Cicle Diàlegs literaris: Si algú parla de mi, sens dubte mentirà

De la mà de la poeta Maria Sevilla i l'actriu Joana Romero, reflexionarem sobre el paper de les dones en la poesia catalana a partir de la figura de Maria-Mercè Marçal: la seva herència, la seva estela i la manera com ha marcat a les següents generacions de dones.

Maria-Mercè Marçal va néixer a Ivars d’Urgell l’any 1952 i va morir a Barcelona el 1998, quan encara no havia complert els 46 anys. Amb aquest temps, però, en va tenir de sobres per dinamitar sencer el panorama de les lletres catalanes —des de la poesia a la novel·la, passant també per l’assaig— i construir una veu que permetria visibilitzar de manera explícita l’experiència lèsbica, trans, l’experiència de l’avortament i de l’embaràs, la dissidència corporal mitjançant el rebuig als cànons i als rols imposats, i mitjançant la formulació literària del cos disfuncional, malalt: vulnerable.

És per tot això que, més de vint anys després de la seva mort, la figura de Maria-Mercè Marçal té una vigència plena en l’obra de joves poetes (dones i homes) actuals. Joves poetes que recuperen el llegat de Marçal per fer-se’l seu i, així mateix, dinamitar-lo. «Si algú parla de mi, sens dubte mentirà» que va dir Renée Vivien, i que va traduir Maria-Mercè Marçal per a la seva novel·la: que ara nosaltres recuperem per dir i desdir la tradició per motiu de i a partir de Maria-Mercè Marçal. Dir i desdir la tradició per motiu de Safo, però més enllà del feminisme blanc. Dir i desdir per motiu de la paraula poètica, però sense oblidar-nos del poder del capital. I dir i desdir a causa de Mitilene, però a partir de la crisi humanitària de Lesbos i de la barbàrie tota del segle xxi.

Fotografia: Francesc Gelonch