Ciutats Defensores dels Drets Humans


Tags: Ciutadania

Projecte conjunt que organitza el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament,  la Comissió d'Ajuda al Refugiat, l'Institut de Drets Humans de Catalunya i l'Institut Català Internacional de la Pau, amb la participació d'ajuntaments, entre ells el del Prat de Llobregat i altres institucions i entitats que volen donar a conèixer la feina dels defensors i defensores dels drets humans, ajudar a conscienciar la ciutadania de les ciutats participants sobre la necessitat d'integrar la defensa dels drets humans en la nostra tasca quotidiana.

Durant les jornades, un grup de defensors i defensores, realitzen, durant dues setmanes , una sèrie d'activitats de diferent naturalesa (xerrades, trobades, reunions institucionals, visites a centres educatius, escoles...) que serviran per donar a conèixer la tasca dels defensors i defensores i la importància de donar-los suport.

"Som una generació cansada de les falses democràcies i les guerres justicieres"

És una activista feminista de Nicaragua, Llicenciada en Psicologia , actriu i instructora de teatre popular. Va creixer en un barri pobre d'Estelí, una ciutat del nord del país. La seva adolescència va estar marcada per múltiples violències (discriminació, exclusió, assetjament i agressions masclistes, etc.), però ella va aconseguir fer-hi front a través de l'activisme.

Als 14 anys va començar a participar en organitzacions juvenilsi feminstes. A la Casa d'Adolescents d'Esteli, per exemple, feia ràdio i teatre per promoure l'educació sexual i la participació juvenil. Poc a poc va aar trobant en el teatre popular i en el feminisme les eines fonamentals per a la construcció  de noves realitats.

Al 2015 va posar en marxa, juntament amb altres dones joves, el col·lectiu teatral "Las Amapolas", amb l'objectiu de crear "un espai de trobada, sanació, pensament crític i activisme feminista", en paraules de Castillo. El col·lectiu va esdevenir un punt de referència per a altres dones de la ciutat i va portar personatges femenins poderosos a tot tipus d'escenes.

La situació que es va generar a Nicaragua, la primavera de l'any passat va obligar a Castillo a deixar el seu país. Al juny de 2018, l'activista va arribar a Catalunya. Aquí participa al col·lectiu Feministas Autoconvocadas, un grup de dones feministres de Nicaragua i Catalunya que lluita per fer visibles les vulneracions de drets que es produeixen al país centreamericà. També col·labora amb l'Articulació de Movimientos Sociales de Nicaragua i amb algunes expressions autoconvocades de la diàspora i persones exiliades de Nicaragua a Espanya.

+ Informació

"No som una societat violenta, sinó violentada"

És un jove raper de San Salvador, que a través de les paraules busca transformar el context de violència estructural en què viuen moltes persones del seu país. Busca també visibilitzar les realitats de la vida quotidiana i de pau que la violència oculta. "Poses qualsevol noticiari i està ple de morts, de violència. És la imatge que tothom té del Salvador, però és una part mínima de la riquessa que tenim."

Van a apropar-se al rap des de l'skateboarding i el grafiti. L'art de les parets el va impulsar a buscar-se una signatura pròpia.  Actualment el compromís social i artístic d'Sniff és vehicula a través de tres projectes. El primer és la seva carrera en solitari, amb la qual estrena aquest 2019 el disc  "Freddy  Krudo". El segon és el grup "Los Recados de la Ruptura", un projecte compartit que busca fer rap amb un format musical i instrumental més ampli. I el tercer és el conl·lectiu Acción Urbana, que va nèixer el 2014, després d'uns tallers de hip-hop per a joves a Soyapango i Cucatancingo i que ha esdevingut un segell de rap independent.

+ Informació - Twitter

"Veig dones i nenes venudes per a la prostitució i l'esclaitud sexual, violades i deshonrades, que són culpabilitzades per allò que estan vivint"

És una veu de referència contra la prostitució forçada i el tràfic d'èssers humans amb finalitats d'explotació sexual a l'India. És originaria de Kerala, però treballa des de fa més de dues dècades a Hyderabad, la capital de l'Estat d'Andra Pradesh.  Allà va fundar l'¡any 1996, juntament amb el missioner catpolic José Vetticcatil, una organització que ha impactat positivament en les vides de milers d'infants, adolescents i dones: Prajwala.

