Et recomanem que actualitzis el teu navegador per tindre una experiència de navegació complerta.
Vivim una crisi sense precedents al planeta, al país, i a la nostra ciutat, el Prat. L’epidèmia d’un nou tipus de coronavirus s’ha estès per tot el món i, en qüestió de poques setmanes, ha fet trontollar certeses que semblaven inamovibles.
Les ciències mèdiques encara cerquen una vacuna per a aquest virus i tractaments per a la malaltia que causa, la covid-19, que ja ha arrabassat la vida de centenars de milers de persones arreu del globus. També a casa nostra. I ho ha fet de forma especialment cruel: desenes de veïns i de veïnes, familiars, amics i amigues han marxat sense l’escalf dels seus i sense poder rebre el comiat digne que mereixen i que els haurem de fer.
Per vèncer aquest mal, la nostra comunitat està aplicant l’únic remei conegut fins ara per aturar-lo: la solidaritat. Una solidaritat que es basa a assumir col·lectivament un preu altíssim per defensar el bé suprem que és la vida. L’aturada de l’activitat comporta que a la crisi sanitària, està seguint i seguirà una greu crisi social i econòmica. D’un dia per l’altre, els pratencs i pratenques, com la ciutadania d’arreu del món, hem perdut la ciutat. La malaltia ha estroncat el nostre dia a dia laboral i social. Ens ha robat l’espai públic; l’àgora. Ha obligat el comerç a abaixar persianes. Els negocis han hagut de tancar. Milers de persones treballadores han resultat afectades per ERTOs. La caiguda sense precedents de l’economia mundial comença a tenir efectes devastadors sobre les persones, l’activitat productiva, el teixit comercial i el mercat de treball.
Volem transmetre la nostra solidaritat i escalf a totes aquelles persones que han perdut algun ésser estimat. I també a aquelles que viuen i pateixen en el seu dia a dia els múltiples efectes d’aquesta crisi en forma d’inseguretat, precarietat, atur, incertesa sobre el seu futur, així com dificultats per accedir a serveis bàsics i cobrir les seves necessitats. Són moments molt durs i difícils. És natural no estar bé en aquest context. Les velles certeses trontollen definitivament. Però ens queda una, de certesa. Ens queda el Prat. Com una forma de fer i com un model de ciutat.
Ens queda, en primer lloc, la forma de fer dels i les habitants d’una ciutat forta, cohesionada i lluitadora davant les adversitats. Amb un caràcter compromès i treballador i amb la capacitat de teixir complicitats. Ho hem demostrat durant els moments més durs del confinament. Unida amb el lema #AlPratEnsCuidem tota la ciutat ha practicat i impulsat la col·laboració, el suport mutu i el compromís. L’Ajuntament s’ha reorganitzat de la nit al dia per no tancar ni un moment i seguir atenent la ciutadania, tant de forma telemàtica com, també, de forma presencial quan la naturalesa dels serveis a prestar (per exemple els d’atenció a persones amb dependència o els de seguretat i protecció civil) així ho requeria. El consistori també ha mobilitzat ja milions d’euros de recursos per seguir fent costat al veïnat de la nostra ciutat. Les entitats socials, culturals i veïnals de la ciutat han protagonitzat desenes d’iniciatives de suport mutu, han ideat i desenvolupat projectes de cooperació entre el veïnat, i han organitzat centenars de persones voluntàries. I el teixit comercial i econòmic ha col·laborat molt sovint de forma desinteressada en la mobilització del material necessari per fer front a l’estat d’excepció.
La greu situació ha fet emergir allò públic, allò comú, com l’únic escut per protegir-nos. Els valors de cooperació i de compromís ens han ajudat a superar la crisi sanitària i ens han d’ajudar a superar també la crisi econòmica i social. I ens queda, en segon lloc, un model de ciutat i una visió de futur.
Tot just abans de l’epidèmia, al Pla d’Actuació Municipal 2020-2023 dibuixàvem les bases del que volíem que fos el Prat de la propera dècada. Aquest pla parlava de la importància de preservar les conquestes sobre les quals s’assenta la comunitat de ciutadans i ciutadanes que conformen el Prat d’avui, i alhora de la necessitat d’actualitzar i projectar al futur el nostre model de ciutat. Ara més que mai, defensem els valors que inspiren aquest Prat del futur com a forma de superar la crisi actual.
