El Prat agrícola - La Ribera

El Prat té tot el seu terme municipal al delta del riu Llobregat. Aquest Delta és de formació força recent i ha anat creixent fins al segle XIX, quan es consolidà la configuració natural que s’ha mantingut fins a les darreries del segle XX. La darrera modificació del territori es deu a l’acció humana, amb l’aplicació del Pla Delta, els primers anys del segle XXI.

El primitiu Delta, encara no transformat per la presència humana, era una vasta extensió d’aiguamolls, producte de les condicions creades per la barreja de mar, riu i terra en un equilibri dinàmic i delicat.

El 1266 Jaume I va concedir a la ciutat de Barcelona el dret de pasturar des de Montgat fins al Garraf. Al delta del Llobregat, aquesta concessió de pastures va marcar el conflicte entre pagesos i ramaders. La necessitat de pas per als ramats provocà l’augment de camins, en especial a les millors zones de pastura, com els sectors de la Bunyola, l’Albufera i el Remolar.

Les terres del Prat van començar a ser habitades cap al segle X, molt més tard que als pobles veïns, i durant segles, fins a arribar al segle XX, hi haurà un clar domini del camp sobre la ciutat.

Vegeu informació sobre el Canal de la Dreta al menú d’Elements d’interès històric

Entre els anys 1895 i 1908, Manuel Bertrand compra diverses finques al Prat. La finca més important era la Ricarda, que tenia com a element característic un gran estany natural.

Vegeu informació sobre la Granja de la Ricarda al menú d’Elements d’interès històric

A l’estiu del 2011 va entrar en servei el dipòsit anti-DSU, una instal·lació destinada a reduir la contaminació per aigües brutes pluvials al canal de la Bunyola.

Quan no plou o plou poc, totes les aigües residuals del Prat es deriven a la Depuradora del Baix Llobregat. En canvi, quan plou per sobre d’un determinat volum, les aigües residuals que no pot assumir la depuradora són abocades al canal de la Bunyola, que desemboca al mar. Aquest fenomen es coneix com a descàrrega del sistema unitari (DSU).

La funció del dipòsit anti-DSU de la Bunyola és, en cas de fortes pluges, retenir fins a 15.000 metres cúbics d’aigües residuals i, un cop passat l’episodi pluvial, enviar-les a la depuradora per al seu tractament.

L’estat sanitari, i les malalties epidèmiques i endèmiques, van ser un dels principals problemes al llarg del segle XIX. El paludisme va ser una preocupació constant dels pratencs fins ben entrat el segle XX, amb importants rebrots a partir de 1914. Les causes eren: d’una banda, les deficiències del canal de la Dreta i de l’altra, la intensificació del conreu de l’arròs, que requereix l’existència de grans superfícies cobertes d’aigua.

Vegeu informació sobre el paludisme i Segismond Salgot.

Ferran Puig i Jaume Casanovas van ser els dos propietaris de terres més importants del Prat. Durant la segona meitat del segle XIX van impulsar a les seves finques la introducció del regadiu. La rendibilitat de la terra va augmentar de manera extraordinària, però els importants excedents no es podien comercialitzar correctament a causa de les dificultats en les comunicacions.

Vegeu informació sobre els propietaris al menú d’Espais de memòria

Les primeres construccions, disperses pel territori, estaven fetes amb els materials fràgils que el Delta oferia. No es va utilitzar pedra del Garraf o de Montjuïc fins als segles XV-XVI a causa de la dificultat de transportar-la.

Els antics braços de riu, en assecar-se, van ser aprofitats com a camins.

En són un exemple els camins de la Ribera, l’Albufera, el Sorral i el camí de València, que podrien tenir un origen entorn al segle XI. El camí del Sorral, paral·lel al riu, es va utilitzar per aprofitar les graves i sorres, tant apreciades per a la construcció de nous camins i el terraplenament de la dessecació de les llacunes del territori pratenc. També era emprat com a lloc de pas del bestiar dels pobles deltaics.

El riu ha estat una barrera natural amb Barcelona i Cornellà de Llobregat. Durant anys, al terme del Prat, només podien creuar-lo per un gual, indret on l’aigua és més baixa i el fons prou ferm, per passar-hi caminant.

L’aïllament dels habitants de l’Albufera i la Bunyola va comportar l’intent de crear una xarxa de camins fins al nucli urbà, però les riuades obligaven a una lluita contínua per mantenir els camins, com el de València i el de la Bunyola.

En el marc del Pla Delta s’acordà el desviament del Llobregat en el tram final. Les obres, adjudicades el març del 2001, van finalitzar el setembre del 2004. El projecte implicà el desplaçament de la sortida del riu al mar, 2,5 quilòmetres més cap al sud.

Vegeu informació sobre el desviament del riu al menú d’Espais de memòria

Els ponts sobre el riu van facilitar les comunicacions i van ser un element fonamental en el desenvolupament del Prat.

Vegeu informació sobre els ponts.

La dificultat per travessar el riu es va mantenir fins a l’establiment de la barca de passatge al segle XIII.

Vegeu informació sobre la barca.

La masoveria era el contracte de parceria en virtut del qual el masover, s’obligava a conrear la finca, a viure-hi, a actuar com a encarregat i a lliurar a l’amo la part pactada dels fruits. En el cas del Prat, les millores en l’agricultura van permetre, progressivament, rendibilitzar els conreus i obtenir beneficis. Això va possibilitar que els masovers tinguessin l’opció d’adquirir en propietat les terres que, fins a aquell moment, només treballaven.

L’estructura de les masies variava molt segons la posició econòmica de la família que les havia construït i la zona on estaven ubicades.

Vegeu informació sobre les masies al menú d’Elements d’interès històric

Can Comas: La masia actual data de 1878. Antigament, però, n’hi havia una altra, construïda entre els segles XVI i XVII, que es va enderrocar a causa del seu mal estat de conservació. Té planta baixa, pis i unes golfes molt grans. Al primer pis hi ha una galeria amb arcades.

Vegeu la fitxa de Can Comas del Catàleg Arquitectònic

El 1998 es va crear el Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat. Està format per la Diputació, el Consell Comarcal, els 14 ajuntaments dels municipis que formen la base territorial del parc, entre els quals hi ha el Prat, i la Unió de Pagesos.

L’any 2004 la masia can Comas es va reformar integrament per acollir alguns serveis del Consell Comarcal, com el control de mosquits, el cos de vigilància i diverses oficines del Parc Agrari, l’Agrupació de Defensa Vegetal del Baix Llobregat (que lluita contra les plagues dels cultius), o el Centre d’Interpretació del Parc Agrari, amb un programa pedagògic per a escolars. A més, també gestiona diversos horts d’experimentació agrària.

Per acabar l’itinerari, podem tornar a agafar el camí del Sorral i aturar-nos al mirador. Des d’aquest punt tenim la possibilitat de comprovar les dimensions de la zona de la Ribera i el protagonisme del riu Llobregat.

El Prat té tot el seu territori en el delta del Llobregat.

Vegeu informació sobre el riu Llobregat al menú d’Elements d’interès històric