Aquesta organització ha aconseguit treure de  l'explotació secual i prostitució forçada unes 21.000 persones i ha evitat que aproximadament  10.100 infants caigessin en situacions de prostitució. 

Als quinze anys va patir una violació col·lectiva i això va canviar la sev vida per sempre. No va ser només l'agessió, sinó tot el que va venir després: la culpabilització, l'estigmatització, l'aillament. El rebuig patit, arrelat en una estructura social profundament masclista i patriarcal va generar-li una enorme rabia que ha aconseguit canalitzar cap a un objectiu clar: l'alliberament  i recuperació de dones, adolescents i infants que viene en situacions assimilables a l'esclavitud sexual.

+ Informació - Twitter - Facebook

"Fins quan el món continuarà observant els crims de lesa humanitat que el Marroc comet al Sàhara il·leglment ocupat?"

És una activista sahrauí que treballa per trencar el bloqueig informatiu que envolta el conflicte del Sàhara Occidental.  Va néixer a Samar i va crèixer a la ciutat més important dels territoris ocupats.:Al Aaiun. Quan encara era adolescent va participar en la creació d'una organització de joves en lluita contra l'ocupació en el marc de les mobilitzacions que es van produir a Al-Aaiun i a altres localitats.

Al 2009 es va involucrar en un projecte Equip Media que vol trecar els silencis forçosos i denunciar les vulneacions de drets humans que es produeixen als territoris ocupats del Sàhara Occidental.

La mateixa Rguibi ha patit greus tortures i ha passat per la presó. Actualment es troba en llibertat provisional i des del 2013 resideix a Espanya.

 

+ Informació - Twitter

Ponències dels defensors i defensores dels Drets Humans

Xerrades Ciutats Defensores dels Drets Humans: Magaly Castillo i Snif

Media Root

Xerrades Ciutats Defensores dels Drets Humans: Hayat Rguibi i Sunitha Krishnan

Media Root

Xerrades Ciutats Defensores dels Drets Humans: Hayat Rguibi

Media Root

En aquesta edició, comptarem amb aquests defensors i defensores:

Indígena lenca del departament de la Paz, i membre del Consell Cívic d'Organitzacions Populars i Indígenes d'Hondures (COPINH). El COPINH és una organització social i política, de caràcter indígena, sense finalitats de lucre, pluralista, àmplia, solidària i unitària de la zona sud occidental d'Hondures amb incidència nacional. 

És una destacada defensora dels béns comuns, dels territoris i dels drets humans de les dones i forma part de la Xarxa Nacional. La situació a Hondures després de l'agitat procés electoral que es va viure a la fi de 2017 és de conseqüent repressió i violació als drets humans, tant a manifestants com a organitzacions socials i polítiques.

+ Informació - Twitter

Nascuda i crescuda a EEUU, es defineix com a “dona chicana queer d’Arizona” i lluita en contra de les deportacions i pels drets de les persones migrants, i també pels drets civils, drets de les dones, drets de les treballadores de la llar i drets LGTBI+. Forma part de l’organització d’activistes Mijente: “pro-black, pro-woman, pro-queer, pro-poor.” Fou líder de la campanya #Not1MoreDeportation i ha participat en moviments de base claus que organitzen campanyes per a les persones amb rendes baixes i comunitats de persones racialitzades.

+ Informació - Twitter 

Filla del defensor dels drets humans José Francisco Paredes, detingut desaparegut per elements de l'estat mexicà el 26 de Setembre del2007. Coordinadora general, acompanyant i capacitadora per a la formació de defensores i defensors de drets humans. Participant en la planificació d'estratègies i metodologies per a l'enfortiment de defensores davant la violència d'Estat mexicà, a través d'accions encaminades a fomentar espais oberts a la memòria col·lectiva i a la veritat en el tema de la desaparició forçada.

