Recursos

Patrimoni_lsb0155d.jpg
Patrimoni_catalegexpoEl Prat1939.jpg

Catàleg exposició El Prat 1939. La repressió franquista

L’exposició El Prat 1939. La repressió franquista se centra en l’estudi de la repressió, en com s’articulava i en les víctimes que hi va haver al Prat. També pretén reflexionar sobre la visió actual de la dictadura, sobre com l’hegemonia d’alguns discursos i l’omissió d’accions pretenen blanquejar els fets per desdibuixar responsabilitats, aprofundir en l’amnèsia i esborrar les víctimes. 

2021

lesdonesdelpratilarepressiofranquista.jpg

Les dones del Prat i la repressió franquista Diversos autors

Les dones van patir doblement la repressió franquista, per la seva condició de republicanes i per ser dones. Aquest llibre és un dels pocs estudis que tracten de manera global la repressió contra les dones, des de tots els seus vessants, des de l’exili fins a la vida quotidiana, passant per la presó i els consells de guerra.

2021. Núm. 13. 

Patrimoni_josep-pujol.jpg

Ferret i Pujol, Joan Lluís; Josep Pujol i Capsada. Escrits (1908-1944). El Prat de Llobregat. 2003.

Joan Lluís Ferret i Pujol, nascut al Prat el 1935, diplomat per l’Escola d’Administració d’Empreses en Organització de la producció i en Direcció d’empreses per l’Institut d’Estudis Superiors de l’Empresa. De ben jove va participar activament en la vida social, cultural i esportiva de la ciutat. Ha publicat articles tècnics i ha col·laborat en les revistes Prat i Delta. També és autor del llibre Les barques de passatge del riu Llobregat al Prat, i la seva explotació (1327-1873).

2003. Núm. 3. 270 pàg.  

Patrimoni_diari-retrobat.jpg

Llopart, Moisès; Diari retrobat, memòries de guerra. El Prat de Llobregat. 2002.

Amb la publicació de Diari retrobat, memòries de guerra, de Moisès Llopart, l'Ajuntament del Prat inicia la col·lecció de textos locals, un espai de publicació de textos amb una línia editorial encaminada a potenciar els treballs d'autors locals o de temàtica pratenca que permetin ampliar el coneixement sobre la nostra ciutat.

El treball de Moisès Llopart és l’interessant relat d'una vivència, narrada en primera persona, que explica com l’autor va partir al front de l'Ebre durant la Guerra Civil.

2002. Núm. 1. 124 pàg.

Patrimoni_els-anysdespres-1-638.jpg

Els anys després. El Prat de Llobregat. 1989.

El Prat des de 1939 a 1950: la postguerra

Textos Irma Fabró i Marga Gómez. Edició Ajuntament del Prat de Llobregat, 1989

Recull dels diferents aspectes que van configurar la vida del nostre poble durant la dècada dels anys 40 on el franquisme es mostra amb les seves característiques més autèntiques i genuïnes.

Patrimoni_lesdonesalafabrica_72dpi.jpg

Exposició: Les dones a la fàbrica. 2018

L’arribada de la indústria al Prat va oferir l’oportunitat de treballar fora de casa a moltes dones. Amb la instal·lació de La Seda i La Papelera, i, sobretot, amb el desenvolupament dels polígons industrials als anys setanta i vuitanta, les dones van ocupar espais molt importants de treball a les fàbriques del Prat. Un paper que no sempre s’ha visibilitzat amb la importància que tingué a nivell econòmic, però també social i cultural. Aquesta exposició vol ser un reconeixement al treball de totes elles.

Es pot complementar amb l’itinerari virtual dins del cicle El Prat Ocult: La petjada de les dones.

Patrimoni_lluita_i_treball.jpg

Exposició: Lluita i treball. El moviment obrer al Prat 1917-1978. 2010.

Història, memòria i lluita volen recordar i honorar tots els homes i dones que van participar en la lluita sindical. La data d'inici del període històric és l'any 1917 perquè aleshores va començar a funcionar la fàbrica de La Papelera i va suposar l'inici de la industrialització al Prat. L'any 1978 tanca el període degut a que s'hi van celebrar les primeres eleccions democràtiques després de la dictadura franquista.

Es pot complementar amb l’itinerari virtual dins del cicle El Prat Ocult: El Prat obrer

Patrimoni_LesDonesDelPratiLaRepressioFranquista.jpg

Exposició: Les dones del Prat i la repressió franquista. 2006

La caiguda de la República va anar acompanyada de la implantació d'una ferotge dictadura que pretenis castigar i sotmetre els enemics, tot implantant un sistema basat en la por, la delació i la revenja. Les dones van patir doblement les conseqüències de la repressió, per la seva consició de republicanes i de dones. Si el franquisme les situava en un pla d'inferioritat, a l'hora d'aplicar la repressió, van ser tractades amb la mteixa duresa que els homes, mentre que a la vida quotidiana es van establir uns mecanismes que les deixaven en una posició d'indefensió i de dependència respecte al pare, el marit o el germà.

Malgrat totes les dificultats, les dones van ser capaces de tirar endavant la família en una anys de dificultats i escassetats en què trobar feina estava ple de traves.

Real Decreto 373/2020, de 18 de febrer, por el que se desarrolla la estructura orgànica bàsica del Ministerio de Presidencia, Relaciones con las Cortes y Memoria Democrática.

Resolución de 13 de septiembre de 2019, de la Subsecretaría, por la que se publica el Convenio con Amical de Mauthausen y otros campos y de todas las víctimas del nazismo en España, en materia de reconocimiento y memoria de los españoles deportados y fallecidos en campos de concentración nazis.

Llei 11/2017, del 4 de juliol, de reparació jurídica de les víctimes del franquisme.

Decret 111/2010, de 31 d'agost, pel qual es desenvolupa reglamentàriament la Llei 10/2009, de 30 de juny, sobre la localització i la identificació de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, i la dignificació de les fosses comunes.

Llei 10/2009, del 30 de juny, sobre la localització i la identificació de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, i la dignificació de les fosses comunes.

Llei 52/2007, de 26 de desembre, per la que es reconeix i amplien drets i s’estableix mesures a favor dels que van patir persecució i violència durant la guerra civil i la dictadura.

Llei 46/1977, de 15 d’octubre, d’Amnistia.