"Sóc una nova persona" (I’m A New Soul)

dimecres, 12 juny, 2019 - 09:30

Divendres 24 de maig es va celebrar la primera Jornada Intercentres de teatre al Teatre l’Artesà. Aquesta trobada es desenvolupa en el marc del programa municipal IntersECCions, que enguany proposa un espai compartit per ajudar a establir connexions entre les diferents escoles de la ciutat que gaudeixen de l’entrada d’educadors de teatre d'IntersECCions i l’Escola d’Arts En Viu.

Tot i la pluja, l’alumnat de les quatre escoles que van participar a l’Intercentres va sortir transformat de la jornada. Aquesta, conduïda per Laura Tamayo, educadora de l’Escola d’Arts en Viu, es va construir col·lectivament durant les tres sessions d’Entorn d’Aprenentatge amb els mestres dels centres participants: L’Honorable Josep Tarradellas, l’Escola Joan Maragall, l’Institut Escola i l’Escola Jaume Balmes.

Tres dinàmiques teatrals

L’Itinerari va ser el mateix per a totes les escoles, és a dir, totes van passar per les tres dinàmiques teatrals, tot i que en moments diferents. D’una banda, a la sala petita, l’educadora proposava a l’alumnat que, a partir de mobiliari i alguns objectes com ara mocadors i d’altres elements, construïssin una escenografia, un paisatge o un concepte. L’imaginari dels nens i nenes va resultar sorprenent, doncs van idear des d’un cotxe fins a un estenedor o un vestit de núvia.

A la sala de dansa, en canvi, la proposta era ben diferent, tot i que també comptava amb atrezzo. El context proposat per l’educadora era una picnic en el qual el temps meteorològic anava mutant i això transformava les sensacions físiques i emocionals i, per tant, el moviment dels nens i nenes. A través de la cançó I'm A New Soul, de Yael Naim, l’alumnat es va deixar anar i va fer volar barrets, mocadors i el seu propi cos en interacció amb els de la resta.

Finalment, a la sala gran de L’Artesà, els esperaven els músics de l’Escola d’Arts En Viu, que els acompanyarien amb música en directe, liderats per la Laura, qui va proposar improvisacions inspirades en diferents quadres, com ara Las meninas de Velázquez o L’últim sopar de Da Vinci. Les posades en escena van fer palès l’èxit d’aquest primer experiment, doncs a més d’originals i col·lectives, van resultar, per sobre de tot, transformadores, que és una de les grans fites de l’art, i per suposat, del teatre.