Març 2026

El acceso a la vivienda se ha convertido en el gran fracaso de nuestro sistema social. Familias con trabajo estable y sueldo fijo quedan fuera del mercado inmobiliario porque los precios no dejan de subir, impulsados por la especulación y la falta de oferta asequible. Tener trabajo ya no ga-rantiza poder tener un hogar. Ya pasó antes. En 1964 nació la Cooperativa Obrera de Viviendas (COV) para dar techo y servicios a quienes llegaban a nuestro municipio desde otras partes de España buscando trabajo en las fábricas. La idea era tan simple como radical: juntar el dinero de cada familia para crear un fondo común que financiara viviendas y servicios en beneficio de la comunidad. Y funcionó.

Sesenta años después, la COV sigue fiel a sus principios. Acaban de entregar 101 pisos nuevos que han construido sobre un solar cedido por el Ayuntamiento. Es la promoción cooperativa más grande de Catalunya. El problema de la vivienda no se resolverá de un plumazo. Pero iniciativas como esta demuestran que trabajar juntos por una vivienda digna no es una utopía del pasado, sino una respuesta real a la crisis actual.

Este logro es fruto del trabajo conjun-to entre la COV y el Ayuntamiento. Cuando instituciones y la comunidad empujan en la misma dirección, la vivienda deja de ser una mercancía sometida a la lógica del mercado y recupera su sentido más básico: Un derecho. Lo que empezó en 1964 como una solución ante la urgencia de las familias trabajadoras es hoy un modelo consolidado de cooperación y futuro compartido: una apuesta colectiva que demuestra que la vivienda puede ser un bien común, gestionado con esfuerzo colectivo y beneficio compartido.

David Vicioso Adrià

Març 2026

L’accés a l’habitatge no és un privilegi, és un dret. Aquesta és una convic-ció ferma dels socialistes i treballem perquè ningú se senti expulsat de la nostra ciutat pels alts preus de l’habitatge i per dinàmiques especulatives que no tenen res a veure amb l’arrelament i la convivència.

Són variats els factors que en els últims anys han conduit a unes dinàmi-ques que han tensionat els preus de l’habitatge al Prat, des de pressió del mercat immobiliari a la inversió especulativa i la compra d’habitatge con a actiu financer. Però no podem permetre que l’habitatge deixi de complir la seva funció vital per convertir-se en un producte d’especulació. 
I no es tracta d’anar contra ningú, sinó de protegir l’interès general. I per aconseguir-ho hem de generar eines municipals que permetin garantir que qui compra un habitatge sigui per viure-hi, no per retenir-la esperant una revalorització. 

També vull ser clar: la promoció privada d’habitatge és necessària i forma part de l’equilibri urbà. El sector privat genera activitat econòmica, feina i noves oportunitats residencials. Per això creiem en la col·laboració público-privada que s’orienta a l’interès global de la ciutat. El projecte socialista pel Prat és contundent. Cal valentia per construir més habitatge assequible, garantir la màxima protecció davant l’especulació, i fomentar la cooperació entre la iniciativa social i la promoció privada responsable. Tot per teixir una ciutat on els joves no hagin de marxar i les persones grans puguin seguir vivint al barri de tot la vida. 

Juan Pedro Pérez Castro
 

Març 2026

La reivindicació d’una jubilació anticipada sense penalitzacions per a les persones amb 40 anys o més cotitzats és una demanda persistent de les entitats de jubilats i pensionistes d’arreu del país. Fa dècades que denuncien una injustícia: persones treballadores que, després d’una vida cotitzant, veuen reduïda la seva pensió només per avançar la jubilació. Una lluita que Esquerra Republicana ha defensat de manera continua-da al Congrés dels Diputats, reclamant un canvi legislatiu que reconegui realment l’esforç acumulat.

En aquesta línia, ERC El Prat vam portar al passat Ple municipal de gener una moció per instar el Govern de l’Estat a eliminar definitivament aquests coeficients reductors. Vam exposar que la mesura sol·licitada és pura justícia social, i que municipis com el nostre han de fer sentir la seva veu. Encara que no hi ha dada oficial territorialitzada publicada, pel pes demogràfic i laboral, l’afectació estimada al Prat, és que aquesta injus-tícia la podrien estar patint entre 1.100 i 1.300 persones. La moció va ser aprovada per majoria, malgrat l’abstenció del PP i el vot en contra de Jóvenes Pensionistas Decidimos, una posició que ens va sorprendre i que difícilment, podem entendre. El Prat reforça un missatge clar: qui ha cotitzat durant 40 anys o més no pot ser penalitzat quan arriba l’hora de jubilar-se.

El Prat se suma a una reclamació àmpliament compartida i demostra que el municipalisme també pot impulsar canvis necessaris en les polítiques de pensions. Al Prat, la justícia fiscal és cosa de tothom!

Jordi Ibern i Tortosa