Et recomanem que actualitzis el teu navegador per tindre una experiència de navegació complerta.
El capó és el pollastre castrat destinat a l’engreix. Durant segles el coneixement i l’habilitat de capar els pollastres era transmesa de generació en generació per les àvies de les cases de pagès, que eren qui se solien encarregar d’aquesta tasca. Cap a mitjan segle XX, l’activitat es va professionalitzar.
Josep M. Juncà Navarro (Barcelona 1924-el Prat 2019), va ser el capador professional més important del Prat dels anys cinquanta fins als vuitanta. Fins aleshores ho havien fet les àvies de les cases de pagès.
Escrit d’en Josep M. Juncà (octubre 2016):
LA IMPORTÀNCIA DE LA RAÇA PRAT ENTRE ELS ANYS 50-70-80
“Jo, que durant aquests anys he tingut a veure amb l'agricultura i molt amb l'avicultura, els faig aquest comentari.
Aquells anys, criar aviram de raça Prat, era un complement de l'agricultura.
Se'n criaven, podríem dir, a totes les masies. També en moltes eixides hi havia el galliner per tenir ous i algun pollastre o capó per al consum o per fer-ne algun cèntim per Nadal.
A més, en molts dels contractes d'arrendament de terres agrícoles, a més del preu, s’hi afegien pagaments en espècie: tants duros i dos capons, per exemple. També era bonic pels volts de Nadal veure embolicats amb un mocador de fer farcell una parella de capons Iligats per les potes amb retalls de roba, mai cordills! Treien els caps per un costat i les cues per l'altre, i cap a la plaça, o a agafar l'autobús per dur-los a ca l’amo, normalment ho feien el avis, que els duien com si fos un trofeu. També se'n regalaven a força persones a qui es volia agrair algun favor: metges, advocats o amics.
Alguns es reservaven per al consum particular i d’altres els dedicaven a la venda, sigui aquí mateix, que ja estava prou organitzat o als mercats i vendre'ls directament.
També hi havia els qui tenien una quantitat de gallines més grans i que separaven les que complien més amb el patró de la raça, per millorar-ne el pedigrí i la producció d’ous, que ja s'havia millorat força. Els ous d'aquestes gallines triades, els portàvem a casa cada dissabte. Eren per covar i tenir pollets per vendre; el preu d'aquests ous sempre era força superior als altres.
Perquè us feu càrrec de la importància d’aquest fet, jo en un sol any vaig arribar a superar el miler de castracions.”
Et recomanem que actualitzis el teu navegador per tindre una experiència de navegació complerta.
