Gener 2026
Aquest any tornem a comprovar que molts dels compromisos inclosos al Pla d’Actuació Municipal han quedat, un cop més, sense impuls ni seguiment. Accions tan necessàries com la simplificació administrativa, la millora de la seguretat i l’increment d’efectius de la Policia Local, l’impuls de la cultura popular, el pacte per la innovació, la posada en valor del pa-trimoni, o la promoció del català continuen encallades. No hi ha calendari, no hi ha reunions de seguiment i no hi ha cap voluntat real d’executar allò que ja estava acordat. És una situació que no podem normalitzar.
Tampoc la política fiscal s’ha abordat amb valentia. La rebaixa del 2 % de l’IBI és purament simbòlica i no compensa l’impacte de la taxa de residus. El Prat és un dels municipis amb més ingressos per habitant de Catalunya, en gran part gràcies al pes de l’aeroport i el port, que aporten 37,5 M€ en impostos directes —un 59 % del total d’impostos directes si excloem l’IAE-. Aquest avantatge hauria de permetre oferir millors serveis, menys pressió fiscal i una gestió més eficient. Malauradament, no s’està aprofitant.
En canvi, aquest pressupost reforça de manera destacada la comunicació institucional, amb l’objectiu de construir un relat de ciutat de “xapa i pintura” de cara a les eleccions del 2027. La sensació és clara: es governa pensant més en l’horitzó electoral que en els problemes reals de la ciutat. I així, difícilment podrem avançar. Complir els compromisos hauria de ser la norma, no l’excepció. Si fa uns anys se’ns va buscar per la fotografia, avui tenim tot el dret de dir ben alt que no s’ha complert allò que es va signar i que és hora d’exigir responsabilitat.
Gerard Valverde i Polo