Entrevista a Xavier Mateo

“Per mi el Prat és una àncora, un lloc que em dóna sentit i m’equilibra"

“Al cartell volia retratar un ésser viu i la seva mirada, desafiant i vulnerable a la vegada”

Xavi Mateo (el Prat de Llobregat, 1966) és l’autor del cartell de la Fira Avícola d’enguany. És pintor, escultor i professor de dibuix i pintura, i construeix elements escenogràfics per a cinema i teatre. És propietari de l’Espai Tatàricum, una galeria-taller al Prat de Llobregat, i ha realitzat exposicions a galeries de Barcelona, Girona, Madrid, València i Marbella. Parlem amb ell de la seva obra, que, com tot a la fira, també és un producte kilòmetre zero.

El podeu seguir a Instagram a  @xaviermateofabro

Què ha suposat per tu realitzar el cartell de fira?

Una pila d’emocions. No m’imaginava tot l’impacte que té. He rebut molts missatges: un molt maco és d’una persona que em deia: “com a pratenca, em reconec en aquest cartell, hi veig ADN Prat”. Artísticament ha estat un repte molt maco. No volia fallar i vaig tenir clar de seguida com ho volia fer.

Quina relació artística tens amb el teu lloc al món?

Molts dels treballs que estic fent ara parteixen des del Prat. Per mi és com una primera referència, perquè és arrel. Per mi el Prat són els meus avis. Eren pagesos, i feien sobretot carxofes. Recordo quan feien carxofes, ajudar a encaixar-les... He voltat molt, he viscut inclús a l’estranger, i quan vaig tornar als 30 anys després d’un daltabaix important, no vaig tornar a un espai físic. Vaig tornar a un lloc que et dóna sentit, et dóna identificació, i benestar. Per mi el Prat no és el lloc on visc; és família, és una àncora. Vivim una època veloç, i tenir aquesta identificació, aquesta referència, m’equilibra. I potser la vegada que ha sortit més i amb més força en la meva obra ha sigut en aquest cartell.

No és el primer cop que tractes artísticament el Potablava, ja vas participar al Gallum Gallum el 2009, oi?

Si, amb el Mariano [Ríos, escultor] es va fer una peça d’un pollastre potablava de grans dimensions. Una vintena d’artistes i entitats com l’Escola d’Arts va fer cadascú una interpretació lliure d’aquell gall, que s’entregaven en blanc. Es van instal·lar per la ciutat i va ser molt maco. Juntament amb l’Eloi Linuesa vam fer totes les còpies del gall, i en vaig treballar un. Es deia “carrusel”, i el vaig decorar com si fos un cavallet d’atraccions ja abandonat.

I quina mirada sobre el Potablava ens proposes en aquest cartell?

No volia retratar un objecte, volia retratar un ésser viu, i la seva emocionalitat. Em baso en la tècnica del retrat en primer pla perquè el que vull que es vegi són els ulls, l’expressió. Per això els cartells tenen tres mirades diferents. També volia que estigués la gallina, una part fonamental per mantenir la Raça Prat, de forma explícita. Per això apareix d’igual a igual amb el gall en dos cartells. I en tercer lloc, volia reivindicar el dibuix com a llenguatge artístic tan vàlid com qualsevol altre, que et permet treballar textures, volums... que et permet expressar moltíssim.

Aquesta obra quedarà en un mural.

Ha estat fascinant veure com els muralistes Miquel Wert i Albert Guasch traslladaven a una paret tan gran un dibuix amb tant de detall sense perdre el seu impacte. Per mi eren molt important els ulls. Volia que la mirada dels animals confrontés igual que confronta el meu dibuix. I crec que ho van aconseguir. El gall i la gallina miren, estan mirant. Són aus que miren i et confronten. Són desafiants i vulnerables a la vegada, com qualsevol ésser. I al mur està molt ben aconseguit.