La pilota no s'embruta - Cultura de valors i convivència positiva en el futbol base.

• Títol de la pràctica

La pilota no s’embruta

Cultura de valors i convivència positiva en el futbol base.

• Àrea o empresa municipal que presenta l'actuació

Àrea de Benestar, Polítiques d’Igualtat i Ciutadania

Programa de Convivència, Servei de Mediació Ciutadana i Comunitària.

• Resum de la pràctica (explicar els continguts bàsics de l'experiència: objectius, resultats, impactes, principals accions realitzades)

Projecte comunitari que atorga a l’esport un valor important com a espai de relació i convivència, posant una especial mirada al món del futbol en el qual seguim trobant moltes dificultats per erradicar les diferents situacions de violència.

Aquest projecte es concep en un moment en què el Club Barcelonista Terlenka viu un episodi de violència que involucra a un dels seus equips, i neix per repensar i transformar la cultura de valors i convivència en el futbol base, empoderant i cocreant la nova cultura de valors del club amb i pels diferents estaments del mateix (Directiva, entrenadors/ores, jugadors/ores, famílies, aficionats/ades…), mitjançant la participació activa (les persones tenen veu i vot en el procés) i el disseny paticipatiu de les accions, i implementant la cultura restaurativa en el Club.

Assumint que la cultura de valors del club és l’herència que reben les noves generacions que entren al club i propiciant una reflexió conjunta per prendre consciencia d’aquest fet.

Els resultats esperats inclouen la reducció d’incidents, la cohesió interna del club i la creació d’un entorn segur i inclusiu.

“Quan els valors com el respecte, la responsabilitat i la convivència són tan essencials com un bon xut a porteria”.

Aquest projecte te un impacte molt significatiu dins la població del Prat, ja que està dirigit a una comunitat molt arrelada i representativa del Prat, amb més de 500 infants i joves (i les seves famílies), del qual el 90% són del municipi. Això permet que l’impacte sigui alt i que els valors treballats tinguin una repercussió molt arrelada al territori.

• Potencial del projecte:

Pel que fa al potencial, aquest projecte pot contribuir a transformar la cultura del club i, per extensió, de la comunitat esportiva del Prat, promovent valors positius.

La metodologia participativa i restaurativa permet crear un espai de diàleg obert i constructiu, que afavoreix la resolució de conflictes i la consolidació d’un ambient de convivència positiu. A més, el caràcter comunitari del projecte pot servir com a model per a altres entitats i clubs esportius, fomentant una cultura de convivència basada en valors i en la participació activa de la comunitat.

• Elements d’innovació
  • Introducció de la disciplina restaurativa en l’àmbit esportiu versus la disciplina sancionadora.
  • metodologia participativa amb cercles de diàleg.
  • treball transversal amb agents comunitaris.
• Durada de la pràctica

Data inici – inici 2024

Data finalització: final de la temporada 2025/2026

Indefinida (x) _______

• Persona o persones de contacte (nom i cognoms, mail, telèfon o extensió)

         Carme Pasalamar

         Cases de’n Puig , Plaça de l’Agricultura 4

         933 790 050 ext. 5600

         pasalama@elprat.cat

• Context i motivacions (El problema a resoldre, els antecedents, la situació prèvia de la iniciativa...)

 Antecedents:

Al febrer de 2024, un incident amb agressió física protagonitzat per un jugador de 16 anys del Club Terlenka durant un partit de futbol va generar una forta repercussió mediàtica i social, així com un procés judicial acompanyat per Justícia Juvenil de la Generalitat, qui des de la mirada restaurativa va dur a terme un procés confidencial de diàleg i comunicació conduït per un mediador imparcial, on hi van participar  el denunciat, i el denunciant, amb l’objectiu fonamental d’aconseguir la reparació adequada del dany causat i la solució del conflicte.

Arran d’aquest procés els tècnics de Justícia Juvenil van identificar, que a banda de treballar amb els joves, calia també treballar amb els Clubs Esportius on pertanyien aquests jugadors per identificar si els hi calien més recursos per generar convivència positiva tant al intern com a l’extern del club, identificant el Servei de Mediació del Prat com l’idoni per fer-ho.

