet controlar el missatge i discurs davant les persones usuàries.

Un altre objectiu del servei, passa per donar a conèixer a la ciutadania els drets i les deures en l’àmbit del dret a l’habitatge, per així evitar la conflictivitat. La mediació que es porta a terme amb ambdues parts d’una relació contractual redueix la conflictivitat, en posicionar-se aquest servei un interlocutor neutral.

Des de l’estiu de 2019, des d’aquest servei s’ha treballat de forma intensa amb un dels principals grans tenidors d’habitatges amb l’objecte d’evitar situacions d’exclusió residencial entre els llogaters i altres residents del seu parc d’habitatges. Aquesta nova línia de treball ha aflorat resultats positius en poc temps, i s’ha cristal·litzat en un conveni de col·laboració amb un important gran tenidor, Anticipa, en virtut del qual de moment s’han pogut resoldre favorablement 18 situacions de pèrdua d’habitatge, d’un total de 22 derivades.

A l’inici de la creació del servei es treballava de forma telemàtica, i es van atendre 387 expedients des del 23 de març de 2020 al 5 de juny de 2020, moment en que es van començar a realitzar les primers entrevistes presencials.En total, des de la creació formal del servei s’han atès unes 700 situacions.

Certament, fins a l’agost 2020, hi ha hagut una incidència menor en els llançaments però atenent l’increment de la conflictivitat a nivell residencial, arrel de la pandèmia generada pel COVID 19, des del servei es va realitzar un treball intensiu en la contenció, per no arribar a un procediment judicial que comporta l’oportú desnonament/llançament, mitjançant la mediació amb els propietaris persones físiques o grans tenidors d’habitatges, llogaters i altres ocupants sense títol habilitant.

• Durada de la pràctica

          Data inici : La proposta de creació va ser a l’any 2019 i la implantació formal va ser a l’any 2020, arrel de la pandèmia generada pel COVID-19, atenent la evolució dels conflictes generats a nivell d’habitatge durant el període del confinament.

          Data finalització: Indefinida  X

• Persona o persones de contacte 

Alisa Salajan- alisa@pratespais.com / siper@pratespais.com

                                     93 370 50 54/ Ext. 221            

Josep M Jimenez: jm.jimenez@pratespais.com 93 370 50 54/ Ext. 201

• Context i motivacions

Prat Espais, de forma cada cop més intensiva amb els efectes de la crisi financera, s’han dut a terme atencions, assessoraments i mediacions en conflictes derivats de situacions de risc de pèrdua de l’habitatge o d’exclusió residencial, des de pràcticament els seus inicis al 2009.

Rere la crisis financera, el mercat d’habitatge ha patit grans alteracions. Recordem l’elevat nombre d’execucions hipotecàries entre els anys 2008 i 2012, el que juntament amb les dificultats d’accés al crèdit, va canalitzar un elevat nombre de famílies al mercat de lloguer. En aquest context, l’aprovació de la Llei 4/2013, de 4 de juny, de mesures de flexibilització i foment del mercat del lloguer d’habitatges que tenia per objectiu de mobilitzar més el mercat del lloguer, tot i les intencions inicials de la norma, va provocar l’efecte invers, amb menys estabilitat per als llogaters. Aquests fets, juntament amb altres factors conjunturals, i d’altres fenòmens, com l’augment del turisme no hoteler, van provocar un tensió en el mercat del lloguer, amb un augment generalitzat dels preus i, en conseqüència, un major nombre de famílies vulnerables que no podien accedir a una alternativa residencial en el mercat privat de lloguer.

Fins a la creació d’aquest servei, Prat Espais realitzava aquests serveis, amb el suport de d’altres serveis d’àrees de l’Ajuntament, de la Diputació de Barcelona i de la Generalitat, com ara el Servei d’Intermediació de Deutes de l’Habitatge i de OFIDEUTE per les situacions de risc de pèrdua de l’habitatge amb grans tenidors, o l’assessorament per clàusules abusives que també es gestiona des del SIDH, les atencions a les comunitats de propietaris amb el Servei de Bon veïnatge i Convivència, o les atencions a situacions d’exclusió residencia que fa l’Àrea d’Acció Social.

Aquests nombre d’agents intervinents en els casos i el seu origen divers, sumat al fet de que tots ells siguin convergents entorn a expedients gestionats per Prat Espais, feia necessari articular formalment un Servei que coordini als actors, controli les atencions i derivi els expedients per la seva resolució.

