divendres, 19 novembre, 2021 - 20:30
Lluís Tejedor rep el títol de fill adoptiu del Prat en un acte celebrat al Teatre L’Artesà
L’actual alcalde del Prat, Lluís Mijoler, li ha lliurat el diploma de fill adoptiu, acompanyat d’una peça artística, obra de Manel Álvarez, i li ha expressat el seu agraïment pel seu impuls i dedicació al progrés de la ciutat.
El Teatre L’Artesà ha acollit aquest divendres, 19 de novembre, a la tarda l’acte de lliurament del títol de fill adoptiu del Prat a Lluís Tejedor, que va ser alcalde de la ciutat entre 1982 i 2019. S’ha volgut reconèixer així la seva contribució a la millora i transformació experimentada per la ciutat des dels anys 80 fins a l’època contemporània.
Lluís Tejedor, que ha viscut des dels 9 anys al Prat quan la seva família es va traslladar a viure a la ciutat des de Cifuentes (Guadalajara), ha rebut el títol de fill adoptiu en un acte que ha comptat amb una assistència multitudinària. Hi han assistit tant veïns i veïnes com representants del teixit associatiu pratenc i persones que, des de diferents càrrecs públics tant d’institucions d’àmbit local com català o estatal, van coincidir i treballar amb ell durant la seva etapa al capdavant de l’alcaldia.
L’actual alcalde, Lluís Mijoler, ha estat l’encarregat de lliurar el diploma del títol de fill adoptiu a Lluís Tejedor, juntament amb una peça artística, obra de Manel Álvarez. En rebre el títol, Tejedor ha assegurat: "per mi ha estat un regal de la vida poder ser primer servidor public de la ciutat del Prat". Tejedor també ha volgut compartir aquest reconeixement "amb tots els companys i companyes dels grups amb els que hem estat treballant al llarg d'aquests anys. Això és un treball en equip, nomes un equip amb valors compartits pot avançar per fer una ciutat millor", ha declarat Tejedor, que també ha agraït la col·laboració i el compromís a la resta de grups municipals, a les entitats i als i les ciutadanes. "El Prat es el resultat de molt trebqll i moltissima gent; és un projecte compartit", ha dit Tejedor, que ha acabat advertint dels reptes que afrontem actualment i ha reivindicat que "la primera trinxera per salvar la democracia seguirà sent el municipalisme".
L’actual alcalde li ha expressat així el seu agraïment tot titllant-lo de "mestre" tant per a ell com per a moltes altres persones. "Lluís Tejedor ha estat un gran mestre en res-publica: en la cura d’allò que és comú", ha declarat l'alcalde Mijoler, tot destacant que Tejedor "ens ha llegat una forma de fer i uns valors", basats en el compromís social, el rigor i la capacitat de treball, l'honestedat, la transparència i el convenciment que "la nostra forma de construir un món més just i amable és fer un Prat més just i amable". "Com a pratencs i pratenques, avui amb aquest reconeixement tornem a reivindicar aquest model de ciutat, aquest ideal, que ens ha portat al Prat d’avui per construir, també, el Prat del futur", ha conclòs Mijoler.
D’aquesta manera, ha conclòs un emotiu acte en què s’ha recordat i reconegut la contribució de Lluís Tejedor a la ciutat, tant a través de diferents parlaments com amb la projecció de vídeos sobre el desenvolupament i progressos del Prat des dels anys 80 fins a principis del segle XXI. L’acte també s’ha pogut seguir en directe a través de elprat.tv, que ha realitzat la seva retransmissió en directe per streaming.
La tinenta d’alcaldia del Prat Alba Bou, encarregada d’instruir l’expedient de nomenament de fill adoptiu, ha exposat a l’inici de l’acte els motius que van portar el consistori a impulsar aquest reconeixement. L’Ajuntament va iniciar aquest procés per tal d’agrair i reconèixer la decisiva contribució de Tejedor al progrés i millora de la ciutat des dels anys 80, quan la ciutat arrossegava fortes mancances urbanístiques o d’infraestructures del període de la Dictadura franquista, fins als nostres temps. La proposta de nomenament de Lluís Tejedor com a fill adoptiu ha rebut el suport d’un total de 344 persones i diverses associacions i personalitats que ha tingut relacions personals amb Tejedor en l’exercici del seu càrrec. A més, va ser ratificada pel darrer ple municipal del 3 de novembre, amb la unanimitat de tots els grups municipals.
Després d’exposar els motius del nomenament de Lluís Tejedor com a fill adoptiu, s’han projectat tres vídeos sobre la trajectòria de la ciutat en diferents de les seves etapes com a alcalde. El primer s’ha centrat en la dècada dels 80 i s’ha complementat amb la intervenció de Manel Bou, regidor de l’Ajuntament del Prat entre 1979 i 1999, primer pel PSUC i després per ICV. El segon vídeo s’ha dedicat a la dècada dels 90 i a la transformació experimentada pel territori en aquesta època, tema que ha centrat la intervenció de José García, regidor del Prat entre 1999 i 2015 pel PSC. Finalment, el tercer vídeo s’ha dedicat al segle XXI i especialment a la transformació de la ciutat a partir de l’educació i la cultura. Durant el darrer mandat de Lluís Tejedor al capdavant de l’alcaldia, es va impulsar el programa IntersECCions, precisament per facilitar l’accés en igualtat d’oportunitats al coneixement i reforçar el vincle de la comunitat amb els centres educatius i culturals. Per això, l’encarregada d’intervenir sobre aquesta etapa ha estat Pilar Eslava, actual tinenta d’alcaldia d’Educació i Cultura.