“es va identificar que la conducta del jove no actuava de forma aïllada, sinó que representava una expressió visible de problemàtiques més profundes dins del club (quelcom molt habitual en el món del futbol). L'agressió va ser compresa com la punta de l'iceberg d'una sèrie de tensions relacionades amb la convivència i els valors”

Context:

Dades generals sobre violència en el futbol formatiu a Catalunya -Informe del Consell Català de l’Esport (2023):

• Incidències registrades en competicions escolars i federades: Més de 300     casos anuals de comportaments antiesportius greus (insults, agressions,     amenaces).
• El 40% implicaven famílies o públic assistent, no només jugadors.
• El futbol base (infantil i juvenil) concentra la major part dels incidents.

Per què el futbol base té més casos de violència?

• Alta popularitat i volum de participants
• Pressió competitiva des de ben petits
• Major presència de públic
• Estereotips culturals
• Manca de formació emocional

Factors que contribueixen a aquesta violència

• Pressió competitiva: En alguns clubs, la prioritat és guanyar, no formar. Això genera tensió i frustració.
• Modelatge d’actituds: Si entrenadors o pares mostren actituds agressives, els infants les reprodueixen.
• Manca de formació emocional: Jugadors i famílies sovint no tenen eines per gestionar conflictes o frustracions.
• Desconnexió amb els valors del club: Quan no es coneixen ni es viuen els valors, l’esport perd el seu component educatiu.

Quins són els Objectius de la pràctica? (objectius principals i secundaris)

Principals:

Promoure una convivència positiva dins del Club Esportiu Terlenka, empoderant tots els agents implicats mitjançant processos participatius i restauratius centrant-nos en enfortir la cultura de valors.

Secundaris:

1. Redefinir i promoure una cultura de valors positius en el club a traves de facilitar espais per reflexionar i cocrear,
2. Impulsar la coresponsabilitat entre club, esportistes i famílies.
3. Millorar el benestar relacional i la cohesió interna del club.
4. Millorar la imatge interna i externa del club.
5. Dotar d’eines per a la gestió positiva dels conflictes.
6. Prevenir situacions de violència i exclusió.

Va tenir Diagnosi prèvia?

No___

Si__X__

Si la resposta és si:

Quin tipus de diagnosi es va realitzar (interna, externa, mixta) i nom i tipus d'entitat que ha realitzat el diagnòstic (consell de participació, estudi consultora, equip de treball municipal, etc.)

Es va realitzar una diagnosis Mixta, ja que es van combinar:

• Diagnosi interna: Cercles de diàleg amb tots els estaments del club (jugadors/es, entrenadors/es, famílies, directiva, equip tècnic i de manteniment) més un procés de treball participatiu per tal de poder realitzar una diagnosis sobre la cultura de valors del club.
• Diagnosi externa: Implicació d’actors comunitaris (Mossos d’Esquadra, aficionats, entorn social) i observació del context.
• Elements objectius: Informes d’observació de partits de diferents categories (camp, banquetes, àrbitres i graderia) i enquestes a jugadors/es i famílies.

Indiqueu la població objectiu

Estaments i comunitat del Club Esportiu Terlenka, que inclou:

• Jugadors i jugadores (més de 500 infants i joves, el 90% residents al Prat de Llobregat).
• Entrenadors/es i equip tècnic.
• Famílies dels i les esportistes.
• Equip directiu i personal de manteniment.
• Aficionats i entorn social proper al club.

Actors externs vinculats al club, com:

• Mossos d’Esquadra (per la gestió de conflictes).
• Grups d’aficionats
• Espais de socialització com el bar de l’equipament esportiu.
• Equipaments esportius municipals.

En total, el projecte té un impacte directe sobre la joventut local i les seves famílies, i un impacte indirecte sobre la comunitat esportiva del Prat, amb l’objectiu de transformar la cultura de valors i la convivència en el futbol base.