S’ha de destacar també l’ampli marc legal vigent en matèria d’habitatge i per evitar situacions d’exclusió residencial, en concret les obligacions establertes per la Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica, la Llei 4/2016, del 23 de desembre, de mesures de protecció del dret a l'habitatge de les persones en risc d'exclusió residencial, el Real Decret Llei 7/2019, de 1 de març, de mesures urgents en matèria d’habitatge i lloguer, Llei 11/2020, de 18 de setembre, de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d'arrendament d'habitatge, així com pel deure de col·laboració imposat per l’article 591 de la Llei d’enjudiciament civil, de totes les persones i entitats publiques i privades. Totes aquestes eines jurídiques que poden beneficiar a persones en situació d’exclusió residencial obliguen a les administracions competents a dotar-se dels recursos tècnics per poder-les aplicar i desenvolupar.

En aquest context, intermediar i acompanyar en les situacions d’exclusió residencial, amb les eines i recursos dels que es disposa, ha culminat en la creació d’aquest servei amb autonomia pròpia, amb l’objectiu, com es va indicar amb anterioritat, de canalitzar les situacions de vulnerabilitat i exclusió residencial en tots els sentits (personals, econòmics, socials, etc...) i així minimitzar l’impacte en els llançaments.

En definitiva, abans de la creació d’aquest servei, les atencions estaven més o menys estructurades però es treballava de forma generalment reactiva i amb la creació del servei es vol treballar de forma preventiva sempre que sigui possible. Per mostra, el conveni signat amb Anticipa, que s’explica al punt 1, gràcies al qual no s’ha portat a terme cap llançament d’habitatges de la seva titularitat i s’han regularitzat quasi el 100% dels expedients de la seva cartera. Aquests resultats es deriven d’una major col·laboració amb ens i Institucions externes, jutjats, advocats, entitats del tercer sector, etc.

• Objectius

Principals: Prevenció exclusió residencial. Intermediació en conflictes en l’àmbit del dret a l’habitatge.

Secundaris: Una vegada identificada la situació d’exclusió i realitzades les derivacions oportunes, es mobilitzen el recursos disponibles para atendre les situacions i donar estabilitat a tots als nivells als ciutadans atesos, mitjançant per exemple, de prestacions per cobrir una part de les rendes de lloguer.

L’objectiu pedagògic d’explicar què és el dret a l’habitatge i quines obligacions, drets i deures se’n deriven.

Tanmateix, és un objectiu d’aquest servei, la difusió de les eines de negociació i el diàleg, com a eix principal per atendre els conflictes, apostant per la difusió de sistemes alternatius de resolució de conflictes.

• Indiqueu la població objectiu

Totes les persones físiques que viuen en el municipi.

El servei està vinculat al Pla Local d’habitatge aprovat el mes de juliol d’aquest any.

Igualment el SIPER té una important vinculació amb programes d’habitatge de gestió d’allotjaments i ajuts d’emergència, amb programes d’Acció Social d’atenció a l’exclusió i amb el Pla d’Actuació de Sant Cosme.

• Fases i principals línies d'actuació 

SIPER es va començar a desenvolupar mitjançant eines telemàtiques durant el període del confinament derivat per la pandèmia generada pel COVID 19, i a nivell que s’anava recuperant la normalitat es van iniciar les entrevistes presencials, segons s’explica al punt 1 i 2.

Les fases de desenvolupament dels expedients son les següents:

1. Citació:  L’usuari demana cita prèvia amb el Servei per a la celebració reunió informativa.
2. Atenció: Sessió informativa i d’assessorament, es celebrarà una primera reunió en la qual s’informarà a l’usuari sobre la situació legal en la qual es troba i se li explicaran les possibles alternatives.
3. Derivació i coordinació: si s’escau es derivarà el cas per a la gestió d’altres àrees d’habitatge o de l’administració. Igualment si la situació ho requereix es coordina les actuacions dutes a terme per diferents agents.
4. Resolució: s’informa a l’usuari sobre la possible solució i derivació a un altres recurs.

Per l’atenció, coordinació, derivació i resolució de situacions es preveu el següent diagrama de flux:

• Llistat d'actors que han intervingut 

-Qui o quins han intervingut?

-En quina fase del procés han intervingut?

-Quin tipus d'intervenció han tingut? 

• Quins recursos econòmics s'han emprat?

-Total euros de tot el projecte: el projecte es de duració indeterminada, motiu pel qual no es pot quantificar la totalitat del projecte.

-Total euros darrer any: 76.638,43€ cost per l’any 2020 imputat a Prat Espais i 30.841,22€ imputat al departament d’Acció Social per les despeses de la treballadora social que incorpora SIPER.