Fundadora del Comitè de Familiars de Persones Detingudes Desaparegudes a Mèxic, COFADDEM “Alzando Voces”, organització que promou i defensa els drets humans, en específic el dret a no ser detingut desaparegut, així com l'esclariment dels fets, la veritat històrica, la justícia i la no repetició d'aquest crim contra la humanitat.

+ Informació - Twitter - Facebook

Activista que lluita pels drets del poble palestí contra l’ocupació. Participa activament en la resistència no violenta a Nabi Saleh (Cisjordània), on alguns membres de la seva família han mort a mans de l’exèrcit israelià o han estat detinguts. Fa anys que cada divendres s’organitzen per protestar contra un assentament sionista al poble: “Lluitem contra l'ocupació, contra el sionisme, contra els assentaments que romanen encara a les nostres terres, contra els soldats que entren a les nostres cases i amenacen la vida de les nostres filles i fills, contra els qui s'alegren del que fan. I no contra els soldats com a éssers humans, sinó contra els seus uniformes, contra les seves armes. Lluitem contra tot això que ens provoca tant sofriment”.  

+ Informació - Twitter

Originari de Senegal, Spitou Mendy defensa els drets socials i laborals de les persones treballadores migrants a Andalusia, especialment les condicions d’aquelles que treballen als hivernacles d’Almería en condicions d’explotació total. Treballa amb persones indocumentades per forçar uns millors drets laborals per part dels empresaris i vetlla per garantir una mínima qualitat de vida digna de les persones que viuen en barraques fetes de plàstic dels hivernacles sense cap tipus de garantia.
Perseguit per el seu activisme ha estat detingut en varies ocasions per la policia espanyola i amenaçat per empresaris locals.

+ Informació - Twitter
 

Va néixer i créixer a Myanmar. El seu avi va ser secretari d’un parlamentari. Al 1982 va esdevenir apàtrida amb la llei de 1982 que excloïa de la nacionalitat birmana la població Rohingya, que no eren considerada indígena i doncs se’ls denegava la nacionalitat. Actualment és advocat i president de l’Organització Rohingya Birmana al Regne Unit, una de les veus més conegudes al món en defensa de la població Rohingya. 

Ha presentat informes sobre vulneracions de drets humans comeses contra la població Rohingya al congrés d’EEUU, al Parlament britànic, parlament suec, parlament europeu i les Nacions Unides. Escriu articles en diferents mitjans.
+Informació - Twitter

En aquesta edició, comptarem amb aquests defensors i defensores.

Jove líbia estudiant de ciències polítiques (especialització en relacions internacionals) a la Universitat Americana del Cairo. Compromesa amb la societat civil líbia des de fa 5 anys i especialment en el treball per a una comunitat igualitària. També s’ha involucrat en la inclusió de la població jove en els processos de pau i en la presa de decisions. Defensora dels drets de les dones per tot Líbia dins l’organització Together We Build, associació que treballa per a la transició democràtica a Líbia des de 2011, posant de relleu com la participació política de les dones i dels joves contribueix en la construcció de pau. 

Twitter - Facebook

Artista de Hip Hop colombiana, llicenciada en llengua castellana i mare. Ha treballat des del rap durant 17 anys amb importants distincions com el reconeixement de l’AECID a les 53 colombianes que canvien el món, el Premi Subterránica a la millor artista de Hip Hop i ha fet gires per diversos països. Ha estat la primera dona Hip Hopper convidada com a artista a l’entrega del premi nacional a la defensa dels drets humans a Colòmbia i la primera artista llatinoamericana a treballar la defensa dels drets de les vides de les dones en les seves cançons, amb el LP “Nací Mujer” el 2010. També el 2010, acompanyà la campanya “Juntos por la Vida”, per la objecció de consciència i la vida dels i les joves dels sectors populars. Des del 2011, forma part de la Xarxa Llatinoamericana i del Carib UNETE en contra de la violència cap a les dones.Ha acompanyat processos de formació per a joves des del Hip Hop en sectors populars de Bogotà i actualment també en l’àmbit rural amb la Fundació Oriéntame en la prevenció de l’embaràs adolescent, i amb la Fundació Hollcim en la prevenció de la violència.

