Et recomanem que actualitzis el teu navegador per tindre una experiència de navegació complerta.
Fins a la primera meitat del segle XX, al Delta del Llobregat, l’alimentació de la pagesia estava basada en l’autoconsum, amb els productes provinents dels camps de conreu (blat, patates, mongetes, faves) i de l’hort (tomàquets, pebrots, etc,) i, per això, anava variant segons la temporada de l'any.
El pa, l’oli, el vi i les mongetes eren els principals aliments i es consumien en abundància.
En general es matava un porc que proveïa a la família d’embotits, confitats i cansalada per tot l’any. El consum d’ous també formava part de l’alimentació diària, així com de conills i de carn de bé, tot i que en general els ovins s’havien de comprar. En les festes assenyalades, com el Nadal o la Festa Major, es menjaven rostits de pollastres, ànecs i oques.
Els menjars anaven variant segons la temporada de l'any, com per exemple les fruites a l’estiu: melons, préssecs i figues; i a la tardor o hivern, pomes.
Per esmorzar se solia menjar cansalada amb mongetes barrejades amb la verdura sobrant del sopar, o bé, truita de mongetes o escarxofes sobretot pels carreters i pagesos, ja que moltes vegades esmorzaven dalt del carro anant cap al camp. El dinar, principal àpat del dia, es menjava escudella i carn d’olla, tant si es feia a casa com si es duia al camp amb un tupí. El berenar consistia en pa amb vi i sucre o pa amb oli i sucre; i a l’estiu, pa amb tomàquet i pernil. Al vespre, llegums com les mongetes, que eren del ganxet “terre” amb botifarra i cansalada, o bé verdures, com la col o el bròquil amb patates.
La cuina
El mobiliari consistia en una taula llarga i un banc de fusta. A part de la llar de foc, hi havia fogons de ferro que servien per coure i mantenir calent el menjar.
Els estris de cuina, eren de ferro, fang i fusta.
A part de ser el lloc on es preparaven els menjars, es on es feien tots els àpats, solien ser espais grans on la família, carreters, mossos i minyones es trobaven per menjar i parlar del dia a dia, les feines, les novetats, els esdeveniments, etc. Ha estat el lloc on s'han transmès els coneixements i costums entre generacions.
Mantenir viva aquesta memòria no només ens connecta amb les nostres arrels, sinó que també ens ajuda a apreciar una societat que ha sabut adaptar-se en sintonia amb la natura, tot mantenint les seves identitats culturals i les pràctiques agrícoles que han permès sobreviure generacions.
Et recomanem que actualitzis el teu navegador per tindre una experiència de navegació complerta.
