El Prat 1939, la repressió franquista i activitats paral·leles a l'exposició
Exposició
Del 14 d'abril al 22 de novembre de 2021
Cèntric Espai Cultural
Producció pròpia
L’exposició se centra en el període franquista i explica els mecanismes que van permetre al règim exercir una repressió sense precedents durant dècades. Alhora, ens fa reflexionar sobre l'estat actual de la recuperació de la memòria històrica.
El recorregut expositiu s’inicia amb unes línies del temps que permeten situar cronològicament dates significatives de la República, de la Guerra Civil i del Franquisme. Són fets que han estat clau en l'àmbit general i del Prat. Un cop situats en el temps, l'exposició es divideix en 4 àmbits: Control, Càstig, Víctimes i Amnèsia.
Xerrada a càrrec del catedràtic d'Història Contemporània, Carles Santacana, especialista en la Guerra Civil Española i la postguerra.
Dimecres 26 de maig de 2021, Sala d'actes del Cèntric Espai Cultural.
La repressió, en totes les seves formes, va ocupar sempre un paper central en la configuració del règim franquista. La dictadura tenia molt present que només podia sobreviure si aplicava un ampli ventall d'estratègies repressives, que havien d'aconseguir una societat temorenca i dòcil. El catàleg repressiu va ser molt ampli: afusellaments, desterraments, presons, camps de treball, depuracions, confiscacions, acomiadaments, ... i un llarg etcètera, sempre amb el mateix objectiu polític, i que es va mantenir fins al final de la dictadura. Si bé és cert que el significat últim de la repressió va ser uniforme, les realitats locals ajuden a entendre com es va desenvolupar en cada territori, en funció de les seves característiques i antigues conflictivitats.
L'activitat va anar a càrrec de Carles Santacana, Doctor en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona. És especialista en la Guerra Civil Española i la postguerra. La ponència s’ha centrat a explicar quines van ser les estratègies repressives que va aplicar el règim franquista als vençuts de la Guerra Civil, als dissidents polítics i les famílies de qui era considerat contrari al règim. La dictadura tenia molt present que només podia sobreviure si aplicava un ampli ventall d'estratègies repressives, que havien d'aconseguir una societat temorenca i dòcil.
Xerrada a càrrec de Joan Montblanc Lasaga, historiador local i comissari de l’exposició “El Prat 1939. La repressió franquista.
Dilluns 14 de juny de 2021, Auditori del Cèntric Espai Cultural.
Durant gairebé quatre dècades el règim franquista va generar el major nombre de víctimes de la història contemporània a la nostra població. Malgrat el seu enorme impacte, les seves conseqüències reals encara són massa desconegudes i presenten algunes parts poc estudiades. Seguint el guió de l'exposició, Montblanc va tractar les bases locals de la repressió a partir de les mesures de control exercides sobre la població, el funcionament dels nombrosos mecanismes repressius, el balanç de víctimes constatades fins el moment i va reflexionar sobre les causes d'aquesta desmemòria sobre el franquisme.
Xerrada a càrrec de Ferran Gallego Doctor en Història Contemporània de la UAB.
Dilluns 18 d'octubre de 2021, Sala d'actes del Cèntric Espai Cultural
El feixisme no és només una ideologia radicalment antidemocràtica, una actitud intolerant o un rebuig de valors universals. És, sobretot, una experiència històrica que es desenvolupa en unes circumstàncies concretes i que, com a resultat d’elles, va prenent formes diferents al llarg del segle XX.
El ponent va fer una anàlisi de l’evolució del feixisme, des del final de la I Guerra Mundial fins a les darreries del segle XX. El professor va reflexionar, entre d’altres, sobre dues qüestions: per una banda la banalització, en els darrers anys, del terme feixisme i la familiaritat amb els símbols feixistes. I per l’altra, el debat historiogràfic, al món acadèmic, sobre la naturalesa feixista del règim format a la Guerra Civil espanyola i del franquisme. També va explicar com el feixisme creix en unes circumstàncies concretes i, com a resultat d’elles, va prenent diferents formes al llarg del segle XX.
Taula rodona: Memòria històrica, balanç i perspectives a càrrec dels especialistes en la matèria:
- Queralt Solé, professora d'Història Contemporània a la Universitat de Barcelona.
- Francisco Etxeberria, professor de Medicina Forense.
- Joan Villarroya i Font, professor d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona.
Moderadora: Sílvia Marimon
Dilluns 25 d'octubre de 2021, Sala d'actes del Cèntric Espai Cultural.
Es va reflexionar sobre la necessitat de treballar per a la recuperació de la memòria històrica. Es va fer un balanç del que s'ha fet i què queda per fer. A la taula es van tractar, entre d’altres temes: la situació actual de la legislació espanyola sobre la Memòria Democràtica i el projecte de Llei de Memòria Democràtica. El gran desequilibri entres els governs autonòmics en el desenvolupament d’una legislació pròpia. També es va comparar la feina feta per altres països com Argentina o Xile, que van patir una dictadura, per a la recuperació de la memòria històrica i la reparació a les víctimes. A més a més, es va visibilitzar la feina de la societat civil, en l’ organització d’entitats, el treball de les historiadores i historiadors, davant la inactivitat del govern estatal.
Xerrada a càrrec de l'arqueòleg Jordi Ramos.
Dilluns 22 de novembre de 2021, Sala d'actes del Cèntric Espai Cultural.
Jordi Ramos va fer un repàs sobre l’estat de les exhumacions realitzades a l’Estat espanyol. La primera intervenció científica a una fossa comuna de la repressió va ser l’any 2000 al municipi de Priaranza del Bierzo. Des de llavors s’han engegat més de 300 projectes, gràcies a iniciatives de la societat civil, historiadors, arqueòlegs i associacions memorialístiques que han treballat per recuperar les restes de les víctimes.
Taula rodona Les dones del Prat i la repressió franquista amb la participació dels historiadors: Olga Duque, Marga Gómez i Joan Montblanc. L'acte es va iniciar amb uns fragments de Preses a càrrec de la companyia ELLA, producció Kaddish.
Dilluns 29 de novembre de 2021, Sala d'actes del Cèntric Espai Cultural.
La taula rodona es va centrar en contextualitzar la situació econòmica, social i política que van viure les dones durant els primers anys de la dictadura. A la xerrada es va explicar com les dones, durant el franquisme, van patir, igual que els homes, la repressió en forma d’afusellaments, empresonaments i tortures, però a més van ser víctimes d’una repressió de gènere.
La historiadora Olga Duque ens va situar els antecedents en època de la República. La historiadora Marga Gómez va explicar com es va exercir el control social i econòmic sobre les dones sospitoses i acusades de ser contràries al règim. Joan Montblanc, per la seva part, va fer un repàs de les condicions a les presons de dones i quines van ser les causes.