Entrevista a El Tiempo - Twitter - Facebook

Coordinador dels Querellants de Catalunya i les Balears de la Querella argentina pels crims del franquisme. Els querellants formen part de la lluita per la recuperació de la memòria històrica a l’Estat espanyol. Moltes associacions i persones van denunciar els crims del franquisme a diferents jutjats de l’Estat, però el Tribunal Superior va dictaminar que el dret a la memòria històrica per a les víctimes de Franco era definit com un afer privat. Això significà l’enterrament de qualsevol possibilitat del dret a la veritat, justícia i reparació a l’Estat, i doncs es presentà una querella a l’Argentina. Felipe Moreno, com a militant antifranquista, va ser torturat per Juan Carlos González Pacheco -Billy el Niño-  i doncs pot oferir una visió jurídica i testimonial. Ha col·laborat amb el Departament de Cooperació en xerrades especialment adreçades a grups de joves explicant aquest tema i també sobre la situació del poble sahrauí, del qual és un gran coneixedor.

Entrevista a Público

Defensora contra la pobresa i contra la violència als barris més marginals de Brasil. Després d'ajudar a crear en 1999 el Centre de Drets Humans de Sapopemba –barri perifèric de Sao Paulo que concentra més de 30 faveles–, el seu compromís amb els drets humans la va portar a investigar i documentar les denúncies contra la policia sobre tortures, maltractaments, execucions extrajudicials, extorsions i corrupció. Defensora dels ciutadans davant la Policia de l’Estat de Paraíba des de setembre de 2011 fins que les amenaces de mort la van obligar a deixar el càrrec.

En aquesta edició, El Prat acull la cloenda de les jornades, i comptarem amb aquests defensors i defensores.

Esperanza va ser una de les víctimes del programa d’esterilitzacions forçoses impulsat pel govern d’Alberto Fujimori, al Perú, durant la segona meitat dels anys noranta. I ha estat també, després, una de les veus valentes que ha denunciat amb insistència aquesta greu vulneració dels drets humans.

Fa més de 10 anys que l’Esperanza ocupa càrrecs directius a l’Asociación de Mujeres de la provincia de Huancabamba (AMHBA), entitat que presideix des de fa poc més d’un any. Dins de l’AMHBA, l’Esperanza participa activament en el Comitè de defensa dels drets humans de les dones esterilitzades de Huancabamba. Convençuda que l’organització de les dones és clau per defensar els seus drets, es planteja com a un dels reptes del futur més pròxim la consolidació i l’enfortiment de l’Asociación Nacional de Mujeres Peruanas Afectadas por las Esterilizaciones Forzadas.

Facebook

Metge palestí, especialitzat en cirurgia i psiquiatria. Funda, al novembre de 2015, l'ONG Humanity Crew . A través d’aquesta ONG coordina esforços i ofereix ajuda professional d’urgència a les persones refugiades que arriben a les illes gregues per tal de contribuir a la seva recuperació.

Proporcionen ajuda mèdica i psicològica als refugiats que arriben a Grècia. L’ONG treballa tant a l’illa de Lesbos com al nord de Grècia, a l’àrea de Tessalònica. A més, ofereixen suport en línia, tant per a la intervenció en situacions de crisi com per al seguiment de casos.

Twitter  -  Facebook

“Jei” de Jeison, “hh” de hip-hop, “co” de Colòmbia. Són els tres eixos a través dels quals l’activista Jeison Castaño ha construït la seva identitat artística. Nascut a la Comuna 13  de Medellín, en Jeihhco va viure la infància i l’adolescència en un territori on el carrer era el centre de la vida, però també, de tant en tant, camp de batalla del conflicte armat colombià. Va conèixer el hip-hop al 1996, amb 11 anys, però no va ser fins al 2002 que va adonar-se del potencial transformador que tenia la música que el feia vibrar.

Entén l’art i la cultura com a finalitats en si mateixes, però també com a eines que no poden deslligar-se del treball i la transformació socials. Ha participat en el disseny i l’execució de nombrosos projectes, entre els quals destaquen la xarxa de hip-hop La Élite, el festival Revolución sin muertos i, més recentment, la Casa Kolacho. En l’actualitat, és gestor cultural a la Comuna 13 i integra el grup de rap C15.

