Et recomanem que actualitzis el teu navegador per tindre una experiència de navegació complerta.
La carn de porc era la més consumida a les cases de pagès. N’engreixaven entre un i quatre depenent de les persones que hi vivien: família, mossos, carreters, minyones... La matança es duia a terme entre finals de novembre i primers de març.
El dia de la matança era un dia de feina i de festa. Començava a les cinc del matí amb l’arribada del matador. A les masies, un cop degollat el porc, es portava una mostra al veterinari per certificar que no patia triquinosi ni altres afeccions que l’haurien convertit en no apte per al consum. A les cases de pagès del poble duien el porc a matar a l’escorxador municipal. Una vegada degollat, el porc s’havia de socarrimar i netejar amb aigua bullent.
Més tard arribava la mocadera, encarregada d’extreure les tripes i els budells (la moca) i netejar-los amb aigua calenta, sal, llimona i taronges amargues, que servirien per fer les botifarres. Del porc s’aprofitava tot: carn fresca, embotits i cansalada, i s’aplicaven tècniques diverses de conservació que es basaven en l’experiència i la tradició: confitar, salar, salpebrar i penjar.
La tarda era l’hora de trinxar la carn i coure les botifarres: blanca, negra, catalana, llonganisses, fuets, bisbes, bulls… La carn magra i les costelles es confitaven dins de gerres o tupins amb oli i llard per poder-les conservar fins a l’estiu. També es feia el tastet per comprovar si la quantitat de sal i pebre era del gust de la casa.
Tot era guardat a l’anomenat quarto del porc, que estava situat al nord-est del primer pis, l’espai més fresc de la casa.
En la matança hi participava molta gent: els estadants de la casa, familiars i amics convidats, els encarregats de les feines més especialitzades i tothom hi ajudava.
Els àpats eren importants. Es feia un bon esmorzar per agafar forces, que consistia en mongetes seques i rostit d’ànec o pollastre. El dinar era lleuger: amanida, escudella i carn d’olla, ja que quedava molta feina per fer i els esperava un bon sopar. Una vegada enllestida tota la feina, es feia el sopar, en què també s’afegien alguns parents. El sopar consistia en bròquil amb mongetes, llonza blava, botifarres i coques.
Quan marxaven els convidats se’ls oferia un present de la matança i concretaven les dates de les següents matances a les cases de familiars i amics.
A part de la feinada, també hi havia espai per a la broma i creences que avui difícilment acceptaríem. Una de les enganyifes que se solien fer a la canalla o a algun mosso que hi assistia per primera vegada era encarregar-los d’anar a buscar un “adreçador de botifarres” a una casa propera. Allà, que ja els esperaven, els donaven un sac lligat ple de totxos i ferros que traginaven amb dificultat fins a casa, on descobrien que havien estat enredats.
Entre les idees anacròniques hi havia la idea que les mocaderes i les dones de la casa no havien de tenir la regla perquè, si manipulaven qualsevol part del porc, aquesta carn es feia malbé.
Et recomanem que actualitzis el teu navegador per tindre una experiència de navegació complerta.
