##Barris amb Futur##
==Barcelona==
[[PUBLICAR]]
PROJECTE BARRIS AMB FUTUR
Construïm la Catalunya fraterna
1. El què del projecte
L’organització del veïnat en projectes integrals d’intervenció
L’apriorisme erroni de les polítiques socials i les polítiques urbanes és que conformen dos mons conceptualment separats quan, de fet, conflueixen en intervenir en un mateix territori.
S’han donat intents per coordinar aquestes dues grans dimensions de les polítiques públiques, alguns més reeixits que altres, però no han acabat de completar aquesta coordinació. En el seu moment, la primera Llei de Barris (2004) promogué que la intervenció urbana es complementés amb intervencions socials. Ara, el Pla de Barris de Barcelona combina les actuacions urbanes amb projectes d’acció social. En aquests dos casos principals de política pública es pren com a unitat territorial el barri o el municipi i s’hi combinen accions físiques amb socials, però la base de la intervenció és prioritàriament urbana.
Ara bé, malgrat el devessall de polítiques públiques tan importants com les esmentades, la realitat social confirma que es manté la constant històrica de concentració de necessitats socials en la majoria d’àrees territorials que fa temps que són objecte habitual d’intervenció. Una explicació d’això és que el component estructural de les desigualtats és sistèmic i en les darreres dècades s’ha anat qualificant per causa dels moviments de població per motius econòmics i els processos migratoris, consolidant pautes de segregació urbana.
En aquest punt és on cal variar la perspectiva de la política pública, fixant l’atenció en el capital social com a variable fonamental de la intervenció urbana. La hipòtesi és que a major fortalesa comunitària al barri o el municipi, major capacitat de prosperar disposarà el territori. Dit d’una altra manera: si una àrea territorial que concentra precarietat social no disposa de comunitats organitzades, les inversions públiques i els projectes que s’hi desenvolupin no rendiran prou en termes de generar prosperitat. Es podran esmorteir necessitats, però no generar oportunitats vitals en la mateixa mesura.
Convé, per tant, que una política pública de barris i viles s’orienti per metodologies comunitàries destinades a enfortir el capital social com a motor de transformació de les condicions de vida en l’àmbit urbà. Aquest és el propòsit del projecte pilot Barris amb Futur.
L’element distintiu d’una política sociourbana és que l’activitat comunitària és la matèria primera amb què construir projectes de canvi de les condicions de vida en viles i ciutats amb àrees que requereixen una atenció social especial. En aquest sentit, es dóna curs a l’establert per la Llei de millorament urbà, ambiental i social dels barris i viles, de 29 de desembre de 2022, que en els articles 2 i 6 bis estableix les bases comunitàries i de cooperació pública dels projectes a desenvolupar. L’esquema conceptual del projecte Barris amb Futur planteja que:
* El canvi de les condicions socials en una unitat territorial s’ha de produir per l’encaix inicial de les dinàmiques socials i urbanes en una sola dinàmica, i per la contribució comunitària des del principi al desplegament del projecte d’intervenció que s’estableixi en el marc del desplegament de la Llei de barris i viles, de 29 de desembre de 2022.
- L’enfortiment de la capacitat comunitària a les àrees urbanes que resultarà del desplegament dels projectes territorials proporcionarà a mitjà i llarg termini majors oportunitats vitals per als participants en els projectes. Millorarà les condicions de vida als territoris de referència, donat que les comunitats són una font de protecció social (suport mutu) i alhora agents d’acció col·lectiva (contribueixen al desenvolupament del territori).
- En la mesura que els i les residents dels àmbits d’intervenció contribueixin a millorar les seves condicions de vida mitjançant polítiques d’intervenció sociourbana, es donarà l’incentiu que continuïn residint a l’àmbit objecte d’intervenció i que també s’obri la possibilitat que altres persones i famílies que no requereixin atenció social optin a viure-hi. És d’aquesta manera que es podran millorar els indicadors d’inclusió i benestar socials de manera sostinguda en el temps.
1. El com del projecte
Cooperació pública i col·laboració amb la societat civil
Els projectes sociourbans prenen sentit quan es vertebra el sector social o comunitat que ha de suportar el desenvolupament d’un pla integral d’intervenció sociourbana. Això comporta treballar a fons amb els agents públics i de la societat civil del territori (associacions veïnals, comunitats de veïns, teixit associatiu, organitzacions del tercer sector, xarxes comunitàries i de l’economia social, empreses). I amb això:
- La contribució col·lectiva a la definició dels projectes ha de comportar una agenda compartida d’actuacions, interadministrativa i interdepartamental, així com la sincronia dels ritmes de treball dels actors involucrats en el desplegament de les intervencions.
- S’han de definir espais de treball comú en què la comunicació sigui contínua entre administracions (Generalitat i ajuntaments), equips de govern, responsables tècnics i referents de la societat civil.
- L’estratègia ha de resoldre abans que res una qüestió organitzativa: com coordinar els recursos públics, associatius – comunitaris i privats en una mateixa línia prioritzada d’intervenció sociourbana.
- Les metodologies comunitàries emprades en el desenvolupament de la intervenció s’organitzen seguint una mateixa pauta a tots els projectes:
1. Organitzar un espai de confluència del conjunt de l’activitat associativa vinculada al projecte, en què sigui possible compartir interessos comuns.
2. Enxarxar els equipaments públics comunitaris i altres de la societat civil com a infraestructures socials que aixopluguin l’activitat associativa i comunitària vinculada al projecte d’intervenció.
