divendres, 20 juny, 2025 - 12:00
L’Almeuritme d’enguany ha esdevingut una retrospectiva de totes les edicions anteriors: des dels seus inicis al 2011 amb un format més experimental que buscava generar música a través d’aquelles persones que deien no saber-ne fer, fins al 2024 amb un “Adelante Bonaparte” d’Enric Montefusco que consolida el projecte deixant el llistó ben alt.
En aquesta quinzena edició del projecte, acompanyats de Elsabeth Produccions, s’ha revisat cada edició per a extreure’n una localització i un pla exemplificatius i construir el videoclip de “Cantares” com un collage de bocins de cada Almeuritme. No només s’han visitat espais que han anat mutant i transformant-se, sinó que també s’ha fet una gran feina de fotografia per a calcar els plans al mil·límetre. Un detallisme que pretén evocar amb només un pla a cadascun d’aquests quinze anys que han anat nodrint el projecte, connectant-lo amb persones, espais i músiques diferents. No només els espais ens remeten al passat del projecte, sinó que també comptem amb participants que ens han acompanyat al llarg d’aquests 15 anys de vida de l’Almeuritme.
En aquest aniversari del projecte, músics de diverses edats de la ciutat, alumnes de L’Escola d’Arts en Viu, persones que fan ús dels bucs d’assaig de La Capsa i la Banda de Música del Prat, han fet una versió de la cançó “Cantares” de Joan Manuel Serrat. Han pogut treballar la cançó de la mà de Jofre Bardagí, nebot de Serrat i també músic i fill del Mestre Bardagí, productor i company de Serrat. Els participants han pogut compartir tres assajos amb ell, podent perfilar de forma conjunta la producció de la cançó protagonista d’aquest any.
L’enregistrament de la versió va tenir lloc a l’Estudi de La Capsa el passat mes d’abril i durant quatre dies de maig es va rodar el videoclip.
150 anys des del naixement d’Antonio Machado, 30 anys de La Capsa i 15 anys de l’Almeuritme. Per a retre homenatge i celebrar tots aquests esdeveniments, va sorgir la idea de fer-ho amb un dels temes més emblemàtics de Joan Manuel Serrat, “Cantares”. Publicat el 1969 al seu àlbum “Dedicado a Antonio Machado, poeta”, la cançó pren com a punt de partida els versos de Machado, convertint-los en una peça que apel·la al pas del temps, el sentit del camí vital i la importància de la memòria (individual i col·lectiva). Un himne d’esperança que no canvia amb els anys, sinó que permet connectar generacions i mutar a la vegada que ho fa el nostre entorn. Coincidint amb el Dia de la Música, l’Almeuritme vol reivindicar la capacitat de la música i la poesia per donar veu a les experiències compartides, així com posar la mirada en la força de tot allò col·lectiu.
Els videoclips Almeuritme han anat mutant durant aquestes catorze edicions. Així, en les edicions de 2011 i 2012, Pedro Pina componia un tema a partir dels enregistraments audiovisuals fets per la ciutadania a peu de carrer. A partir de l’any 2013, diferents músics de la ciutat tocaven en espais de la ciutat un tema conjunt: Déjame Vivir con Alegría de Vainica Doble (2013), Pon tu Mente al Sol d‘El Niño Gusano (2014), Magic del grup Chucho (2015) i Alegria del grup mallorquí Antònia Font (2016). El 2017, sota el lema Música i Memòria, Almeuritme es va convertir en un document sonor del Prat, en el qual la gent del carrer compartia quines eren les cançons que havien marcat la seva vida, que, després, van ser interpretades per gairebé una trentena de músics. El 2018, es va incorporar la novetat de convidar Sidonie a participar al costat dels músics de la ciutat en el procés de creació de la versió de la seva cançó Estáis Aquí. Els assajos compartits entre la banda i els músics van durar sis setmanes i van atorgar el caràcter final a la cançó.
Per a l’edició del 2019, es va compondre la primera cançó original del projecte Aeropuerto del Prat en un procés de creació col·lectiva juntament amb el grup musical Los Ganglios. L’any 2020, recuperàvem la fórmula del 2018, aquest cop amb Els Pets i el seu tema Bon dia tot i que el procés de creació va coincidir amb la declaració de l’estat d’alarma i el videoclip i gravació de la cançó es van realitzar de manera confinada, cosa que va donar lloc a un document que retracta el moment i el temps viscut en la distància i de manera col·lectiva.
L’edició de 2021 va comptar amb la participació de més de 200 músics molt joves i El Petit de Cal Eril, versionant el seu tema Amb Tot. Els espais naturals van ser els protagonistes del videoclip amb la voluntat de plasmar la diversitat de paisatges del territori, en què hi conviuen tan grans infraestructures de transport, industrials i urbanes amb zones agrícoles i naturals d’un alt valor amb un hàbitat únic de flora i fauna.
Per l’edició del 2022, Alondra Bentley va treballar amb dotze músics de la ciutat per versionar el seu tema Si Tuviera amb un videoclip que va voler reflexionar sobre com la vida que imaginem queda molts cops bastant lluny de la nostra realitat. Haver de deixar de fer el que de veritat ens agrada i ens omple, per la inèrcia i les obligacions de la rutina diària i no poder dedicar temps a aprendre coses noves i viure un estil de vida tranquil, sostenible i enriquidor.
L'edició de 2023 els músics juntament amb Miqui Puig van adaptar la cançó Bonito Es de Los Sencillos. Un ràdio cassette dels 80’s va servir de vehicle per a rendir un petit homenatge a comerços emblemàtics de la ciutat i a les persones que amb el seu treball han els han mantingut vius durant dècades.
L’any 2024, divuit músics juntament amb Enric Montefusco van versionar Adelante Bonaparte de Standstill. El Prat es va omplir d’unes xarranques metafísiques per a gravar un videoclip d’allò més oníric que parlava del poder de la música per a impulsar-te cap endavant, de la força que té l’art per a elevar-nos.