La pràctica, està vinculada amb altres programes o actuacions? (descrigui la relació. Ex: està vinculada a un pla general)

El projecte s’emmarca dins:

• Pla d’Acció Municipal (PAM).
• Cultura restaurativa com a línia estratègica del servei de mediació en la projecció dels seus projectes d’acció comunitària.
• Àrea de Benestar, convivència i Polítiques d’Igualtat de l’Ajuntament del Prat.
• Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), especialment en relació amb la convivència, inclusió i cohesió social.

A més, hi ha hagut en els seus inicis una col·laboració amb Justícia Juvenil de la Generalitat (arran de l’incident inicial. També s’ha treballat amb agents comunitaris com Mossos d’Esquadra i l’àrea de serveis esportius municipals.

Fases i principals línies d'actuació (Breu història. Descripció de les principals actuacions realitzades a les diferents etapes en les que s'ha desenvolupat l'experiència.)

El projecte es desenvolupa en 4 fases durant la temporada esportiva:

1. Diagnosi
   • Enquestes famílies, jugadors/ores, entrenadors/ores
   • Observació de partits.
   • Entrevistes a clubs i formularis
   • Cercles de diàleg
   • Recollida d’incidències l’incivisme.
   • ...
2. Reflexió i deliberació
   • Tallers formatius:
     • Gestió positiva dels conflictes i comunicació no violenta
     • Pràctiques restauratives
     • Psicologia infants i adolescents
   • Sessions de debat i presa de decisions.
3. Implementació i seguiment
   • Acompanyament al clubs per aplicar les millores.
   • Nou protocol restauratiu de gestió de conflictes en el club
   • Transformació del codi ètic sancionador del club a un Codi ètic restauratiu
   • Dissenyat un pla de cercles de convivència dins l’estructura del club.
   • Dissenyat un Pla de Convivència i Respecte a les Graderies : Programa graderies positives.
4. Tancament i reconeixement
   • Campanya de comunicació del projecte
   • Compartir experiències i agraïments.
   • Valoració de l’impacte i propostes futures.

Llistat d'actors que han intervingut (completi el següent quadre amb les següents preguntes)

-Qui o quins han intervingut? (nom i tipus dels principals actors).

-En quina fase del procés han intervingut? (Diagnòstic, Implementació, Control)

-Quin tipus d'intervenció han tingut? (impulsor, finançador, etc.).

Servei de Mediació Ciutadana i Comunitària de l’Ajuntament del Prat (Curro i Gala)(Administració local) | Fase de la intervenció (Diagnosi, Disseny, Implementació, Avaluació…): Diagnosi, Disseny, Implementació, Avaluació | Tipus d’intervenció (Gestor, Impulsor, Financer…): Impulsor, Coordinador, Execució tècnica, Avaluació

Club Barcelonista Terlenka (Directiva) (Associació esportiva) | Fase de la intervenció (Diagnosi, Disseny, Implementació, Avaluació…): Diagnosi, Implementació, Avaluació | Tipus d’intervenció (Gestor, Impulsor, Financer…): Corresponsable intern, Facilitador

Entrenadors/es i equip tècnic del Terlenka (Associació esportiva) | Fase de la intervenció (Diagnosi, Disseny, Implementació, Avaluació…): Diagnosi, Implementació, Avaluació | Tipus d’intervenció (Gestor, Impulsor, Financer…): Agents de canvi, Participants clau, Co-creadors de valors
Jugadors/es i famílies (Comunitat esportiva) | Fase de la intervenció (Diagnosi, Disseny, Implementació, Avaluació…): Diagnosi, Implementació, Avaluació | Tipus d’intervenció (Gestor, Impulsor, Financer…): Participants, Co-creadors de valors

Mossos d’Esquadra (Víctor Corbatón) (Administració Autonòmica) | Fase de la intervenció (Diagnosi, Disseny, Implementació, Avaluació…): Diagnosi, Implementació | Tipus d’intervenció (Gestor, Impulsor, Financer…): Col·laborador extern