Ara més que mai defensem, en primer lloc, una ciutat cohesionada i que cuida la seva gent. Defensem una ciutat que té cura de la seva gent i defensa els seus drets i els serveis públics. Perquè l’epidèmia ha fet evident per què era una temeritat retallar aquests serveis, i ha realçat el seu caràcter absolutament estratègic, així com ha fet emergir amb força la importància de les cures, un àmbit tan invisibilitzat com feminitzat.Defensem una ciutat com una comunitat que cuida la seva gent gran, que no l’abandona, que es compromet per lluitar contra la solitud no desitjada. I que, per tot això, promou formes d’atenció domiciliària de qualitat i models residencials centrats en la persona, que afavoreixi el seu benestar com si estigués a casa seva. I defensem una ciutat que aposta per l’educació i la cultura com a eines de transformació, després d’un confinament que ens ha fet constatar la importància de l’escola com a espai per generar igualtat d’oportunitats i de la cultura com a part indestriable d’una vida plena, emancipada i feliç.
Ara apostem amb més força que mai, en segon lloc, per una ciutat pròspera i activa. Una ciutat que sàpiga impulsar noves formes de produir, nous treballs, més humans, sostenibles i cooperatius. Una ciutat on el treball està present, on les empreses, autònoms, persones treballadores i persones emprenedores, els projectes d’economia social i solidària i el teixit productiu en general, posem el nostre talent, capacitats i tecnologia al servei del desenvolupament local, amb dinamisme social, econòmic i comercial. Reivindiquem el factor treball pel seu valor estratègic per a la vida humana i el benestar i com a eina per no deixar a ningú enrere, especialment als col·lectius més vulnerables. Perquè la pandèmia ha posat en evidència les febleses i ineficiències del model socioeconòmic actual i ha fet més evidents que mai les desigualtats estructurals: no és casualitat que la malaltia i la crisi hagin colpejat amb especial duresa ciutats i barris treballadors com els nostres, amb una important dimensió de gènere que no s’ha d’obviar, que ha provocat que aquestes desigualtats impactin de manera més accentuada en les dones.
Ara més que mai ens enorgulleix la ciutat sostenible i resilient que hem sabut ser i que volem ser encara més. Ara valorem més que mai el territori equilibrat i humà que cal protegir i mantenir. Perquè el confinament dins del nostre terme municipal ens ha permès (re)descobrir la rellevància de la platja, la llera del riu i els espais naturals, que van ser tots ells conquestes ciutadanes, com a espais de lleure que també serveixen per cuidar-nos. I perquè la crisi ha fet emergir la importància estratègica per garantir la sobirania alimentària d’un entorn com el del Parc Agrari. Ara cal seguir impulsant una mobilitat més sostenible, que prioritzi els vianants, les bicicletes i el transport públic col·lectiu. Perquè no volem que l’aire net i per tant saludable i els espais lliures de cotxes siguin un luxe efímer del context de confinament. Perquè la necessitat de distanciament físic que imposa la lluita contra l’epidèmia ens ha fet valorar com mai l’aposta per les zones de vianants del nostre model urbà.
Ara ha esdevingut més palès que mai també que cal blindar el dret a l’habitatge amb independència del poder adquisitiu si volem garantir que les ciutats són espais d’igualtat. Ara que moltes llars han perdut els ingressos i tenen problemes per afrontar els lloguers, i que ha calgut habilitar hotels-salut perquè no tothom ha pogut passar una convalescència a casa en les mateixes condicions.
I ara és més prioritària que mai la construcció de comunitats capaces d’identificar les amenaces que pateixen i respondre-hi com cal. Perquè no hem d’oblidar que, quan la ciència hagi descobert la vacuna que ens permeti vèncer el coronavirus, persistirà una amenaça encara més gran no ja només per la vida humana, sinó per a tota la del planeta: la que suposa el canvi climàtic. Per això, la recuperació econòmica passa per l’impuls decidit i definitiu d’un Green New Deal, que obri nous sectors d’activitat i generi nova ocupació de qualitat tot impulsant una necessària transició ecològica.
