Et recomanem que actualitzis el teu navegador per tindre una experiència de navegació complerta.
Les riuades, amb la seva aportació de llims i fangs, van enriquir les terres del delta i, a vegades, també portaren mort i destrucció. Aquesta ha estat la nostra paradoxa.
Des del segle XII fins avui hi ha documentades més de cent vint-cinc crescudes del riu i riuades.
Fins fa poc anys, darrere de cal Monjo i cal Comas hi havia la “marrada” o “giragonsa”, el meandre més gran del Delta del Llobregat. En aquest punt el riu es desbordava sempre, formant un braç d’aigua fins al Remolar. Doncs bé, després de la riuada del 1971 i les seves conseqüències catastròfiques per a Cornellà, l’Hospitalet i el Prat, es decidí redreçar la llera i fer desaparèixer el meandre. Sobre aquesta superfície, damunt del que havia estat el meandre, es va construir el camp de l’Espanyol que per aquest motiu rebé el nom de Cornellà-El Prat, ja que els límits municipals encara responen a l’antiga llera.
Entre les riuades més significatives hi ha les riuades del 1617, l’any del diluvi, amb imponents aiguats i inundacions catastròfiques, on les crescudes s’endugueren cases i terraplens.
Amb la riuada de Sant Antoni, el gener de 1898, el poble del Prat va quedar inundat durant tres dies. Gràcies al fet que a la Colònia Casanovas hi havia l’únic telèfon del Prat, es va rebre una trucada des de Martorell avisant que baixava una gran riuada. Tot i la tempesta, es va enviar el mosso Gil Argelaga cap a l’Ajuntament per comunicar el que s’acostava. Un quart d’hora més tard, els camps de la Ribera s’inundaven i des de les cases de pagès es disparaven trets avisant de la riuada i demanant auxili. S’enviaren queviures des de la població de l’Hospitalet.
L’any de les cinc riuades, entre octubre i novembre de 1907, el Delta, des de Montjuïc fins a Castelldefels, es convertí en un mar amb dos i tres metres d’aigua. Arran d’aquest gran desastre fou constituïda una associació de propietaris en què col·laborà també la Junta de Defensa del Prat i es va alçar el marge de defensa de la Ribera del Prat.
La tràgica riuada del 26 de setembre de 1962 va ser una de les pitjors catàstrofes de la vall baixa del Llobregat, causà entre sis-centes i mil víctimes mortals. La riera de Rubí s’endugué tot el que trobà al seu davant: persones, cases i fàbriques que eren tocant o dins la llera de la riera.
La darrera gran i tràgica riuada va ser la ja esmentada del setembre de 1971.
M’agrada jeure en un marge
veure passar els núvols, sentir la humitat
ensumar baf de terra,
escoltar quan el sol crema
el ressec terròs que xucla l’aigua
que pel solc llisca.
M’agrada jeure en un marge
és com tenir la finestra
oberta de bat a bat
És tenir la feina llesta,
respirar fum de tabac,
i el temps que es para, endormiscat.
M’agrada jeure en un marge
jeure en un marge del Prat
Pau Vallhonrat. Solatge d’estany.
Et recomanem que actualitzis el teu navegador per tindre una experiència de navegació complerta.
