#Almeuritme compleix vuit anys de trajectòria amb el mateix anhel que el va fer néixer l’any 2011: reunir a persones de la nostra ciutat al voltant d’un nexe comú i compartit, la Música, una activitat rica i plural que és indissociable de l’entorn on es desenvolupa, en aquest cas la ciutat del Prat.

En l’edició d’enguany hem volgut que els músics participants visquin una experiència creativa i enriquidora al costat de la banda, per això hem hagut d’alterar la dinàmica de treball. Per una banda, el procés de creació de la versió ha estat col·laboratiu; els assajos amb tots els músics han atorgat el caràcter final a la cançó. D’altra banda, l’àudio no ha estat enregistrat alhora que el vídeo, de manera que els músics participants van tenir l’oportunitat de gravar a l’estudi.

La Capsa és tot allò que els qui han passat per ella han volgut que sigui i La Capsa serà tot allò que els qui estiguin per venir vulguin que sigui. I com d’alguna manera l’espai guarda una memòria i una identitat, hem volgut prendre com a escenari l’edifici de la Capsa, que reuneix en un mateix lloc a tots aquells que són, han estat i seran.

Sidonie, compositors de la cançó i en part, història viva de l’edifici, van donar els seus primers concerts aquí, juntament amb Carrots – els components dels quals el Willy i el Robert apareixen també en el videoclip -. D’altra banda, l’Alfred García, l’Escola Municipal de Música o els músics de bucs d’assaig representen els escenaris presents. On està el futur? Doncs bé, concebem el projecte com una antena o trucada, així com les ones en un estany, per a tots aquells músics que necessitin d’un projecte comú, un paraigua en què socialitzar, compartir, crear…

En aquesta darrera edició de Almeuritme hem concebut La Capsa com la nau nodrissa, on, encara que no puguem veure-us sabem que esteu aquí.