divendres, 26 abril, 2024 - 11:45

I Cimera de les Comunitats Energètiques, al Prat de Llobregat

Lluís Mijoler: “Esperem un marc jurídic que ens protegeixi davant dels grans i ens doni avantatge respecte als que sempre tenen el vent a favor del poder de l’energia”

• El Prat de Llobregat acull una trobada d’alt nivell que reuneix representants de comunitats energètiques d’arreu de l’estat i d’altres països amb institucions, juristes i finançadors. 

• L’alcalde pratenc ha obert l’acte posant en valor l’experiència pionera d’Energia del Prat i assenyalant els reptes del sector.

• Els assistents signaran un manifest que reivindica viure la transició energètica junts i en comunitat.

L’alcalde del Prat de Llobregat, Lluís Mijoler, ha obert la I Cimera de les Comunitats Energètiques de l’estat, que va arrencar ahir dijous i finalitzarà avui al municipi baixllobregatí, reivindicant la necessitat d’organització del sector i un marc jurídic més favorable. La jornada, que està impulsada per la Unión Española Fotovoltaica (UNEF), amb la col·laboració de l'equip del projecte ComEnerSys. reuneix representants de comunitats energètiques i experts en aquest àmbit amb representants d’institucions públiques i d’entitats financeres amb l’objectiu de debatre, compartir coneixements i traçar estratègies davant dels reptes comuns.

La participació, implicació i lideratge municipals no són senzills, ha deixat clar Mijoler en la seva intervenció en la primera de les taules de la trobada, centrada en la visió institucional de les Comunitats Energètiques. Acompanyat de la Secretària d’Acció Climàtica de Generalitat de Catalunya, Anna Barnadas, del director general de la Unión Española Fotovoltaica, José Donoso, i del director general de l’IDAE, Joan Groizard, el batlle ha volgut explicar com el model de ciutat del Prat, amb la defensa d’allò públic i de la participació comunitària com a bandera i l’equilibri entre infraestructures i protecció del territori, es reflecteix també en la manera com s’està configurant la transició energètica a nivell local.

“Volíem fer una comunitat energètica no només per a qui té un habitatge unifamiliar, sinó per a la classe treballadora” ha afirmat Miijoler, que ha apuntat a la necessitat d’implicar altre actors, com les empreses, per fer-ho possible. En aquest sentit, ha subratllat que cal pensar en gran i “casar interessos, però també els somnis de la gent, de la indústria, de la logística o de qui té una petita empresa”. L’alcalde ha posat en valor davant del sector l’experiència pionera d’Energia del Prat. L'Ajuntament va impulsar el 2023 aquesta comunitat energètica que agrupa la pròpia administració municipal, empreses i agents socials de la ciutat i ciutadania, i que neix amb la voluntat de ser la comunitat més gran de l'Estat.

Organitzar-se per millorar la regulació

A banda dels reptes i dificultats que cal afrontar a nivell intern per impulsar les comunitats energètiques, l’alcalde del Prat també ha volgut posar sobre la taula els esculls externs, com el de la regulació actual. “Esperem aquest marc jurídic favorable, que ens protegeixi davant dels grans i que ens doni avantatge respecte als que ja tenen l’avantatge de tenir sempre el vent a favor del poder de l’energia”, ha reclamat Mijoler, que ha assenyalat la necessitat d’organització dels diferents actors que estan impulsant les comunitats energètiques i ha considerat la cimera una oportunitat per avançar en aquest camí.

Un cop finalitzin les diferents taules de debat sobre temes d'interès per a les comunitats energètiques en relació a la regulació, la governança, les tramitacions administratives o el finançament, entre d’altres, les persones assistents signaran el Manifest de la I Cimera de Comunitats Energètiques i Autosuficiència Energètica. El text entén les comunitats energètiques com un instrument per fer la necessària transició energètica més democràtica i participada, i aposta perquè siguin els ajuntaments i iniciatives socials els que les impulsin. Així mateix, reclama, entre d’altres, la transposició urgent de les directives de la Unió Europea a les legislacions nacionals, això com un marc transparent i favorable que garanteixi el dret a posseir, establir o llogar xarxes de distribució i gestionar-les autònomament a les zones on operen.