Ara més que mai projectem, també, una ciutat oberta i innovadora. Promovem més que mai una ciutat innovadora i oberta, on els avenços de la revolució digital estiguin a l’abast de totes les llars i de tots els comerços. Perquè la crisi ha posat de relleu definitivament que, per parlar d’igualtat d’oportunitats al segle XXI, una ciutat compromesa amb l’educació i amb la cultura com a eines de transformació social ha de garantir que totes les llars tenen accés a la font de coneixements i recursos que és la xarxa. I perquè la crisi ha evidenciat també que el teixit productiu local, i molt especialment el comerç, no sobreviurà si no l’ajudem a aprofitar totes les possibilitats de les noves eines digitals. L’Ajuntament ha de liderar la recuperació i la persecució d’aquest model de ciutat.
Per això, ara més que mai el govern i l’administració municipals han treballat per estar al costat de la ciutat i de la seva gent. Des del primer moment el consistori s’ha reorganitzat, ha mobilitzat milions d’euros per fer front a les contingències de la crisi, ha suspès els contractes afectats per l’aturada econòmica tot mirant de preservar els llocs de treball que hi estaven vinculats, ha decretat exempcions de taxes i moratòries fiscals, i ha retornat centenars de milers d’euros de quotes i taxes per serveis i equipaments municipals que la ciutadania no ha pogut gaudir durant el confinament.
L’Ajuntament té la responsabilitat i l’obligació d’assenyalar aquest horitzó de recuperació just, sostenible i equilibrat. Però no pot avançar sol. Ara és l’hora d’estar a l’alçada des de la responsabilitat col·lectiva i individual. Hem d’afrontar l’actual situació de crisi com a responsabilitat conjunta de les institucions, totes les forces polítiques, els agents socials, econòmics i la ciutadania del Prat. Es fa necessari obrir nous espais de diàleg i de treball conjunt per articular solucions en clau de ciutat. I la nostra aposta és fer-ho a través del diàleg social, com a espai de participació, com a palanca de construcció, codecisió i conformació del màxim consens possible que, des de la proximitat, harmonitzi els diferents plànols de concertació existents: l’estatal, nacional, metropolità o comarcal. És per això que aquest acord busca el compromís clar i conjunt d’abordar la crisi social i econòmica i els seus efectes actuals i futurs, amb una prioritat per davant de qualsevol altra: l’interès del Prat i la seva gent.Hem de ser conscients que aquestes actuacions prioritàries necessitaran també de la implicació i recursos que depassen les competències municipals i per a les quals serà necessari el lideratge compartit amb les altres administracions, tots els grups polítics i els agents socials i econòmics.
A través d’aquest acord, la ciutat inaugura un nou compromís públic i plural amb l’objectiu de no deixar a ningú enrere a través de la millora de les condicions de vida de les persones més afectades, a la reactivació del teixit econòmic de la ciutat i de l’ocupació. Amb l’objectiu de protegir i salvaguardar drets i de guanyar una economia al servei de la vida de la nostra ciutat, també com a compromís d’enfortir la nostra democràcia, entesa com allò social i econòmic. Ens hem cuidat per vèncer la crisi sanitària. Ens hem de seguir cuidant per superar, plegats i plegades, la crisi econòmica i social.
Aquest haurà de ser el mandat de la reconstrucció. La construcció del Prat del futur ha patit un revés. Però no ens podem aturar. Ara més que mai treballem per fer de la nostra una ciutat més cohesionada, més pròspera, més innovadora. En definitiva, una ciutat més resilient. Una ciutat que defensa la vida i té cura de la seva gent.
Ara més que mai, el Prat.
Ara fa un any, les principals forces polítiques, socials i econòmiques de la ciutat d’aplegaven a la Granja de la Ricarda per constituir la taula per a la reconstrucció social econòmica del Prat davant de la crisi de la covid i, en aquell mateix acte, es va aprovar l’estratègia per a impulsar aquesta reconstrucció. Aquest full de ruta partia de dues constatacions: en primer lloc, que la crisi sanitària de la covid ha donat peu a una greu crisi social i econòmica que exigeix la concertació d’esforços tant de l’administració pública municipal com del teixit econòmic i social per fer-hi front. En segon lloc, que la resposta a aquestes múltiples crisis només pot passar, al Prat, per refermar els valors que han inspirat, inspiren i han de seguir inspirant el nostre model de ciutat. Ara més que mai, treballem per la cohesió, la reactivació, la sostenibilitat i la innovació.