3. Consensuar una estratègia prioritzada en el plantejament i el desenvolupament del projecte d’intervenció, la qual ha d’incloure les institucions públiques, els agents de la societat civil i les dinàmiques comunitàries existents al territori.
4. Tot el procés de construcció dels projectes d’intervenció se sistematitzarà per tal que el pilotatge Barris amb Futur proporcioni el coneixement necessari per fer més eficient i eficaç el desplegament general de la Llei de barris i viles, de 29 de desembre de 2022.
1. Municipis i àmbits d’intervenció que formen part del projecte Barris amb Futur 2024
Barris amb Futur és un projecte pilot que contribueix al desplegament de la Llei de barris i viles, de manera que l’experiència recollida millori les condicions d’implementació de la política sociourbana de la Generalitat enguany mateix i, sobretot, a partir de 2025.
Els municipis que formen part d’aquest pilotatge s’han escollit atenent a les següents variables: condicions objectives de desigualtat en cada àmbit, tipologia del risc d’exclusió social i capacitat d’agència i de resposta del territori. Són els següents:
* Amposta: Barri de la Vila
* Badalona: Sant Roc
* Balaguer: Casc antic
* Banyoles: Barri de la Farga
* Berga: Barri Vell
* El Prat de Llobregat: Sant Cosme
* Figueres: El Culubret i Sant Joan de Figueres
* Gavà: Masia de Ca n'Espinós, Farreres i Ausiàs March
* Girona: Pont Major
* Hospitalet de Llobregat: Les Planes - Blocs la Florida
* Manresa: Centre Històric
* Montornès del Vallès: Montornès Nord
* Lleida: La Mariola
* Olot: Barri Vell
* Reus: Barri Fortuny
* Salt: Barri Centre
* Tarragona: Sant Salvador
* Terrassa: Zona nord de Ca n'Anglada
* Tortosa: Ciutat històrica
* Vilanova i la Geltrú: Les Casernes, Sant Jordi, la Geltrú.
D’altra banda, per tal d’atendre a la necessitat de considerar la realitat de l’àmbit rural i dels micropobles, Barris amb Futur inclou en el pilotatge el programa Microcomunitats de la Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària, acordat amb l’Associació de Micropobles de Catalunya.
El programa treballa l’accés als serveis públics i a l’activitat comunitària supramunicipal a la població resident en quaranta petits municipis de les zones de Girona, Tarragona, Terres de l’Ebre, Alt Pirineu i Catalunya Central.
Propers passos
1. Posada en marxa l’Oficina Tècnica Barris amb Futur, amb les següents funcions principals:
- Definir cadascun dels vint projectes d’intervenció sociourbana, d’acord amb els ajuntaments de referència.
- Establir els espais de governança dels projectes, d’acord amb els ajuntaments i els agents més significatius de la societat civil a cada àmbit d’intervenció.
- Coordinar la formació tècnica per al desplegament de les actuacions.
- Reportar informació al Consell de Seguiment de Barris amb Futur de la Generalitat, constituït el proppassat 22 de febrer.
- Fer el seguiment de la primera fase de desplegament dels vint projectes.
1. L’Institut Metròpoli (IM) i l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) de la Universitat Autònoma de Barcelona faran el seguiment del Projecte i l’elaboració del Marc de política pública d’acció comunitària sociourbana.
Actualment, ja es disposa de l’informe Elements clau per a una política pública d’acció comunitària i identificació de les àrees urbanes socialment més vulnerables per al Consell de Seguiment del Projecte Barris amb Futur.
Fins al novembre de 2024 es realitzaran quatre sessions de formació tècnica per als 20 projectes en curs:
- Canvi social en els barris de Catalunya; concepte de vulnerabilitat urbana i instruments de mesura; polítiques públiques de transformació urbana; acció col·lectiva i infraestructures socials.
- Intencionalitats de l’acció comunitària des de la política pública i bases metodològiques.
- Estratègia relacional i pràctiques d’apoderament comunitari.
- Principis teòrics i metodològics de l’avaluació en l’acció comunitària, la teoria del canvi i l’avaluació de programes institucionals.
D’acord amb el seguiment dels 20 projectes en curs, el novembre de 2024 l’IM i l’IGOP lliuraran el Marc de política pública d’acció comunitària sociourbana, el qual contindrà:
- Una delimitació conceptual de l’acció comunitària en les intervencions urbanes.
- Un model operatiu del desenvolupament de la política pública sostinguda amb metodologies comunitàries.
- Un sistema d’avaluació de l’impacte social de l’acció i el desenvolupament comunitari.
El Marc de política pública d’acció comunitària sociourbana serà el component de política comunitària en el desplegament de la Llei 11/2022, del 29 de desembre, de millorament urbà, ambiental i social dels barris i les viles.
1. A través de la Fitxa 52 (Plans, programes i projectes d’acció comunitària) del Contracte Programa amb els municipis es finançaran suports operatius al desplegament dels projectes:
- Estudis tècnics de situació.
- Desenvolupament i dinamització dels espais de governança.
- Jornades d’elaboració estratègica.
- Assistència tècnica als projectes.
15/04/2024 - 11:00 a 13:00
040000008200E00074C5B7101A82E00800000000B00756AC9F7EDA01000000000000000010000000F3E4F344C5B8C74B8A6F78E159A7F29620240415T110000
María del Valle Alcaide Cárdenas divendres, 3 maig, 2024 - 18:32 0