Àrea d’Esports (Ajuntament) – Olga Asensio (Administració Local) | Fase de la intervenció (Diagnosi, Disseny, Implementació, Avaluació…): Diagnosi, Implementació, Avaluació | Tipus d’intervenció (Gestor, Impulsor, Financer…): Suport institucional, Coordinació

Equipaments Esportius – Pau Aldazábal (Administració Local) | Fase de la intervenció (Diagnosi, Disseny, Implementació, Avaluació…): Implementació, Avaluació | Tipus d’intervenció (Gestor, Impulsor, Financer…): Suport logístic i Coordinació

Justícia Juvenil de la Generalitat (Administració Autonòmica) | Fase de la intervenció (Diagnosi, Disseny, Implementació, Avaluació…): Diagnosi (origen), Implementació | Tipus d’intervenció (Gestor, Impulsor, Financer…): Col·laborador institucional

Aficionats i entorn social (Comunitat) | Fase de la intervenció (Diagnosi, Disseny, Implementació, Avaluació…): Diagnosi, Implementació | Tipus d’intervenció (Gestor, Impulsor, Financer…): Públic objectiu extern i participants clau

Quins recursos econòmics s'han emprat?  Només s’aplicarien despeses de capítol 1 i capítol 2 , com a dedicació de recursos humans del propi servei. 

-Total euros de tot el projecte: 0€

-Total euros darrer any: 0€

-Pot explicar les característiques generals del finançament: programa executat per personal de serveis municipals.

Quines han estat les fonts dels recursos econòmics:

Nom de la entitat que dona finançament: Ajuntament del Prat de Llobregat | Total anual (Euros): 0 € | Total previst per tot el projecte (Euros): 0 €

Quins han estats els recursos humans utilitzats (total de persones contractades, funcionaris, voluntaris que han intervingut i activitats realitzades)

• Servei de Mediació Ciutadana i Comunitària (Ajuntament del Prat):
  • 2 tècnics municipals (Curro i Gala) responsables de la coordinació, conducció de cercles, enquestes, observació de partits i seguiment.
• Club Barcelonista Terlenka:
  • Directiva (aprox. 4 persones) implicada en el disseny i implementació.
  • Entrenadors/es i equip tècnic (aprox. 20 persones) participants en cercles i taules de treball compartides.
• Jugadors/es i famílies:
  • Més de 40 jugadors/es i les seves famílies (participació en cercles i enquestes).
• Grup motor extern:
  • Mossos d’Esquadra (1 representant: Víctor Corbatón).
  • Àrea d’Esports (1 tècnica: Olga Asensio).
  • Equipaments Esportius (1 tècnic: Pau Aldazabal).
• Activitats realitzades:
  • Cercles de diàleg participatius (ja s’han fet 10 cercles )
  • Enquestes a jugadors/es i famílies per recollir percepcions.
  • Observació de partits de diferents categories (camp, banquetes, àrbitres i graderia) per obtenir dades objectives sobre convivència.
  • Publicacions de comunicació per difondre el projecte.

Altres recursos utilitzats (Instal·lacions, eines, maquinària, etc., que s'han emprat a la pràctica)

Instal·lacions:

• Camp de futbol del Club Barcelonista Terlenka (espai principal per a partits i observacions).
• Sales polivalents i equipaments esportius municipals (com l’Equipament Estruch) per a cercles de diàleg.

Eines:

• Eines de recollida de dades: enquestes (digitals i en paper), qüestionaris, informes d’observació.
• Suport audiovisual i xarxes: per documentar sessions i propostes de comunicació interna/externa.

1. S’ha realitzat amb metodologia participativa? Quina? En quines fases?

Quina metodologia?

• Cercles de diàleg restauratius: espais estructurats on tots els estaments (jugadors/es, entrenadors/es, famílies, directiva, equip tècnic i agents externs) participen activament.
• Enquestes inicials i finals: per recollir percepcions i avaluar canvis.
• Procés participatiu documentat: amb identificació de necessitats, identificació de valors i responsabilització dels actors.
• Treball de co-creació: redefinició de la cultura de valors del club amb la implicació directa de tots els públics interns i externs.

En quines fases?