El full de ruta aprovat també s’entenia com un document viu, i de fet incorporava el compromís de retre comptes del seu compliment, de romandre obert a incorporacions i propostes de les entitats, i de ser sotmès a revisions periòdiques. Un any després, ha arribat el moment de fer aquest exercici de revisió.
El pla aprovat ara fa un any ja ha assolit un 76% d’execució. En alguns eixos, com l’econòmic, s’han realitzat ja gairebé el 91% de les accions compromeses ara fa un any. Ara és hora d’incorporar noves mesures, a la vista de l’evolució de la crisi de la covid en els darrers 12 mesos. Moltes de les accions que era urgent emprendre el juliol del 2020, com el desplegament d’una bateria d’ajuts al comerç local per tornar a aixecar la persiana després de mesos de tancament, ja s’han desplegat. Algunes de les transformacions estructurals que la crisi de la covid havia evidenciat que calia emprendre, com la revisió i reforma del model de cures a la gent gran, ja estan en marxa. I ara emergeixen nous reptes i noves necessitats. Per això, aquesta revisió de l’estratègia de reconstrucció incorpora noves accions.
En els darrers mesos, per exemple, ha esdevingut evident de forma dramàtica que a la crisi de salut pública que implica l’emergència d’una nova malaltia infecciosa com la covid, està seguint una altra crisi de salut pública, vinculada als efectes sobre la salut mental que està tenint la pandèmia, i que s’expressa amb especial virulència en col·lectius com el jovent o la gent gran. Cal doncs incorporar mesures de reforç a l’acompanyament emocional i a la salut mental.
Ara que la vacunació permet anar reprenent amb cautela i prudència la vida ciutadana, són especialment visibles els efectes que tants mesos de pandèmia ha tingut sobre el nostre teixit associatiu i la vida ciutadana. Cal doncs impulsar mesures de suport a la reactivació de les entitats, i impulsar un pla de represa cultural que ens permeti retrobar-nos a les places i carrers de la ciutat. I així ho preveu aquesta revisió de l’estratègia de reconstrucció.
Es tracta d’aprendre les lliçons de la pandèmia per superar-la no tornant a la vella normalitat, sinó construint una comunitat més resilient, cohesionada i sostenible. Aquest objectiu sembla suscitar un ampli consens, però assolir-lo no serà gens fàcil. La sortida de la covid ha despertat velles inèrcies que pretenen tornar a vells models. I la nostra ciutat serà un escenari important d’aquesta tensió: la proposta d’Aena de destruir espais naturals per ampliar l’aeroport és un exemple paradigmàtic d’aquesta intenció d’algunes forces de tornar a vells models superats.
Davant d’això, aquesta estratègia incorpora el compromís de desenvolupar estratègies per preservar un territori que s’ha revelat estratègic durant la pandèmia. També, per seguir potenciant el Parc Agrari i l’ús i gaudi ciutadà dels espais naturals. I incorpora també noves mesures de suport al teixit productiu i comercial de la ciutat, per impulsar una reactivació econòmica sostenible, intel·ligent i eficient, que superi vells models desarrollistes i impulsi la prosperitat a la ciutat.
Tot plegat, implica una inversió important de recursos. Si el full de tura aprovat ara fa un any va suposar la mobilització de gairebé sis milions d’euros, la seva revisió 12 mesos després compromet la inversió de gairebé vuit milions. En total, l’administració municipal haurà mobilitzat d’aquesta manera gairebé 14 milions d’euros extra per donar resposta a la crisi sanitària, social i econòmica que patim. Aquesta inversió se suma al pressupost ordinari que ja cobreix moltes de les accions contra la covid. De fet, el del 2021 és ja un pressupost de reconstrucció.
A aquest esforç se suma també el que estan fent nombroses entitats socials i econòmiques de la ciutat. Ja l’any passat, aquesta estratègia partia d’una assumpció: la resposta a la covid requeria el lideratge municipal, però no es podia limitar a l’acció de l’Ajuntament. És necessària la concertació de forces i les accions desplegades per moltes entitats està sent clau en aquests moments. El present document incorpora les accions que moltes d’aquestes entitats ja estan desplegant.
Totes aquestes mesures parteixen de la mateixa premissa: ara més que mai, volem fer del nostre lloc al món una ciutat cada cop més cohesionada, pròspera, sostenible i innovadora.
Et recomanem que actualitzis el teu navegador per tindre una experiència de navegació complerta.
