“No sóc una pedra, sóc un veí: creixo amb el Prat, m’emprenyo amb ell o m’enorgulleixo”

La Fira Avícola posa en valor un producte local com és el pollastre de Raça Prat. També és un producte de km.0 el seu cartell d’enguany: està signat per l’autor pratenc Luis J. Higueras. Creatiu, dissenyador, artista, poeta, músic i escriptor, en Luis ens explica la seva obra en aquesta entrevista.

Quina relació tens amb el Prat, la teva ciutat?

M’he impregnat de Prat en 20 anys de vinculacions proactives amb el teixit cultural i artístic local. He trepitjat carrer i també col·laboro professionalment en innumerables projectes de comunicació. Valoro l’esforç que fem plegats en reconèixer-nos com a generadors de teixit creatiu, cultural, de benestar i riquesa. Som éssers gregaris que compartim un imaginari comú, uns béns comuns, però diversos i canviants. No sóc una pedra, sóc un veí, i creixo amb la meva ciutat, m’emprenyo amb ella o m’enorgulleixo. Visc en una comunitat respectuosa i vull ajudar a enriquir-la.

Com a font d’inspiració, com a lloc de formació... Quin paper juga o ha jugat el Prat en la teva creativitat?

He sentit a la pell com ha crescut la ciutat, la seva transformació, el seu esforç ingent en trencar clitxés de perifèries dormitòries. Em va costar anys de llimbs trobar-me còmode. Però no m’adonava que jo en formava part i si volia canviar el que no m’agradava també havia de passar a l’acció. En l’acció és on trobo les fonts d’inspiració i molta part d’aquesta acció passa al territori del Prat. Fer del Prat un lloc del món real i no sols arcàdic és cosa de totes.

Explica’ns el cartell de la 46ena Fira Avícola. En què t’has inspirat?
Aquest disseny és “arcimbòldic” [inspirat en Giuseppe Arcimboldo, pintor del Renaixement italià]. Em va interessar molt el seu coratge per trencar amb el classicisme. Buscava esperit de renovació. Agraeixo molt la predisposició de l’equip de l’Ajuntament a recolzar el meu treball. Sempre s’apela a la tradició com un altre pilar més de la zona de confort. La tradició és un inmaterial permeable quan nosaltres ens hi posem. El millor producte que tenim som les persones contemporànies.

Per primer cop, el gall comparteix protagonisme amb la gallina. Per què?
No es tant important si és gall o és gallina, sinó els elements que les formen: dibuixen una realitat que desmunta els referents patriarcals. Totes les persones tenim una responsabilitat en allò que diem i fem. Els comunicadors tenim l’obligació, a més de l’oportunitat, de fer arribar un missatge precís i difondre’l. De mostrar o ocultar, de mirar per veure o de seguir amb les inèrcies d’una estètica inòcua i predictible. Jo no estic espectant a veure com les dones troben maneres per lliurar-se i combatre el masclisme o el patriarcat. Jo els combato amb elles, diàriament, intentant primer de tot canviar el que no m’agrada de mi mateix. També ho faig en la meva feina. La llibertat no em fa por, el feminisme travessa totes les capes possibles. És ja la revolució més veraç que trencarà tots els sostres de vidre.