Masies

Les masies responen a l’època en què es construeixen, les feines que s’hi feien i la situació geogràfica.

Generalment el nom de les masies estava vinculat o a la família propietària de la masia o a la família que hi vivia. En aquests casos, la denominació pot ser el nom propi, el cognom o un motiu amb què es coneix la família. En els casos en què els propietaris no hi vivien, se’ls hi reservava el primer pis de l’edifici, mentre la planta baixa l’habitaven els masovers.

Les cases més antigues eren les de la Ribera. Aquestes, juntament amb algunes de la Bufera o Albufera, tenien un segon pis, les golfes, herència de l’època en què es conreava majoritàriament cereals. A les golfes es guardava el gra o els llegums i també hi havia el celler, perquè era el lloc més sec de la casa. Els baixos eren molt humits i s’inundaven fàcilment amb les constants riuades.

Les masies variaven molt segons la posició econòmica de la família que les havia construït i la zona on estaven ubicades.

En general, a la planta baixa hi havia la zona de dia, amb l’entrada, la cuina, el menjador i la llar de foc. La majoria de cases compartien aquests tres espais en un de sol per aprofitar millor l’escalfor. El forn, a les cases que n’hi havia, també estava situat en aquest espai. Les cuines eren de llenya i molt més tard, van ser substituïdes per les anomenades cuines econòmiques, que eren de ferro per aprofitar més bé la calor, i solien tenir forn, dipòsit d’aigua i dos o més fogons. Les cases de la Bunyola, la majoria construïdes a mitjan del segle XIX arran de la introducció del regadiu, eren més modestes.