Esteu aquí

La xerrada amb Ingrid Guardiola sobre el seu llibre "L'ull i la navalla" tanca el Cicle d'activitats sobre la Privacitat a la Xarxa

Elena Asensio, coordinadora d'estrategia digital de l'Ajuntament del Prat escriu la crònica de l'acte

dijous, 31 gener, 2019 - 16:15

El Cicle Privacitat a la xarxa que es va iniciar al novembre del 2018 tanca amb la presentació del llibre "L'ull i la navalla" d'Ingrid Guardiola on es reflexiona sobre l'exposició a Internet,  com les xarxes condicionen la nostra vida privada i es converteixen en un sistema de gratificació,  així com unes pinzellades de l'us que es fa amb les nostres dades personals  va ser alguns dels punts tractats el dious 26 de gener al Cèntric Espai Cutural

En aquesta xerrada es va comptar amb la presencia de l'Elena Asensio,  que ha escrit una crònica de l'acte amb el títol "El món com a interfície" i podeu llegirla a continuació. 

 

El món com a interfície

El dijous 26 de gener vam poder xerrar durant més d’una hora i mitja amb l’Ingrid Guardiola sobre el seu llibre L’ull i la navalla, un assaig sobre el món com a interfície. 

L’Ingrid va néixer a Girona l’any 1980. És professora, realitzadora, assagista i productora documental. Des del 2002 coordina el festival Miniput, i des del 2015 el programa Soy Cámara al CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona). L’any 2017 va estrenar el seu primer llargmetratge documental, Casa de ningú.

Entre projecte i projecte, l’Ingrid ha sabut treure el temps necessari per pensar i reflexionar sobre aquest món que ens ha tocat viure i ho ha plasmat en aquest assaig editat per Arcàdia.

Inicio la xerrada explicant la meva experiència de lectura del llibre. Quan vaig començar-lo deixava el mòbil al meu costat i, de tant en tant, d’acord amb la cultura de la interrupció en la qual estem immersos, li feia una ullada per veure quants likes i retuits havien tingut els meus darrers posts. A mida que avançava en la lectura vaig anar allunyant el mòbil de mi. Primer a una taula més enllà i, finalment, a una altra habitació. 

Mentre dic això, l’Ingrid riu i em treu culpabilitat explicant que les interfícies digitals estan creades perquè ens creïn addicció. Estan pensades perquè ens mantinguem tot el dia connectats i interactuant, deixant el rastre dels nostres moviments i les nostres dades perquè grans grups de poder en facin negoci.

Parlem del temps que hi dediquem durant tot el dia a treballar per a aquestes empreses i el cansament i, fins i tot, l’estrès que això suposa. Reflexionem sobre els selfies i com han aconseguit que ensenyem la nostra vida a través d’un excés d’imatges que mostren el que volem que els altres vegin de nosaltres. “Sóc vist, ergo existeixo”.

L’Ingrid ens explica com d’una vida analògica, reproduïble i mediàtica hem passat a una vida digital, numèrica i informatitzada; i com el món, no només el virtual, s’ha transformat en una interfície per si mateix. Hem passat d’una realitat i d’una esfera física, material i pública a una realitat i una esfera virtual, especulativa i privada.

A mida que avança la xerrada l’Ingrid s’incorpora de forma enèrgica acostant la veu al públic. És conscient que el temps s’acaba i que falten encara moltes coses per explicar. De forma molt didàctica fa que termes complicats semblin fàcils i aporta una gran quantitat d’autors, llibres i referents per completar les diferents argumentacions. El públic escolta atent i somriu de tant en tant al sentir-se identificat en alguns dels aspectes que esmenta. 

La conclusió final arriba quan parlem de la dissidència. L’Ingrid opina que la dissidència no només passa per deixar el mòbil en una altra habitació o deixar de ser-hi o d’estar actius a les xarxes socials. El canvi ha de venir a través de l’educació, de saber no només qui som sinó què fan de nosaltres, i de trobar-nos en comunitat, sense perdre el món de vista, per fer entre tots el barri i el món que realment volem.

Al final de la xerrada projectem una imatge d’una pintada que es va trobar en una paret de la ciutat de Manchester que deia: “En el futur tothom voldrà ser anònim durant 15 minuts”. Aquesta frase fa referència a la mítica cita d’Andy Warhol “En el futur tothom voldrà ser famós durant 15 minuts”.

L’Ingrid comenta que li hem donat una idea i que podria ser una frase per usar com a punt de partida per a un possible nou llibre. Esperem que sigui així i que ben aviat la puguem tornar a llegir i s’acosti al Cèntric per compartir el seu coneixement amb tots nosaltres.

Elena Asensio

Més imatges de l'acte aquí.

 

Compartir

Noticies relacionades

divendres, 15 febrer, 2019 - 15:45

Tancament de la Sala Infantil dela Biblioteca

La Sala romandrà tancada del 18 al 26 febrer degut a treballs de manteniment

divendres, 15 febrer, 2019 - 15:15

Els assajos del Tothom Balla arrenquen al CC Jardins de la Pau

Els propers assajos es realitzaràn el 23 de febrer i el 16 de març, de 10.30...

divendres, 15 febrer, 2019 - 14:30

Dissabte, entrega de premis del Certamen de Poesía Rafael Alberti

Organitzat per la Casa de Andalucía, hi participen autors de tot el món