Per què les dones pateixen més Alzheimer i altres demències?

A càrrec de la Dra. Eider Arenaza-Urquijo, neurocientífica d'IS Global i Isabel Macanaz, psicòloga de l'AFA Baix Llobregat. Xerrada moderada per Mercè Rull, presidenta de l'AFA Baix Llobregat

Inscripció prèvia a salut@elprat.cat

La Dra. Arenaza-Urquijo, investigadora principal en Instituto de Salud Global de Barcelona (ISGlobal), estudia cóm els hàbits de vida —com l'activitat física i cognitiva— influeixen en la salut mental i cerebral durant l'envelliment i la malaltia d'Alzheimer. En els últims anys, la seva investigació també ha incorporat el paper dels determinants socials, l'entorn i el medi ambient. La seva trajectòria investigadora inclou estàncies i col.laboracions en institucions nacionals i internacionals, entre elles, la universitat de Barcelona, l'Institut Nacional d'Investigació Mèdica de França (INSERM), la Universitat de Berkeley i la Clínica Mayo (Estats Units).

La malaltia d'Alzheimer està profundament travessada per diferències biològiques de sexe i desigualtats socials de gènere. Encara que històricament el major nombre de casos en dones s'atribuïa a la seva esperança de vida més gran, la investigació actual demostra que hi ha mecanismes biològics i factors socioculturals diferenciats. A nivell biològic, les dones solen presentar una major resiliència inicial —tolerant millor el dany neuronal primerenc sense manifestar pèrdua de memòria—, possiblement relacionada amb factors com la protecció del cromosoma X. No obstant això, una vegada apareix el deteriorament cognitiu, poden experimentar una acumulació més ràpida de patologies cerebrals i un deteriorament cognitiu més accelerat.

La menopausa constitueix, a més, un període de vulnerabilitat especial per a la salut cerebral, a causa de la disminució dels estrògens, hormones que intervenen en funcions com el metabolisme i la plasticitat neuronal. Aquest canvi hormonal pot afectar el funcionament cerebral i coincidir amb una vulnerabilitat més gran a processos relacionats amb el deteriorament cognitiu, encara que la relació entre menopausa i Alzheimer continua sent objecte de recerca. A això s'hi afegeix l'impacte acumulatiu de les bretxes de gènere al llarg de la vida. Factors de risc modificables com un menor accés històric a l'educació formal —cosa que redueix la reserva cognitiva—, la menor pràctica d'exercici físic o una exposició més gran a l'estrès crònic derivat de les tasques de cura poden augmentar la susceptibilitat al deteriorament.

En conclusió, abordar l'Alzheimer exigeix ​​una medicina personalitzada amb perspectiva de gènere, on promoure l'equitat social, reduir les desigualtats educatives i fomentar hàbits de vida saludables des d'edats primerenques es converteixin en estratègies clau de salut cerebral preventiva.