El Prat agrícola - La Bunyola

Les terres del Prat van començar a ser habitades cap al segle X, molt més tard que als pobles veïns, i durant segles, fins a arribar al segle XX, hi haurà un clar domini del camp sobre la ciutat.

Vegeu informació sobre el Canal de la Dreta.

El barri de la Barceloneta es va construir sobre terrenys de Miquel Serra Xirinachs. Es va originar l’any 1924 a partir de la parcel·lació d’uns terrenys que eren propietat de Miquel Serra Xirinachs, des d’aquell moment la zona era coneguda com a Predi Serra. El nom de la Barceloneta, segons explica la gent, el van posar uns veïns que es dedicaven al comerç i que estaven cansats que els paquets no els arribessin a causa de la confusió que es produïa a causa de les cases de pagès que compartien el cognom de Serra. També hi ha qui creu que el nom es va posar per la seva proximitat al mar, imitant al barri que porta el mateix nom a Barcelona.

Les construccions originals del barri eren modestes, de planta baixa, i hi vivien jornalers i treballadors del camp. A la dècada dels cinquanta es va començar a aixecar cases amb un pis. Al començaments dels anys setanta, el barri va estar a punt de desaparèixer a causa de diferents projectes vinculats amb l’aeroport. Coincidint amb aquesta conjuntura, es va crear una associació de veïns encara en actiu. En els últims anys, el barri de la Barceloneta ha anat experimentant un procés de transformació, amb la substitució de vells habitatges per cases unifamiliars.

El barri és conegut per les activitats que organitza per a la Festa Major del Prat, amb la celebració de les populars Havaneres, i per a la revetlla de Sant Joan.

Algunes de les masies que hi havia en aquesta zona són:

Cal Pau Pi (cal Guiri): La casa data de 1840, es va aixecar en uns terrenys propietat de les monges magdalenes i disposava de dues mujades de terres productives. Ha estat reformada diverses vegades, en especial la planta baixa, que s’ha fet tota nova. El pis superior no ha estat tan reformat. La part vella ha quedat com a magatzem.

Cal Costelleta Petit (cal Soro, cal Noi del Quico): Antiga masia de l’any 1890 que comptava amb quatre mujades de terra. Ha estat poc reformada, té planta baixa i pis. Pertany al raval Torre Casugas.

Entre els anys 1895 i 1908, Manuel Bertrand compra diverses finques al Prat. La finca més important era la Ricarda, que tenia com a element característic un gran estany natural.

A la finca es va construir, l’any 1911, una central de telegrafia sense fils Marconi, obra projectada per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch i construïda per l’empresa de Josep Monés i Jané. Actualment, aquest edifici (situat en terrenys de l’aeroport) es pot veure al costat del cementiri, seguint el camí de la platja.

Vegeu informació sobre la Granja de la Ricarda

L’estat sanitari, i les malalties epidèmiques i endèmiques, van ser un dels principals problemes al llarg del segle XIX. El paludisme va ser una preocupació constant dels pratencs fins ben entrat el segle XX, amb importants rebrots a partir de 1914. Les causes eren: d’una banda, les deficiències del canal de la Dreta i de l’altra, la intensificació del conreu de l’arròs, que requereix l’existència de grans superfícies cobertes d’aigua.

Vegeu informació sobre el paludisme i Segismond Salgot.

Al camí de la Bunyola es troba la masia de can Bonic, construïda l’any 1860. Al segle XIX era propietat de Domènec Dalit, segon gran propietari pratenc en aquest període. La masia, de planta baixa, amb volta catalana i pis, conserva les bigues de melis, els porxos i els estables.

La masia cal Negre va ser construïda al voltant de 1875. És una antiga propietat de la família Bertrand i Serra. És una casa petita de planta baixa i pis.

Vegeu informació sobre les masies al menú d’Elements d’interès històric

El riu ha estat una barrera natural amb Barcelona i Cornellà del Llobregat. Durant anys, l’únic sistema per creuar-lo, en el terme del Prat, va ser el de gual, que consisteix a aprofitar les parts en què l’aigua és més baixa i els fons prou ferm com per a poder passar-hi caminant.

L’aïllament dels habitants de l’Albufera i la Bunyola comportava l’intent de crear una xarxa de camins fins al nucli urbà, però les riuades provocaren una continua lluita per mantenir els camins com el camí de València i el camí de la Bunyola.

