dilluns, 31 maig, 2021 - 14:30

L’Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública (AMAP) ha convocat l’acte aquest matí a Terrassa

Més de 40 municipis de Catalunya denuncien una estratègia de ‘lawfare’ de les gestores privades contra els processos de remunicipalització

Han signat un manifest conjunt en defensa de l’aigua pública.

L’Ajuntament del Prat s’ha sumat a l’acte del món local per defensar la gestió pública de l’aigua.

Aquest matí, s’han donat cita a Terrassa més de 40 alcaldes, alcaldesses i representants del municipalisme català per presentar un manifest conjunt contra la judicialització de les remunicipalitzacions del servei local de l’aigua.  L’acte l’ha convocat l’Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública (AMAP), de la qual forma part l’Ajuntament del Prat, que n’exerceix la vicepresidència. L’alcalde del Prat, Lluís Mijoler, ha representat la ciutat en aquesta trobada.

El punt en comú de la majoria d’aquests municipis és que han vist com, durant els darrers anys, els seus processos de recuperació de la gestió directa del servei de l’aigua s’havien de decidir als jutjats. Tot i que es tracta d’una competència reservada als ajuntaments, i que la llei reconeix que són justament aquests els que han de decidir quin és el model de gestió que més s’escau, els convocats de la trobada històrica d’avui denuncien una estratègia de ‘lawfare’ dirigida pels operadors privats, que recorren i impugnen sistemàticament les decisions dels consistoris. En el cas del Prat, la gestió pública de l’aigua va ser pionera arreu de Catalunya i és gestionada per la societat municipal Aigües del Prat, creada el 1988.

Si bé els conflictes judicials que han transcendit a l’opinió pública són els associats a les poblacions més grans, com el de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Terrassa o Girona, la realitat és que aquesta pràctica judicial s’ha estès per arreu, fins i tot a municipis que amb prou feines arriben als 1.000 habitants, com ara Vila-rodona, Figaró-Montmany o St. Vicenç de Torelló.

Avui a Terrassa s’ha denunciat especialment l’actitud d’Agbar, que sistemàticament està impugnat les decisions democràtiques dels municipis per recuperar la gestió directa, promovent tota mena de litigis. Al manifest presentat avui, els diferents municipis denuncien contundentment “l’obsessió d’Agbar d’avantposar els seus interessos i la seva necessitat de repartir beneficis i dividends, a costa de les decisions democràtiques dels ajuntaments, la sobirania municipal, l’interès públic i la voluntat de la seva ciutadania de mantenir un servei essencial i un dret humà com l’aigua sota l’esfera pública”. Al manifest denuncien també una estratègia que, fins i tot, està impedint que els municipis obrin el debat a la seva ciutadania sobre quin model de gestió voldrien. Seria el cas recent de Barcelona, on s’ha impedit mitjançant una impugnació judicial la consulta ciutadana sobre la gestió de l’aigua que volia impulsar l’Ajuntament, “criminalitzant càrrecs electes, funcionaris públics i la societat civil organitzada que la va promoure”.

Segons diu el manifest, “s’ha arribat a un punt que quan un ajuntament, després d’una decisió democràtica del seu ple municipal, emprèn el camí cap a la gestió pública de l’aigua, no només ha de fer front als reptes tècnics, organitzatius i administratius que suposa assumir el servei, sinó que també s’ha de preparar per fer front a contenciosos i litigis”. Això afecta especialment als municipis més petits, amb poc personal i recursos limitats, que també han estat força presents a la trobada.

Durant la trobada d’avui, els càrrecs electes dels diferents municipis participants s’han fet una fotografia conjunta a l’històric dipòsit de Can Boada de Terrassa. Entre els assistents, liderats per l’amfitrió de la trobada, l’alcalde de Terrassa Jordi Ballart, hi havia dos regidors de la ciutat de Barcelona, Janet Sanz (Tinenta d’alcaldessa de al capital catalana) i Eloi Badia (vicepresident, a més, de l’Àrea Metropolitana de Barcelona), a més de l’alcaldessa de Sant Cugat del Vallès, Mireia Ingla, l’alcalde de Manresa. Marc Aloy, el president del Consell Comarcal d'Osona i alcalde de Sant Julià de Vilatorta, Joan Carles Rodríguez, a més de representants electes dels consistoris de Girona, Badalona, Cerdanyola, el Prat de Llobregat, Molins de Rei, Ripollet i Vilafranca, entre d’altres. Per part de l’Ajuntament del Prat, hi ha assistit l’alcalde, Lluís Mijoler, i el tinent d’alcalde de Serveis i Ciutadania, Quim Bartolomé.

Terrassa, amfitriona de l’acte d’avui, ha estat una de les ciutats referents en la lluita per l’aigua pública, quan el 2019 va estrenar la gestió pública de l’aigua després d'un llarg procés que ha comptat amb una forta oposició de Mina, la concessionària del servei des del 1941 i filial d'Agbar.

Els municipis que s’han sumat a l’acte d’avui són els següents:

Arenys de Munt, Badalona, Balenya, Barcelona, Bellpuig, Campdevànol, Camprodon, Cerdanyola, Collbató, Corbera de Llobregat, El Brull, el Prat de Llobregat, Figaró-Montmany, Girona, La Bisbal d'Empordà, La Granada, Llanars, Llinars del Vallès, Manresa, Molins de Rei, Montcada i Reixac, Montornès del Vallès, Olèrdola, Olost, Pacs del Penedès, Ripollet, Salt, Sant Boi de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Llobregat, Sant Hilari Sacalm, Sant Llorenç d’Hortons, Sant Vicenç de Torelló, Santa Coloma de Cervelló, Santa Margarida i Els Monjos, Sarrià de Ter, Terrassa, Torelló, Tremp, Vila-rodona, Vilafranca del Penedès, Vilatorta i Vilobí del Penedès.

A més, hi ha participat el Consorci per la Gestió Integral de l’Aigua de Catalunya i la vicepresidència de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.