Et recomanem que actualitzis el teu navegador per tindre una experiència de navegació complerta.
Fins a la primera meitat del segle XX, al Delta del Llobregat, l’alimentació de la pagesia era basada en l’autoconsum tant dels productes dels camps de conreu (blat, patates, mongetes, faves...), com dels productes de l’hort (tomàquets, pebrots, etc.). El pa, l’oli, el vi i les mongetes eren els principals aliments i es consumien en abundància.
En general es matava un porc que proveïa a la família d’embotits, confitats i cansalada per tot l’any. El consum d’ous també formava part de l’alimentació diària, així com de conills i de carn de bé, tot i que en general els ovins s’havien de comprar. En les festes assenyalades, com el Nadal o la Festa Major, es menjaven rostits de pollastres, ànecs i oques.
Els menjars anaven variant segons la temporada de l'any, com per exemple les fruites a l’estiu: melons, préssecs i figues; i a la tardor o hivern, pomes.
Per esmorzar se solia menjar cansalada amb mongetes barrejades amb la verdura sobrant del sopar, o bé, truita de mongetes o escarxofes sobretot pels carreters i pagesos, ja que moltes vegades esmorzaven dalt del carro anant cap al camp. El dinar, principal àpat del dia, es menjava escudella i carn d’olla, tant si es feia a casa com si es duia al camp amb un tupí. El berenar consistia en pa amb vi i sucre o pa amb oli i sucre; i a l’estiu, pa amb tomàquet i pernil. Al vespre, llegums com les mongetes, que eren del ganxet “terre” amb botifarra i cansalada, o bé verdures, com la col o el bròquil amb patates.
La cuina
El mobiliari consistia en una taula llarga i un banc de fusta. A part de la llar de foc, hi havia fogons de ferro que servien per coure i mantenir calent el menjar.
Els estris de cuina eren de ferro, fang i fusta.
A part de ser el lloc on es preparaven els menjars, es on es feien tots els àpats, solien ser espais grans on la família, carreters, mossos i minyones es trobaven per menjar i parlar del dia a dia, les feines, les novetats, els esdeveniments, etc. Ha estat el lloc on s'han transmès els coneixements i costums entre generacions.
Mantenir viva aquesta memòria no només ens connecta amb les nostres arrels, sinó que també ens ajuda a apreciar una societat que ha sabut adaptar-se en sintonia amb la natura, tot mantenint les seves identitats culturals i les pràctiques agrícoles que han permès sobreviure generacions.
Et recomanem que actualitzis el teu navegador per tindre una experiència de navegació complerta.