• Diagnosi: cercles de diàleg per detectar necessitats, enquestes a jugadors/es i famílies, observació de partits.
• Disseny: definició col·lectiva dels valors i accions a implementar.

1. Comunicació realitzada (interna i externa)

• Publicació externa i interna a xarxes per comunicar la creació del projecte (xarxes socials, canals municipals).

Quins són els principals productes de l'experiència?  Els productes són els assoliments concrets que s'han aconseguit amb la implementació de la pràctica. Per exemple, una pràctica ambiental pot haver produït una reforma en la normativa, o la creació d'una nova entitat, o una modificació en els procediments, o noves instal·lacions o equipaments, etc. (cal no confondre-ho amb impactes).

• Implementada una cultura restaurativa dins el club
• Creació d’una nova cultura de valors del club
• Nou protocol de gestió de conflictes en el club
• Transformació del codi ètic sancionador del club a un Codi ètic restauratiu
• Dissenyat un pla de cercles de convivència dins l’estructura del club.
• Dissenyat un Pla de Convivència i Respecte a les Graderies : Programa graderies positives.

Quina documentació ha produït la pràctica? (ex: informe, conveni, memòria, diagnosi, pla, etc.)

Diagnosi, memòria del projecte, informes d’avaluació.

Ha rebut algun reconeixement (Premis, mencions, estudis i investigacions d'altres institucions, presentacions a congressos, etc.)

Sí, el Departament de Justícia i Qualitat Democràtica ens va demanarfer una sessió metodològica del projecte en el Centre de Mediació de Catalunya, com una molt bona pràctica en l’àmbit de la mediació esportiva.

Registre de la sessió metodològica:

Quins impactes ha tingut la experiència? Els impactes són els beneficis o efectes que ha tingut la implementació de la pràctica sobre un col·lectiu, una activitat o un territori determinat. Per exemple, l'aplicació d'una normativa sobre aigües ha fet disminuir un 10% el consum d'aigua d'ús domiciliari.

Cal tenir en compte que la pràctica està en marxa per tant es tracta de impactes esperats.

• Millora de la comunicació i cohesió entre entrenadors, famílies, jugadors/es i directiva.
• Reducció de conflictes dins i fora del camp.
• Millorada la seguretat i inclusivitat per a la pràctica esportiva.
• Dotació de recursos per millorar les competències emocionals i relacionals de jugadors/ores, entrenadors/ores, famílies i directiva.
• Formació de mediadors/es esportius dins del club per donar continuïtat al projecte.
• Millora de la imatge interna i externa del club
• Increment de la col·laboració i sentiment de pertinença dins del club.

S'ha realitzat alguna avaluació de l'experiència?

• Indicadors de convivència definits per mesurar l’impacte (quantitatius i qualitatius).

​Quin Tipus d'avaluació s'ha realitzat? (interna-externa, qualitativa-quantitativa) i qui ha realitzat l'avaluació?

Recollida d’informació a través:

• Cercles de diàleg (observacions i testimonis).
• Enquestes inicials a jugadors/es, famílies i entrenadors/es.
• Informes d’observació de partits (camp, banquetes, graderia).

Descrigui observacions generals i aspectes assolits respecte als objectius inicials (Principals transformacions produïdes)

Quins són els punts forts de la pràctica? (aspectes innovadors, transformacions

• Innovació metodològica; restaurativa i participativa
• Estratègia en xarxa, que connecta actors interns i externs per crear un ecosistema de convivència i seguretat,  sumar esforços, compartir responsabilitats i generar impacte col·lectiu per reduir violències i millorar l’ambient esportiu.
  • Interns: Jugadors, entrenadors, famílies, directiva, tècnics, manteniment
  • Externs: Mossos, Esports, Educació, Policia Local, veïns, afició graderia,  aficionats radicals, equipament esportiu Estruch,
• Impacte comunitari: projecte que transforma la comunitat: més de 500 infants, joves i famílies del Prat implicats en la construcció d’un esport segur, respectuós i inclusiu.
• Alta replicabilitat, amb adaptació a context i implicació comunitària.

