I ara què?

Desembre 2017

Sóc d’aquesta majoria que contempla amb estupor com es van succeint les jornades “històriques” a Catalunya, sense tenir clar què és el que està succeint i què succeirà. El desconcert de gran part de la societat, independentment del seu punt de vista ideològic, és fruit d’uns esdeveniments que ja no sabem si estaven previstos, si s’han improvisat, acordat... Sembla que ningú no en sap res, ningú n’és responsable i ningú no ha pensat en les conseqüències de les decisions. Ens trobem amb l’autogovern intervingut, el Govern cessat amb consellers a la presó i el president a Brussel·les, i una convocatòria electoral feta pel Govern de Rajoy després d’aplicar l’art. 155. Si fa unes setmanes ens arriben a explicar aquest panorama, no ho hauríem cregut, però probablement, tampoc s’haurien pres decisions que s’ha demostrat que eren greus errors. Caldrà deixar que passi la dinàmica electoral per començar a dissenyar el nou escenari. Hi ha una coincidència majoritària a creure que no es pot jugar amb la cohesió social ni sotmetre la ciutadania a un estrès permanent, que no es poden prendre decisions irreversibles d’una meitat contra l’altra, que les il·lusions no sempre són fàcils de fer realitat i que val la pena arribar a acords. La prioritat ha de ser reconstruir ponts en la societat, establir marcs de diàleg i tenir objectius compartits. Ens juguem el present i el futur, no de Catalunya com a país, sinó com a societat.

www.iniciativa.cat/elprat