Els intents de desviament del riu Llobregat ha estat una constant a la història més contemporània. Les raons han estat diverses, des de la protecció contra les crescudes del riu fins a les necessitats del port. Entre 1845 i 1903, l’Estat espanyol engegava diversos projectes, que no van prosperar, per rectificar el curs del Llobregat entre Molins de Rei i el Prat, amb la intenció d’evitar els efectes de les riuades.

Els projectes van continuar al llarg del segle XX. El 17 de setembre de 1976 va tenir lloc la manifestació més multitudinària que s’ha fet al municipi, prop d’unes 25.000 persones sortiren al carrer en contra del desviament.
Finalment, dins dels acords del Pla Delta es contemplà el desviament del Llobregat en el seu tram final. Les obres, adjudicades al març del 2001, van finalitzar el setembre del 2004. El projecte implicà el desplaçament de la sortida del riu al mar, 2,5 quilòmetres.

Vegeu informació sobre el Delta al menú d’Elements d’interès històric

L’antiga caserna dels carrabiners i l’edifici del semàfor van ser rehabilitats i consolidats el 2009 i s’han integrat als itineraris que ens permeten acostar-nos a la riquesa natural del Delta.

La creació del cos dels carrabiners va ser per contribuir a la defensa de la població, i sobretot, per vigilar la costa i evitar el contraban. El 1830 es van destacar al Prat unitats de carrabiners, només un any després de la fundació del cos.

Aquests carrabiners pernoctaven en cases del nucli urbà fins que, l’any 1844, s’inicià la construcció de la primera caserna, al costat de la platja. L’edifici, que allotjà els carrabiners i les seves famílies, s’anà ampliant en diferents ocasions. El cos va ser dissolt el 1940 com a represàlia per la seva fidelitat a la República, molts carrabiners van ser expulsats i els que hi restaren van ser integrats a la Guàrdia Civil. La caserna, des del 1939 fins al 1970, va ser ocupada per la Guàrdia Civil, i quan la van abandonar inicià un període de degradació.

Vegeu informació sobre el paludisme i Segismond Salgot.

El 1887 entra en funcionament l’edifici del semàfor, amb funcions de vigilància de costes, i construït molt a prop de la caserna. Els guaites, que tenien com a missió informar el castell de Montjuïc de qualsevol incidència, també intervenien en la recuperació de víctimes, objectes i embarcacions procedents de naufragis. Els guaites vivien en el semàfor amb les seves famílies per tal de garantir la vigilància permanent. Per a les comunicacions feien servir el llenguatge de banderes i va deixar de funcionar cap al 1910, en fer-se servir altres mitjans més efectius. Cap al 1930 l’edifici va ser definitivament abandonat.

L’aviació arribà al Prat molt aviat, coincidint pràcticament amb els primers vols dels pioners. L’empresa “Pujol Comabella y Cia”, constructora d’avions, juntament amb el “Real Aero Club de Catalunya” van crear una Escola d’Aviació que s’instal·là als terrenys de l’hipòdrom de Can Tunis. Però l’any 1916, en quedar petites les seves instal·lacions pel creixement de l’activitat aèria, decideixen buscar un espai més adient.

El Prat oferia: terreny pla, clima suau, inexistència d’obstacles i proximitat a Barcelona. La zona escollida va ser la finca coneguda com “La Volateria”, per al gran quantitat d’aus que s’hi podien trobar, i que proporcionà un nom molt adequat al primer aeròdrom del Prat. La Volateria va ser el veritable bressol de l’aviació catalana, perquè s’hi van formar els primers pilots i es van provar els primers productes de la indústria aeronàutica. D’aquests pioners en destaca Josep Canudas i Busquets, el primer pilot en obtenir la titulació a Catalunya.

El mirador d’avions. Aquest és el primer mirador que es va construir de camí a la platja. Consta de seients ancorats al terra i està situat en la mateixa direcció que segueixen les aeronaus. Més endavant h ha un altre mirador, en aquest cas elevat, i permet veure i fotografiar els avions des d’una perspectiva lateral. Aquest mirador el pot fer servir tothom però està pensat especialment per als “spotters”, persones que tenen com a afició mirar, fotografiar o registrar els moviments de les aeronaus.

Vegeu informació sobre l’Aeroport del Prat.