Desembre 2025
Cada mes rebem a casa la revista municipal, que hauria de ser una eina per informar la ciutadania amb rigor, transparència i pluralitat. Però massa sovint ens trobem un document que sembla més un aparador dels Comuns que no pas un reflex honest del que passa realment al Prat.
No és cap secret que la revista s’ha anat convertint, especialment en les pàgines d’informació i actualitat, en un espai on es presenten grans anuncis i relats deformats per servir l’interès del partit que governa. S’hi acumulen promeses que mai no arriben, com tots els incompliments del PAM pactat amb nosaltres, i contrainformació destinada a desacreditar qualsevol veu crítica, com si fos un mitjà propi d’un règim esgotat que tremola davant la possibilitat de perdre allò que ha controlat durant dècades com si fos el pati del darrere.
Encara és més preocupant el que no s’hi explica. No hi trobem ni una línia sobre la gran manifestació que va omplir els carrers reclamant una taxa de residus justa; ni sobre els problemes de seguretat que denuncien molts veïns; ni sobre el fet que el Prat és, any rere any, un dels municipis amb més ingressos municipals de tot Catalunya; ni sobre el deteriorament creixent de l’espai públic. La llista podria ser interminable. Tampoc hi ha espai per contrastar dades, i la veu de l’oposició queda relegada a un petit racó simbòlic, diluïda en un poti-poti que no permet explicar res amb claredat. Tot queda filtrat perquè encaixi amb el relat del govern dels Comuns.
Aquesta manera de fer no és nova. Fa anys que advertim que governar només mirant-se al mirall té conseqüències. Quan una eina municipal es converteix en un instrument de partit, es trenca la confiança de la gent. I això és exactament el que està passant: molta ciutadania percep la revista com el que, malauradament, s’està convertint —un fulletó de propaganda pagat entre tots.
Gerard Valverde i Polo
Juny 2025
Gerard Valverde i Polo