Les flors del Delta

A causa de les seves inusuals formes i colors i la dificultat de trobar-les, les orquídies són unes de les flors més belles i fascinants del món vegetal i, per això, són també un dels elements més interessants de la nostra biodiversitat.

D'esquerra a dreta, les espècies de les fotografies són: abellera vermella (Ophrys tenthredinifera), abellera de mirall (Ophrys speculum), abellera olorosa (Orchis coriophora), gallets (Serapias parviflora), abellera becada (Ophrys scolopax) i hel·leborina dels pantans (Epipactis palustris).

A un pas de casa

Les nostres orquídies són del tot iguals a les tropicals que potser et venen al cap, però no els hi tenen res a envejar. Ambdues tenen en comú les seves formes singulars i una variada gamma de colors, que poden ser vius i brillants o bé suaus i delicats, però les flors de les orquídies que tenim aquí són més menudes i, sovint, poden passar desapercebudes; cal observar amb atenció per poder apreciar la seva bellesa. A Catalunya s'han localitzat més de vuitanta espècies diferents d'orquídies i vint-i-tres d'elles es poden trobar al delta del Llobregat. Al Delta, la presència d'aquestes plantes està estretament lligada a tres tipus d'hàbitats molt característics del territori: les pastures salines mediterrànies, la rereduna de les platges i les pinedes litorals de pi pinyer sobre sòl sorrenc. D'entre aquestes últimes, destaca la pineda de can Camins, al Prat, que acull la comunitat d'orquídies més rica del delta del Llobregat. Disset de les vint-i-tres espècies d'orquídies del Delta han estat citades en aquest espai, un dels hàbitats més singulars i escassos del nostre país. Les seves 30 ha d'extensió estan ocupades majoritàriament per boscos de pi pinyer, que han crescut sobre antigues dunes, i comunitats d'arbusts mediterranis. Els espais ombrívols coberts de pinassa són l'hàbitat d'algunes espècies d'orquídies com els curraians i les epipactis. En canvi, les clarianes més assolellades de la pineda menys densa són propícies per a algunes abelleres.

Tresors perduts

A banda d’aquestes vint-i-tres espècies, n’hi ha tres més que van ser registrades per diversos investigadors en les seves prospeccions pel Delta durant la primera meitat del segle XX, que no han estat trobades en els estudis recents. L’epipactis palustre, l’espirant estival i orquis laxiflor són tres tresors perduts que actualment, són molt rares a Catalunya: només es troben als Pirineus, l’Empordà i tota la zona nord-oriental, respectivament.