Quins són els punts febles de la pràctica?

• Recursos tècnics i econòmics limitats

Quines són les propostes de millora de la pràctica?

• Dotar i Estabilitzar de  finançament, i més recurs tècnics al projecte.
• Potenciar la dimensió comunitària
  • Incrementar impacte i intervenció de Cercles de diàleg amb famílies i afició per reforçar la convivència.
• Formació en valors i gestió emocional
  • Incrementar aquesta formació en entrenadors i famílies.
•  Estratègia en xarxa
  • Millorar coordinació amb actors externs (Mossos, Policia Local, Educació, Esports, veïns) per establir protocols restauratius en situacions de tensió.
  • Crear un Comitè de Convivència Esportiva amb representants del club i institucions.
• Inclusió i diversitat
  • Visibilitzar més aquest equip en jornades comunitàries.
  • Fer campanyes que vinculin inclusió amb valors restauratius.
• Comunicació i impacte
  • Més campanyes de comunicació
  • Posar en valor l'impacte: "Més de 500 infants, joves i famílies del Prat implicats en la convivència esportiva".
  • Crear infografies amb dades d'impacte i difondre-les en xarxes socials i partits.

Possibilitat de replicar la pràctica en altres àmbits (Descripció de dificultats o condicions per a replicar la pràctica.)

Alta replicabilitat de la pràctica:

 “La metodologia és transferible a altres clubs, escoles i entitats esportives perquè es basa en valors universals i eines restauratives.”

Els cercles de diàleg, la formació en valors i l’estratègia en xarxa són aplicables a qualsevol entorn esportiu amb voluntat de millorar la convivència.

Condicions per a la replicabilitat

1. Compromís institucional
   • Cal que el club o entitat tingui voluntat real de treballar en valors i convivència.
2. Formació prèvia
   • Entrenadors, famílies i mediadors han de rebre formació en cultura restaurativa.
3. Xarxa de suport
   • Implicació d’actors externs (educació, seguretat, comunitat) per garantir sostenibilitat.
4. Recursos humans i temps
   • Necessitat de persones referents i espais per fer cercles i tallers.
5. Adaptació al context
   • Cada club té una realitat diferent (tipus d’afició, dimensió, recursos).

Dificultats possibles

• Resistència al canvi en clubs amb cultura molt competitiva.
• Manca de recursos econòmics o humans per mantenir la pràctica.
• Coordinació complexa amb actors externs en entorns grans.

Valors transversals identificats:

Valors recollits de forma repetida en les sessions:

• Respecte,
• Humilitat
• Companyerisme/Unió
• Convivència
• Joc net/Fair play
• Empatia
• Responsabilitat
• Autocontrol
• Resiliència
• Passió
• Confiança
• Disciplina
• Creativitat
• Comunicació
• Inclusió
• Educació/Aprenentatge
• Cooperació
• Gratitud

Expressió dels valors per àmbit (camp, vestidor, banqueta, graderia)

• Camp
  • joc net
  • respecte al rival i a l’àrbitre
  • humilitat (saber guanyar i perdre
  • passió i esforç
  • fer equip
  • autocontrol en decisions arbitrals

• Vestidor
  • respecte entre grups
  • comunicació positiva
  • cohesió i companyerisme
  • disciplina i puntualitat
• Banqueta
  • gestió emocional
  • coordinació tècnica
  • exemple del capità i entrenador
  • resiliència en ratxes negatives

• Graderia
  • respecte i convivència
  • delegats de grada
  • implicació de famílies
  • evitar alcohol/conflictes

Valors declarats pel club i participants:

• Respecte
• Companyerisme
• Humilitat
• Passió
• Esportivitat
• Confiança
• Disciplina
• Inclusió
• Educació
• Unió
• Compromís
• Amistat

Valors proposats per incorporar o reforçar:

• Resiliència
• Autenticitat
• Autocontrol
• Empatia
• Tolerància
• Persistència
• Responsabilitat
• Esforç
• Creativitat
• Cooperació
• Honestedat
• Innovació
• Gratitud
• Espiritualitat