Twitter - Facebook

La Rebiya Kadeer ha viscut diverses vides en una de sola. Ha estat bugadera, empresària d’èxit (va arribar a ser la setena fortuna de la Xina) i activista per a la defensa dels drets el seu poble, l’uigur. A finals dels 90, va ocupar un càrrec polític com a assessora de les autoritats xineses, i posteriorment, entre el 1999 i el 2005, va ser empresonada per la seva dissidència. S’ha casat dues vegades i és mare

d’onze fills.

Des del 2005, Kadeer resideix als Estats Units com a exiliada política i treballa intensament per donar a conèixer les vulneracions de drets que pateix la comunitat uigur sota el règim de Beijing.

El compromís de Kadeer amb els drets i les llibertats del seu poble ha estat reconegut amb diversos premis (com el Rafto, al 2004, o el de la Fundació Lantos, l’any passat) i li ha valgut la nominació al premi Nobel de la Pau. Ara bé, el seu activisme ha tingut també un elevat cost personal. Tant ella com diversos membres de la seva família han patit penes de presó, arrestos i tot tipus d’intimidacions.

TwitterFacebook 

Va néixer en un país en guerra, va créixer en el camp de desplaçats interns d’Abia, al nord d’Uganda, escenari durant dues dècades del conflicte. Va passar molta gana i molta por en la seva infància i adolescència, però de seguida va començar a mobilitzar aquest patiment per articular iniciatives de promoció de la pau.

L’any 2005, va fundar l’African Youth Initiative Network (AYINET), una ONG que té com a objectiu promoure la cultura de pau i abordar les conseqüències del conflicte ugandès que encara generen patiment.

A dia d’avui, l’activista continua liderant aquesta entitat, i és també assessor de l’ONU en temes de violència de gènere, persones refugiades i protecció de menors. A més, és ambaixador d’un dels objectius del mil·lenni, el de justícia i pau.

L’any 2015, Ochen va ser nominat al premi Nobel de la Pau. El mateix any, la revista Forbes va situar-lo entre les deu persones més influents del continent africà i va rebre el Premi Mundo Negro a la Fraternitat.

Twitter - Facebook 

Programa Ciutat Defensores de Drets Humans, 2016 (Ciutats Defensores Drets Humans - 3671136 bytes)

Defensors i defensores dels drets dumans que ens van visitar:

Activista basc dels drets humans, actualment portaveu de l’Associació contra la Pena de Mort Pablo Ibar (únic espanyol condemnat a mort en tot el món).  Andres Krakenberger ha treballat també per Amnistia Internacional, com a coordinador de l’equip de lluita contra la pena de mort des de 1993 fins a la seva abolició al Codi Penal Militar español (1995). També ha estat president de la secció espanyola d’Amnistia Internacional fins al 2001 i coordinador d’Amnistia Internacional d’Euskadi i Navarra. D’altra banda, presideix l’associació ProDrets Humans Argituz, d’àmbit basc.

Activista del col·lectiu Caminando Fronteras, resident a Tànger (Marroc); treballa per la defensa dels drets dels migrants, especialment a la frontera de Ceuta i Melilla. Investigadora especialista en migracions i tràfic d’éssers humans. Ha treballat també com a consultora independent per a Women’s Link Worldwide, Save the Children i CEAR. Destaca la seva feina com a assessora en l’informe 2012 “El tràfic d’éssers humans a Espanya: víctimes invisibles” del Defensor del Poble.

L’agost de 2014 Helena Maleno va ser agredida verbalment i sexualment a Tànger arran d’un incident en què veïns marroquins armats van atacar un grup d’immigrants subsaharians, davant la presència i la passivitat de la policia marroquí.

Jove activista de drets humans de Bahrain. Actualment és presidenta del Centre dels Drets Humans de Bahrain (Bahrain Center for Human Rights) i codirectora del Centre dels Drets Humans del Golf (Gulf Center for Human Rights). El 2012 va rebre el Premi de la Llibertat de Freedom House.