L’acte ha comptat amb la presència de diverses personalitats que van mantenir relacions personals i institucionals amb Lluís Tejedor des de diferents responsabilitats institucionals i polítiques. Hi han assistit José Montilla, president de la Generalitat de Catalunya entre 2006 i 2010; Damià Calvet, president del Port de Barcelona; Josep Vendrell, director del gabinet de la vicepresidència segona del Govern de l’Estat; Lídia Muñoz, alcaldessa de Sant Feliu de Llobregat; Isabel García, alcaldessa de Santa Perpètua de Mogoda; Laura Campos, alcaldessa de Montcada i Reixach; Javier Pacheco, secretari general de CCOO a Catalunya; Candela López, coordinadora Nacional de Catalunya en Comú; Salvador Milà, director de presidència de l’AMB; Pere Macias, conseller de Política Territorial i Obres Públiques entre 1997 i 2001; Francesc Baltasar, alcalde de Sant Feliu de Llobregat entre el 1979 i 2000 i conseller de Medi ambient i Habitatge entre 2006 i 2010; i Jordi San José, alcalde de Sant Feliu de Llobregat entre 2011 i 2019.
L’acte ha finalitzat amb la intervenció de Lluís Tejedor, després de rebre el diploma que el reconeix com a fill adoptiu de la ciutat. La moderació de la cerimònia ha anat a càrrec de la periodista Milagros Pérez Oliva i ha comptat amb una ponència inaugural de Joan Subirats, catedràtic emèrit en Ciències Polítiques de la UAB. També s’ha comptat amb l’amenització musical de la Big Band de l’Escola d’Arts en Viu del Prat.
El compromís de Lluís Tejedor amb la ciutat
Lluís Tejedor i Ballesteros va néixer a Cifuentes (Guadalajara) l’any 1952, però es va traslladar al Prat amb només 9 anys amb la seva família. Va estudiar enginyeria tècnica electrònica, camp al qual es va dedicar professionalment durant la seva joventut i, encara en la clandestinitat, es va afiliar a les joventuts del PSUC l’any 1974. A les primeres eleccions municipals democràtiques de 1979, va ser el número 2 de la candidatura d’aquest partit al Prat, que estava encapçalada per Antonio Martín Sánchez. El PSUC va guanyar les eleccions i es va designar alcalde Antonio Martín, mentre que Lluís Tejedor va assumir la tinença d’alcaldia amb competències a l’àrea d’urbanisme. Però, el 26 de desembre de 1981, l’alcalde Antonio Martín va morir a causa d’un accident de trànsit. Posteriorment, Tejedor va assumir l’alcaldia de forma accidental fins que el ple extraordinari del 2 de març de 1982 l’escollí alcalde.
Des d’aleshores, va guanyar i va revalidar l’alcaldia en totes les eleccions municipals fins a la convocatòria de 2015, sota les diferents candidatures impulsades pel seu espai polític, primer el PSUC (1979-1983) i després Iniciativa per Catalunya en coalició amb formacions com EUiA, Els Verds o Entesa pel Progrés Municipal, amb variacions en les diferents conteses electorals. Un cop anunciada la seva voluntat de no repetir com a candidat, de manera simbòlica, va tancar la candidatura El Prat En Comú-En Comú Guanyem a les eleccions de 2019. Durant tot aquest període, ha mantingut el seu compromís amb el municipalisme, descartant exercir càrrecs fora de l’àmbit local.
De l’etapa de Lluís Tejedor al capdavant de l’alcaldia, cal destacar el seu impuls perquè la ciutat superés els forts dèficits urbanístics, d’infraestructures, sanejament o equipaments que patia als anys 80, degut a la manca de resposta de les autoritats franquistes a les necessitats socials i a l’augment de població que havia comportat també al Prat l’onada migratòria dels anys 60 des de diferents zones rurals d’Espanya fins a nuclis urbans industrials. El Prat dels 80 inicià un procés de millora i creixement que responia a criteris de racionalització de l’espai públic, d’ordenació de les construccions i d’equilibri entre els diferents entorns i barris de la ciutat.
Tejedor també va ser clau en les negociacions del Pla Delta de 1994. A principis dels 90, i resoltes les necessitats més urgents de la ciutat durant la dècada anterior, l’Ajuntament es va focalitzar en el repte de construir un model de ciutat basat en l’equilibri respectuós entre les persones i el territori, en un moment en què el delta del Llobregat es trobava sotmès a una forta pressió, entre d’altres qüestions, pel creixement urbanístic associat a la celebració dels Jocs Olímpics del 92. En aquest context, es va signar el Pla Delta (1994), amb el compromís de totes les administracions, que va suposar una solució de consens per vertebrar i fer compatibles el conjunt de necessitats logístiques, de transport i d’infraestructures, mediambientals i territorials de l’entorn. El procés negociador del pla es va allargar tres anys i l’Ajuntament del Prat va tenir un paper clau per potenciar els valors ambientals del delta.
De la segona meitat dels 90 i principis del segle XXI, cal afegir els significatius avenços del Prat pel que fa a equipaments culturals, cívics i esportius i l’aposta de Lluís Tejedor per promoure la igualtat d’oportunitats en l’accés a l’educació i la cultura com a eines de transformació social, a través de programes com IntersECCions (Educació, Cultura i Comunitat). Les millores a la ciutat, i del seu teixit associatiu i cultural, també han contribuït al sentiment de pertinença i d’arrelament a la ciutat dels pratencs i pratenques.
