'A Cau d'Orella', les trucades que ens han acompanyat aquest Nadal

divendres, 8 gener, 2021 - 11:15

Més de 100 persones han volgut participar en el projecte ‘A Cau d’Orella’. Totes elles, i la implicació de la residència Penedès, el centre de dia Primer de maig, el centre Alois de l'AFA del Baix Llobregat i el projecte Antenes, han fet possible que aquesta iniciativa anés molt més enllà d’una cadena de trucades. Allò que va començar amb l’objectiu de promoure moments entre veïnes i veïns del Prat amb trucades per felicitar les festes, compartir bons desitjos per l’any nou, i regalar una petita peça literària, s’ha convertit en un intercanvi d’històries entre persones de diferents edats fins ara desconegudes.

Gràcies a les històries que ens han compartit, ens hem colat en la intimitat d’alguns d’aquests  instants tan especials per descobrir com les trucades han sigut un impuls de suport, de força i d’il·lusió en aquestes festes nostàlgiques d’un any complicat. A més, ha arribat a les nostres oïdes, que la cadena ha crescut molt més, i la gent del Prat s’ha animat també a dedicar poemes, cançons i contes als seus estimats o coneguts del barri.

Com han anat les trucades?

En una de les trucades que ha fet el Jesús Garcia, aprofitava per recordar-li a la gent gran del Centre de Dia Primer de Maig la importància d’aquests moments per “omplir-nos d’esperança, il·lusió i tenir ganes de lluitar, perquè això mai ha de faltar, les ganes de lluitar”. Compartir aquests missatges d’esperança entre totes han fet que les veïnes i veïns del Prat estiguéssim una mica més acompanyats.

La Rosario, de l’Associació de Veïns del Nucli Antic, parlava amb una veïna de com és de difícil estar separats, però també la importància de pensar en les famílies encara que estiguin lluny, i amb un poema del Jesús García li recordava que “en aquest instant, un es creu que la vida tan sols amb demanar-l’hi, pot repartir entre les persones equitatius lots d’esperança”.

La Núria, treballadora de la Cooperativa Obrera de Vivienda, dedicava a l’Angelita un poema de la Cristina Díez per parlar d’aquesta situació en la qual, encara que no ens coneixem, sabem que compartim el sentiment d’abraçar amb mirades i les ganes per poder mostrar un gran somriure als altres sense mascaretes. De fet, la Cristina ens recordava també amb un dels seus poemes “la llibertat per tocar, per moure’ns, per ser, per fer i per desfer”, i tot el que trobem a faltar més que mai en aquests temps.

El Hassan Hafidi ens contava que havia compartit 46 minuts meravellosos de trucada amb l’Amèlia, una veïna del barri. La Letícia ens explicava com, quan la van trucar, es van sorprendre de trobar una persona jove a l’altre costat del telèfon. La Rosa Ribas va parlar amb el Centre Alois de com es transformen els records i de tot el que aprenem de la gent gran. La Laura ens contava com la seva trucada es va convertir en una conversa sobre com ha canviat El Prat i les relacions entre la gent arran del microrrelat de la Gala Pamuk que deia “Aquells temps havien passat. Ara a penes sabia el nom dels seus veïns”.  

Aquests són només alguns dels molts moments compartits que hem viscut a ‘A Cau d’Orella”, i podríem relatar molts més gràcies a la dedicació i il·lusió de les persones que han participat, i també a les entitats impulsores a més de la Palmira: l'Associació de Veïns del Nucli Antic, la Cooperativa Obrera de Viviendas, l'Associació Roda Blava, la Biblioteca Antonio Martín, i el Cèntric Espai Cultural i els seus alumnes d'escriptura que han contribuït amb els seus microrelats. Esperem que la cadena de trucades continuï i que aquest Nadal hagi sigut només una forma de començar!