Maryam Al Khawaja va començar el seu activisme amb només 24 anys arran de les protestes de la primavera àrab a Bahrain el 2011. El març d’aquell any el Consell de Drets Humans de Nacions Unides la va convidar a participar a una taula rodona perquè donés a conèixer la situació dels drets humans a Bahrain.

Maryam va ser arrestada l’agost de 2014 quan va arribar a l’aeroport internacional de Bahrain per visitar al seu pare que estava en vaga de fam en aquell moment per protestar contra l’arrest i la detenció arbitrària. El seu judici per “assaltar un oficial de policia” va continuar i, el desembre de 2014, la van condemnar a un any de presó.

Sacerdot mexicà defensor dels drets dels migrants. Membre de la Casa del Migrante, popularment coneguda com Belen, Posada del Migrante. A més, el pare Pantoja denuncia activament la implicació de les autoritats en el negoci del segrest d’immigrants. La Casa del Migrante, juntament amb Humanidad Sin Fronteras i Frontera con Justicia elaboren informes anuals  sobre la situació dels migrants en trànsit.

El pare Pantoja pateix constants amenaces de mort i la Casa del Migrante és contínuament atacada per Los Zetas, l’organització criminal més violenta que opera a Mèxic. Com a homenatge a la seva tasca, ha rebut diversos premis entre els quals destaca el Premi Internacional de Drets Humans Letelier-Moffitt de l’Institute for Policy Studies a Washington; més recentment, el febrer de 2015, el Consejo Nacional para Prevenir la Discriminación (Conapred) li va fer entrega del Premi per la Igualtat i la No Discriminació 2014.

Defensors i defensores dels drets humans que ens van visitar:

Va néixer  a Bukau, República Democràtica del Congo, el 1981. És periodista, llicenciada en Dret per la Universistat Oficial de Bukavu i membre fundadora de la xarxa Un Altaveu per al Silenci. Treballa a Radio Okapi, una emissora que va sorgir com a iniciativa de l'ONU i que retransmet per tot el terrritori de la República Democràtica del Congo. És també membre de l'Associació de Dones de Mitjans de Comunicació de l'Est del Congo, gràcies a la qual s'han realitzat diferents  al·legacions a la Cort Penal Internacional i al Senat dels Estats Units, en què s'ha denunciat la violència sexual que pateixen les dones d'aquest país, que està en guerra des de 1996.

És presidenta d'AFIDEP, associació que treballa amb nenes per al Desenvolupament i Promoció de Valors Humans, que opera a Bukavu des de 2004 amb l'objectiu de formar dones líder. L'abril de 2009 va rebre el Premi internacional de periodisme Julio Anguita Parrado de la Federació de Sindicats de Periodistes.

En la seva trajectòria professional destaca el seu compromís en la defensa dels drets humans i la llibertat d'expressió, i la seva denúncia de la violència que s’exerceix contra les dones i de la utilització de les nenes i nenes com a soldats. L'any 2014 va rebre el Premi Príncep d'Astúries a la Concòrdia, "com a símbol de la lluita pacífica contra la violència que afecta les dones, la pobresa i la discriminació, a través d'una labor arriscada i generosa".

Exmissioner xavierà nascut a Castuera (Badajoz). Llicenciat en Dret per la Universitat Autònoma de Madrid (1984) i en Estudis Eclesiàstics per la Universitat Pontificia de Salamanca (1995). Arriba a Sierra Leone el 1992, on va realitzar treballs de promoció de justícia i pau i drets humans. El 1999 assumeix la direcció del programa de rehabilitació de menors soldats dels Missioners Xaverians a Sierra Leone, i obre el centre Sr. Michael a Lakka a pocs quilòmetres de Freetown. El 2003 començà un projecte nou a la selva del Tomko Limba, "Educació com a motor del desenvolupament”, que engloba els camps de l'educació, l'agricultura i la sanitat.