-Pot explicar les característiques generals del finançament: El projecte està finançat per l’Ajuntament del Prat de Llobregat en virtut de l’encàrrec de gestió a l'empresa municipal Prat Espais SLU, de la prestació del servei públic de l'oficina municipal de l'habitatge, que s’aprova anualment.

• Quines han estat les fonts dels recursos econòmics:

• Quins han estats els recursos humans utilitzats

-        Jurista d’habitatge de Prat Espais. Dedicació parcial de la tècnica jurídica que forma part del personal d’habitatge de Prat Espais, que assessora transversalment als diferents programes d’habitatge i que ja fa una part important de les atencions a la ciutadania. Dins del conjunt de les seves funcions, es la persona responsable d’aquest Servei, dona instruccions i coordina la resta de personal i agents implicats. Tan mateix, determina i fa el seguiment dels espais de coordinació d’aquest Servei (Prat Espais, Acció Social, SIDH, Ofideute, Mesa d’emergències, PEEU, Jutjats...), sent el seu referent de contacte general, centralitzant la informació, complementant indicadors i elaborant memòries.

-        Cap de processos de Prat Espais: Dona suport en el desenvolupament del servei i es coordina amb la jurista d’habitatge per aconseguir el bon funcionament del servei.

-        Treballadora Social d’habitatge: Tècnica de l’Àrea d’Acció Social que té el seu lloc de treball a Prat Espais, integrada en l’equip SIPER, fonamentalment redacta informes social, valora situacions de vulnerabilitat, i conjuntament amb l’equip SIPER realitza entrevistes i puntualment domicilis o assistència a llançaments.

-        2 auxiliars administratives de Prat Espais. Dedicació parcial de dos auxiliars que donen el seu suport en la gestió d’expedients i per a la seva coordinació i derivació a altres programes, particularment amb el SIDH, Ofideute, Borsa o Cessió Social.

-        Recepció i informació de Prat Espais. El personal existent de recepció de Prat Espais son els que donen una primera informació del servei i administren les agendes dels recursos jurídics i tècnics per programar atencions als usuaris.

• Altres recursos utilitzats 

Recursos físics i tècnics: 

Sales de reunions per dur a terme les atencions, PC portàtil, telèfon mòbil.

• Quins són els principals productes de l'experiència?  

         Amb la implementació del servei s’ha aconseguit millorar la feina en xarxa, portar a terme un acompanyament des de l’inici del conflicte i en haver assolir convenis, ha permès una xarxa de comunicació bidireccional i constant amb agents privats del mon immobiliari i en conseqüència ha permès evitar la conflictivitat.

• Quina informació ha produït la pràctica? 

         En tractar-se un projecte relativament recent, encara no s’han confeccionat informes, memòries, convenis o altres documents semblants.

• Ha rebut algun reconeixement 

                       Diversos Ajuntaments s’han interessat pel mètode i resultats del servei.

La jurista referent del SIPER ha participat com a ponent en diverses jornades organitzades pel ICAB que abordaven la problemàtica dels llançaments i les respostes legals i de l’administració.

​

L’Observatori DESC va organitzar una jornada amb la mateixa temàtica i també va convidar al SIPER per explicar la experiència. Amb les conclusions de la jornada s’ha publicat una guia.

Guia: https://observatoridesc.org/es/node/4769

• Quins impactes ha tingut la experiència?

​                      Treballar de forma preventiva i aconseguir acords abans de la pèrdua de l’habitatge, comporta de forma indirecta la disminució de les despeses publiques que es destinen al reallotjament de famílies que han perdut el seu habitatge i no tenen                                            alternativa residencial. 

S’han aconseguit assolir els objectius proposats però no amb la intensitat desitjada, doncs el mercat de lloguer segueix estar molt tens a causa de la pandèmia i dels antecedents normatius a nivell d’arrendaments així com a causa de l’augment de la pobresa.

• Punts forts

               La centralització de les atencions, agilitat en la tramitació dels processos i un control més intensiu de totes les situacions que s’atenen.

• Punts febles

Els terminis curts que s’atorguen a nivell judicial requereix concentrar recursos i elevar el nivell de pressió de l’equip responsable del servei.

• Propostes de millora

Per a poder millorar el servei primerament s’han de realitzar indicadors, valorar la salut del servei, fer un diagnosi del procediment emprat per així disposar de paràmetres de valoració dels punts a millorar.

• Possibilitat de replicar la pràctica

​               Servei replicable en altres Ajuntaments, Oficines locals d’habitatge o empreses municipals d’habitatge.