Presentació de la reedició del còmic "Sangre de barrio", de Jaime Martín

Vicen acaba de mudar-se amb la seva germana i la seva mare al municipi barceloní de L’Hospitalet. Corre la dècada de 1980 i el panorama és desolador, un horitzó gris, aplatat per l'atur, la violència i les drogues. Vicen passarà la seva adolescència i la seva primera joventut en l'epicentre d'aquest ambient marginal, respirant el bo i, sobretot, el dolent.

Jaime Martín va signar amb Sangre de barrio la seva primera obra en solitari, un còctel amarg de pessimisme, rebel·lia i frustració que li va valdre el Premi Autor Revelació del Saló del Còmic de Barcelona. L'autor visita el Cèntric per parlar d'aquest llibre, considerat un dels grans clàssics del còmic espanyol dels anys 80 i 90, i que ha estat reeditat aquest 2026.

L'autor estarà acompanyat de l'escriptor i periodista cultural Kiko Amat.

Jaime Martín (L'Hospitalet de Llobregat, 1966) va iniciar la seva trajectòria professional en l’àmbit del còmic el 1985 a les revistes que aleshores editava Josep Maria Beà en el seu segell Intermagen Caníbal i Bichos. Entre 1986 i 1990, també a Humor a Tope i Pulgarcito. El 1987 comença a col·laborar amb regularitat en la mítica revista El Víbora. Allà realitza sèries de temàtica costumista amb guió d’Alfredo Pons. Aborda també sèries pròpies com a autor complet, com Sangre de Barrio (1989-2005), la primera entrega de la qual va obtenir el Premi Autor Revelació del 8é Saló Internacional del Còmic de Barcelona. Altres obres destacades d’aquesta etapa són Los primos del Parque (1991-92), La Memoria Oscura (1994-95) i Infierno (1996). Després de publicar Invisible a Espanya, es passa a l’editorial francesa Dupuis i allà publica Lo que el viento trae (2007) i Todo el polvo del camino (2010), amb guió de Wander Antunes. Amb Las guerras silenciosas es consagra com un dels autors europeus més interessants del moment, una consideració que confirma amb Jamás tendré 20 años (premi a la Millor Obra de Còmic Barcelona 2017), Siempre tendremos 20 años (premi a la Millor Obra de Còmic Barcelona 2021) i Un oscuro manto.

Kiko Amat (Sant Boi, 1971) és autor de set novel·les i tres obres de no ficció. A Anagrama ha publicat El día que me vaya no se lo diré a nadie (2003); Cosas que hacen BUM (2007); Rompepistas (2009; Eres el mejor, Cienfuegos (2012); Antes del huracán (2018); Revancha (2021) i el manual Los enemigos (2022). La seva última novel·la és Dick o la tristeza del sexo (2025). També és autor de dos llibres de no ficció, Mil violines i Chap chap. En l'actualitat co-guionitza i co-condueix el pòdcast Pop y Muerte (Ràdio Primavera Sound).

*Foto Jaime Martín: ©David Airob

*Aquesta activitat forma part del cicle Llibres i lletres de tardor.