Des de 2010 viu a a Europa, on es dedica principalment a treballs de sensibilització, assessorant ONG, impartint classes en alguns màsters i publicant articles en blogs sobre l'Àfrica. Actualment és representant de l'entitat Desarrollo y Educación Solidaria i de la fundació El Compromiso. És autor de nombrosos articles i llibres, l'últim dels quals titulat Los hombres leopardo se están extinguiendo. 

La seva trajectòria en el camí de l'objecció de consciència és relativament curta. Les primeres inquietuds neixen a partir del fet que diversos familiars propers van participar directament en les forces militars. Aquesta experiència li va permetre viure de primera mà l'autoritarisme, el patriarcat i la violència com a agent organitzador de les relacions quotidianes. No obstant això, només en el moment de començar els seus estudis en sociologia aconsegueix establir les connexions específiques d'aquests aspectes amb el context cultural del militarisme.

A partir d'aquí, fa quatre anys, va començar a acostar-se al tema de l'objecció de manera intuïtiva i curiosa  i va albirar un treball de recerca sobre desobediència civil i alternatives a la militarització de la vida juvenil. En aquesta recerca va conèixer Mambrú Articulació Antimilitarista, que era un espai de creació política i comunicativa per reflexionar públicament sobre el militarisme a partir de l'art.

Des de llavors ha estat compartint experiències al costat del moviment antimilitarista de Bogotà. Principalment, ha realitzat accions comunicatives i accions directes no violentes en jornades de reclutament, desfilades militars (Dia de la Independència), ha participat en processos creatius per intervenir en espais públics no convencionals i ha promogut l'antimilitarisme i els drets juvenils des de l'exercici de l'objecció de consciència.

És un destacat defensor dels drets humans i la pau i és membre fundador de nombroses organitzacions no violentes a Hebron, les quals treballen pacíficament contra l'ocupació israeliana de Cisjordània. Entre aquestes organitzacions hi ha la branca Hebron del Moviment Internacional de Solidaritat, la Xarxa Àrab No Violenta, Joventut contra els Assentaments i Defensors d'Hebron.

Va guanyar el premi de comunicació One World el 2009 per la seva participació en el projecte B Tselem "Disparant enrere", que proporciona capacitació a periodistes i mitjans de comunicació i distribueix càmeres a les persones palestines per documentar els abusos dels colons i dels militars.

Tot aquest treball el va portar a rebre el premi, concedit per l'ONU, Defensor de l'Any dels Drets Humans a Palestina, el 2010. L'activista va estar arrestat i detingut vint vegades durant el 2012 i sis vegades en el transcurs del 2013, encara que mai no ha estat involucrat en accions violentes ni se l'ha acusat de cap delicte.

Segueix impulsant el moviment de resistència no violenta contra l'ocupació israeliana a través de l'organització que va fundar, Youth Against Settlements, que proveeix càmeres als joves perquè  gravin les violacions dels drets humans. En el marc de la campanya "Open Shudada Street" continua organitzant manifestacions i, degut al seu activisme, ha patit detencions arbitràries i la seva oficina ha estat atacada, normalment coincidint en els dies previs a una protesta convocada.

Va néixer a a l'Argentina el 1952 i actualment viu a Jerusalem. És una de les veus més singulars del moviment pacifista a Israel, ja que, abans d'emigrar, Meir formava part d'un grup sionista de dretes.

Va arribar a Israel el 1972, i va fundar-hi l'assentament de Net Zarim, a la franja de Gaza, un dels enclavaments de colons més problemàtics de l'Orient Mitjà. Va participar a la guerra del Yom Kipur, on el van ferir, i així es va iniciar una inflexió en els seus plantejaments: "Vaig entendre que cada ideologia té el seu preu i jo no estava disposat a pagar el preu de la conquesta. No val la pena morir pels territoris".

Trenta anys després Meir és el coordinador d'un dels grups pacifistes més actius de la dissidència israeliana: el Comitè Israelià contra la Demolició de Cases, que es va crear el 1998. Actualment és regidor del partit Meretz ("Nou Moviment") a l'Ajuntament de Jerusalem. Està a favor de la negociació amb els palestins i les palestines i proposa convertir Jerusalem en la capital dels dos estats.

Va néixer a Llodio el 1961. És un advocat amb una llarga trajectòria asssociada a les víctimes del terrrorisme i a la recerca d'escenaris de pau al País Basc, àmbit en el qual treballa des de fa més de vint anys.

Durant molts anys va ser membre de la coordinadora pacifista Gesto por la Paz d'Euskal Herria, de la qual va ser membre de la Comissió Permanent des de 1988. Des del 2002 al 2005 va ser director de Drets Humans del País Basc del lehendakari Juan José Ibarretxe, però en va marxar per voluntat pròpia quan la seva àrea estava sota la direcció del Conseller de Justícia Joseba a Azkarraga.

Entre febrer de 2006 i desembre de 2012 va treballar com a assessor de la Direcció d'Atenció a les Víctimes dels Terrorisme. La seva tasca en l'executiu autonòmic ha estat marcada durant anys per un treball conjunt  amb Maixabel Lasa, la vídua de l'exgovernador civil de Guipúscoa, Juan María Jaúregui, assassinat per ETA. Amb el canvi de l'executiu socialista de Patxi López al d'Iñigo Urkullu va seguir exercint un important paper d'interlocució amb les víctimes, encara que les diferències amb Jonan Fernández, secretari de Pau i Convivència del Govern Basc, van significar el seu relleu el 3 d'abril de 2014.

Defensors i defensores dels Drets Humans que ens van visitar:

 

És directora de l’Associació Iniciativa Juvenil pels Drets Humans (Youth International Human Rights) a Bòsnia i Hercegovina, des de fa més de cinc anys.

L’Alma Màsic és reconeguda àmpliament als Balcans com una persona clau en matèria de justícia transicional i dels drets humans. Ha treballat extensament en tots els països de l'antiga Iugoslàvia, des dels Acords de Pau de Dayton, i té una àmplia experiència en grans avaluacions al sud-est d'Europa. Ha ocupat el càrrec de consellera de l'ajuda bilateral a l'ambaixada danesa de Sarajevo i té molts anys d'experiència pràctica en execució, administració i gestió de programes de desenvolupament de la democràcia.

Tot i haver trobat la seva néta l'any 2000, aquesta abuela de la Plaza de Mayo continua amb les activitats de sensibilització, tant a nivell nacional com internacional, fent conferències i entrevistes a ràdios, universitats i associacions. El mes de març de 2015 va ser homenatjada com a dona lluitadora a l'Argentina pel govern municipal de San Vicente, en el marc del Dia de la Dona.

És la presidenta de Abuelas de Plaza de Mayo, que, després d'una lluita de gairebé quaranta anys, va aconseguir trobar el seu nét l'agost de 2014, Guido, amb el nom d'Ignacio Montoya Carlotto. Va ser el 114è nét de 116 néts localitzats per les Abuelas de la Plaza de Mayo.

És defensora dels drets humans saharauis, nascuda el 1958 a El Aaiun, Sàhara Occidental. És membre de l’Oficina Executiva de l’Association Sahraouie des Victimes des Violations Graves des Drotis de l'Homme Commises par L'Etat du Maroc. És activista i defensora de la independència i del dret a l’autodeterminació i, a causa d’aquesta defensa, ha estat perseguida i empresonada durant anys.

És polític, sociòleg, catedràtic i exsacerdot peruà, fundador i militant del partit polític Tierra y Dignidad. Una de les seves tasques és reclamar al Tribunal Internacional de Justícia el processament de crims ambientals perpretats per les empreses extractives (gas, petroli, or) transnacionals.

El 2002 va crear el Grup de Formació i Intervenció per al Desenvolupament Sostenible (GRUFIDES) al costat d'activistes que es van centrar en el problema d’aquestes comunitats des de la perspectiva dels drets humans i dels drets ecològics.


Carregant activitats...

Carregant activitat...

Temes relacionats

Commemoració de dies internacionals

Informació sobre les dates més assenyalades mundialment.

El Prat amb les persones refugiades

Som un municipi adherit a la Xarxa de Ciutats Refugi.

Projecte anual de El Prat Solidari

Projecte anual de cooperació impulsat per entitats del Prat amb el suport de l'Ajuntament.